Maria Antònia Oliver és una escriptora i traductora mallorquina que ha rebut el 48è Premi d’Honor dels Lletres Catalanes que lliura Òmnium Cultural. Formada en castellà i amb un català après de manera autodidacta, Oliver va publicar la seva primera novel·la el 1970, i des d’aleshores ha escrit tots els tipus de gèneres. Feminista i independentista des dels 18 anys, va ser la primera escriptora en crear una dona detectiu en la literatura catalana, la Lònia Guiu.
Què ha suposat per a vostè aquest premi?
Una gran empenta perquè ja feia molt temps que no escrivia. Una mica abans que em truquessin per dir-me que m’havien donat el premi, li havia dit a una amiga meva, que també és escriptora, que tenia ganes de tornar a escriure. Quan em van donar el premi vaig veure que era l’hora de tornar a escriure de veritat.
Explica que durant un temps se li havien anat les paraules…
Sí, les paraules no eren amigues meves però ara ja sí. Les paraules tornen a ser amigues.
Ja ha començat a fer-ho? Veurem un nou llibre aviat?
Encara no he començat a escriure, però tinc dos llibres en projecte. Un de la detectiu Lònia Guiu, i un d’un altre tipus de novel·la.
Un escriptor es jubila algun dia?
Jo m’havia jubilat. Li havia dit als meus amics i a la gent literària però ara m’he ‘desjubilitat’. Un escriptor pot fer el que vulgui, la literatura és comunicació i la pot agafar i treure quan vulgui.
