L’Audiència de Barcelona ha fet un gir de guió en la lluita judicial contra la discriminació lingüística a la sanitat. La secció vuitena del tribunal barceloní ha estimat el recurs d’apel·lació interposat per l’acusació particular, exercida pels advocats d’Acció Cassandra, i ha revocat íntegrament l’arxivament del denominat cas Clínica Diagonal. La resolució, dictada per unanimitat i en contra del criteri de la Fiscalia, obliga ara el jutjat a investigar la denúncia de Gerard Insa, un pacient a qui una metgessa hauria negat l’atenció mèdica si no li parlava en castellà.
La interlocutòria, datada el 30 de setembre i notificada el 13 d’octubre, és especialment dura amb la tramitació inicial del cas. El tribunal censura la decisió del Jutjat d’Instrucció número 17 de Barcelona, que el 30 de juliol de 2025 havia obert i arxivat la causa en una mateixa resolució, sense haver practicat ni una sola diligència d’investigació. Segons l’Audiència, aquest tancament va ser “prematur” i va vulnerar el dret del denunciant a la tutela judicial efectiva, mitjançant una resolució “estandarditzada” que no justificava els motius de l’arxivament.
Citada com a investigada i amb totes les garanties
A diferència de la instància anterior, la sala considera que la denúncia aporta dades suficients –identificant els fets, la persona denunciada i un possible testimoni– per no descartar d’entrada una infracció penal. Per aquest motiu, la resolució exigeix al jutge instructor “la pràctica de diligències” com ara prendre declaració al pacient i citar la metgessa com a investigada per esclarir les condicions exactes en què es va prestar l’assistència sanitària i determinar si hi ha indicis de delicte.
Els fets van tenir lloc el 2 de juny de 2025, quan Gerard Insa va acudir al servei d’urgències de la Clínica Diagonal, a Esplugues de Llobregat, per ser atès d’una lesió a l’espatlla. Segons recull la denúncia, la facultativa es va adreçar al pacient exigint-li: “Si no me hablas en español, no te atenderé“. Malgrat que Insa va esclarir que no li demanava que ella s’expressés en català i va sol·licitar un altre professional si no el comprenia, l’exploració finalment es va haver de dur a terme amb la intermediació del seu pare, que es va adreçar en castellà a la metgessa.
La minoria nacional i la vulnerabilitat del pacient
L’acusació particular planteja que l’actuació podria encaixar en delictes contra la integritat moral, d’odi i de denegació discriminatòria d’una prestació. Tot i que la interlocució judicial no dona per acreditada la qualificació penal ni anticipa una condemna, sí que fixa que cal investigar a fons els fets abans de decidir el futur de la causa. Des d’Acció Cassandra s’emmarca el cas en la defensa de la minoria nacional catalana, al·legant que no es tracta d’una simple manca d’atenció en la llengua pròpia, sinó d’un possible tracte humiliant motivat per l’origen nacional manifestat a través de l’idioma.
L’entitat impulsada pels advocats Lluís Gibert i Josep Rosell destaca que aquesta resolució suposa una fita d’Acció Cassandra, ja que el de la Clínica Diagonal es converteix en el primer cas de presumpta catalanofòbia sanitària en què s’aconsegueix una ordre judicial d’investigació. Altres procediments similars impulsats per l’organització a l’Hospital de Granollers, al Sagrat Cor de Barcelona o al Banc de Sang de Palma continuen encara a la intempèrie judicial, pendents d’una resposta inicial.
