El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha reconegut que té coneixement de la denúncia que va presentar Acció Cassandra contra una doctora de l’Hospital de Granollers per delicte d’odi, per un cas de discriminació lingüística, en l’atenció a una jove víctima d’agressió química a la festa major de Cardedeu. Una setmana després que la consellera de Salut, Olga Pané, fugís d’estudi en resposta a una pregunta d’Esquerra Republicana sobre aquest cas, Vila, en la seva resposta a una pregunta també d’ERC, ha detallat que el departament està fent seguiment del cas en “coordinació amb el Departament de Salut”. A més, explica que el centre hospitalari ha traslladat a l’executiu que la metgessa, que va exigir a la pacient parlar en castellà amb la frase “si no me habla en español no la atenderé“, té ara “la voluntat” d’aprendre català.
El conseller informa que el passat 16 d’octubre de 2025 l’Hospital General de Granollers va enviar “una comunicació formal” a l’afectada per lamentar els fets i reiterar “el compromís del centre amb els drets lingüístics dels usuaris”. Així mateix, l’hospital va manifestar que el català és “llengua d’ús normal al centre i es reafirmava en el deure de garantir la disponibilitat lingüística”. D’altra banda, i d’acord amb la informació que el centre ha facilitat al Govern, el conseller de Política Lingüística explica que “la professional implicada ha manifestat la voluntat d’iniciar una formació específica per assolir una competència suficient en llengua catalana que li permeti desenvolupar la seva tasca respectant la tria lingüística dels pacients”.
A banda d’això, Francesc Xavier Vila afegeix que l’Hospital de Granollers impulsa “diverses actuacions” per fomentar l’ús del català i la capacitació lingüística dels seus treballadors. Entre aquestes, segons detalla, s’està desenvolupant un projecte d’acollida per a professionals nouvinguts, amb accions específiques per afavorir el coneixement de la llengua; també s’està elaborant un pla de gestió lingüística, que incorpora la figura del referent lingüístic per garantir el seu desplegament i fer-ne seguiment. Finalment, està impulsant “iniciatives de millora assistencial”, com el programa Transformem Urgències, orientat a reforçar “una atenció més inclusiva, respectuosa i centrada en les persones”.
S’incorporaran els drets lingüístics a la Carta de Drets i Deures
D’altra banda, i en un marc més general, Vila revela que el Departament de Salut també està treballant en l’actualització de la Carta de Drets i Deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària. “Aquesta revisió inclourà, entre altres aspectes, la incorporació dels drets lingüístics reconeguts a la normativa vigent”, afirma el conseller, que, en una entrevista amb El Món, va explicar que “quan es va fer la carta de drets i deures dels pacients, l’any 2015, es van descuidar dels drets lingüístics”.
De fet, tal com va dir Vila aleshores, el Pla de Salut aprovat l’agost de 2024, i que es va incorporar al Pacte Nacional per la Llengua, ja contempla que s’ha d’incorporar els drets lingüístics a la carta dels pacients. Finalment, Vila defensa que el seu departament i el de Salut estan impulsant diverses actuacions de “caràcter estructural” per fer del català la llengua d’ús normal al sistema públic de salut i vetllar perquè “qualsevol persona es pugui relacionar des del naixement fins al final de vida en aquesta llengua”.
