En els últims dies diverses grans personalitats de Catalunya s’han sumat a la campanya de Plataforma per la Llengua per fer pressió a Europa perquè acceptin el català com a llengua oficial de la Unió Europea. Després dels clams de l’exentrenador del Futbol Club Barcelona i actual entrenador del Manchester City, Josep Guardiola, ara també s’hi afegeix el president del Barça, Joan Laporta. A través d’un vídeo publicat al compte de Twitter de Plataforma per la Llengua, Laporta també reclama que Europa aprovi el català com a llengua oficial.
“Estem orgullosos de ser ambaixadors de Catalunya arreu del món en defensa dels valors del nostre país. Esforç, respecte, ambició, honestedat, humilitat, llibertat, igualtat i solidaritat. També estem especialment compromesos amb la llengua catalana, la llengua del Barça i la de deu milions d’europeus més. És per això que volem que la llengua catalana esdevingui la 25a llengua oficial de la UE“, explica Laporta el dia abans que el Parlament Europeu es reuneixi en ple per votar sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec. “Si us plau, feu-ho per Europa i pels europeus“, conclou el seu missatge.
Amb aquesta campanya, Plataforma per la Llengua pretén posar pressió als dirigents europeus per decantar-se cap al ‘sí’ en aquesta votació, tot i que a hores d’ara diversos països han expressat els seus dubtes davant aquesta qüestió. De fet, Suècia i Finlàndia han estat els dos països que han expressat més dubtes envers aquest tema. Els principals motius que al·leguen són les dificultats econòmiques que suposaria incorporar el català dins aquest sac de llengües oficials.
Un missatge de seguretat
Aquest mateix matí s’ha reunit el responsable de la campanya sobre l’oficialitat de l’organització, Pol Cruz, amb la delegació espanyola a la capital europea per abordar la qüestió que se sotmetrà a debat, si tot va segons el previst, en les pròximes 24 hores: “Hem explicat que som una comunitat de deu milions de parlants i que no hi ha cap impediment en cap normativa europea que impedeixi que una llengua esdevingui oficial sense que sigui esmentada als tractats”, comenta, afegint que “coincidim que els arguments de tipus econòmics són dèbils, perquè són els mateixos que es poden aplicar a altres llengües europees, i això és el que també hem traslladat a altres representacions europees”.
