Diferents lingüistes sostenen que l’ús del català al Congrés, una mesura acordada per Junts i Esquerra amb el PSOE per permetre que els socialistes mantinguessin la presidència de la cambra baixa, tindria un “gran valor pedagògic” per a la ciutadania, però han rebut la mesura sense sorpresa perquè que recorden que es tracta d’una petició que no és “nova ni estranya”. Tot i això, en declaracions a l’ACN, adverteixen que es tracta només d’un primer pas i reclamen que tota l’administració estigui “oberta” al plurilingüisme.
La professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, Cristina Gelpí, afirma que el fet que l’ús del català en qualsevol situació comunicativa és “positiu”, perquè permet que sigui reconegut com a “utilitzable”. “El que és sorprenent i preocupant és que no s’hagués tirat endavant fins ara“, subratlla.
Després de l’autorització de la presidenta de la cambra baixa espanyola, Francina Armengol, pel que fa a l’ús del català; Gelpí considera que la seva aplicació depèn exclusivament de la voluntat política, més que no pas d’altres temes més tècnics, conceptuals o legals. És a dir, exposa que ara toca definir diferents aspectes, com per exemple en quines situacions es pot fer servir, si s’aplica també a les expressions orals i què passa amb la llengua de signes catalana. “No és que sigui complex, però hi ha temes per resoldre en els pròxims dies”, assenyala.
El catedràtic de Sociolingüística de la Universitat de Barcelona, Emili Boix, comparteix els arguments de Cristina Gelpí i subratlla que la notícia és “bona” pel que fa al reconeixement del català. Tanmateix, considera que es tracta d’una “peça mínima” i que la feina pendent és “immensa”. “Simbòlicament, és un pas”, diu, “però no afecta gaire la vida quotidiana de la gent”.
També dona la seva opinió el coordinador de la càtedra UNESCO de Polítiques Lingüístiques per al Multilingüisme de la Universitat Pompeu Fabra, Vicent-Climent Ferrando, que considera que la mesura “té un gran valor pedagògic, perquè fa que es percebi com una cosa habitual, la representativitat institucional d’una llengua indica que aquesta forma part de les institucions d’un país”.
Malgrat la inclusió de l’ús del català, juntament amb el basc i el gallec, al Congrés, el coordinador recorda que l’estatus jurídic de la llengua “no canviarà”, però vol posar en valor que “canviaria el seu prestigi social, i si realment s’adopta amb un consens és una qüestió de maduresa reconèixer la diversitat de la ciutadania”.
La nomenclatura “català-valencià”, la mateixa llengua
Els diferents lingüistes també han valorat la nomenclatura “català-valencià”, que els socialistes valencians han posat sobre la taula assegurant que compten amb el suport d’Armengol. Gelpí destaca que el codi lingüístic en qüestió és el català i que mentre s’utilitzi no és tan important quina denominació acabarà prosperant. Tot i això, i les diferències pel que fa a la varietat dialectal, la professora apunta que es tracta d’una mateixa llengua i no pas de dues.
Boix, per la seva part, exposa que el terme valencià “és indiscutible” al País Valencià actual i defensa el seu ús “si ha de servir per desactivar la bomba de rellotgeria que els partits de dreta han despertat”. “Si ha de servir per continuar defensant el secessionisme lingüístic, no”, sentencia.
Finalment, Ferrando ho explica des de dos punts de vista. Segons ell, l’estrictament científic sosté que la llengua que es parla a tots els territoris és el català i, en termes estrictament filològics, “es diu català”. Tot i això, admet que es pot fer un acostament des d’un punt de vista més polític en que s’adopta la nomenclatura proposada pels socialistes valencians “sempre que quedi clar que fem referència a la mateixa llengua”.
1
12
