El Govern assegura que està “plenament compromès” amb la presència normalitzada del català en l’espai públic i, de manera específica, en la xarxa viària de Catalunya, però també detalla que la senyalització bilingüe està permesa per advertir de situacions de perill. Així ho ha dit la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, en una resposta per escrit a una pregunta d’Esquerra Republicana que reclamava explicacions al Govern sobre la instal·lació de senyalització exclusivament en castellà en carreteres de titularitat estatal de la xarxa viària del país.
Paneque recorda que la normativa vigent pel que fa a la retolació de les vies de circulació estableix que l’única forma oficial dels topònims és la catalana –l’aranesa, en el cas de l’Aran– i que la llengua de les indicacions és el català, però explica que “només es recorre a fórmules bilingües en les indicacions quan hi ha perill per a la seguretat viària”. Aquesta resposta és calcada d’una que va oferir anteriorment el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, quan Junts li va demanar explicacions per aquesta mateixa incidència a la xarxa viària. De fet, els dos consellers també remarquen en les seves respectives respostes que, “en els casos d’incompliment de la normativa en aquest terreny com els que esmenta la pregunta i que s’havien detectat feia unes setmanes, el Govern activa els mecanismes necessaris per garantir-ne el compliment”.
Ja s’estan esmenant els rètols incorrectes que s’havien instal·lat en diverses vies de circulació per adequar-los als criteris vigents. pic.twitter.com/C6z06kuXWl
— Política Lingüística (@llenguacatalana) March 6, 2026
Revisió de la xarxa i correcció d’errors a l’AP-7
Davant la detecció d’alguns rètols que incomplien la normativa, la consellera de Territori, com ja va fer anteriorment Vila, explica que el Departament de Política Lingüística es va posar en contacte amb el de Territori per tal de sol·licitar al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible la revisió de les senyalitzacions en la xarxa estatal. Com a resultat d’aquestes gestions, la Direcció General de Carreteres de l’Estat està duent a terme un procés de revisió i ja ha començat a esmenar diferents irregularitats, com ara la correcció d’errors d’accentuació en els topònims de Barberà i Montornès a l’autopista AP-7, com també la substitució de diversos rètols indicatius. “Els departaments de Política Lingüística i de Territori, Habitatge i Transició Ecològica vetllaran perquè aquesta adequació a la normativa es conclogui tan aviat com sigui possible”, asseguren Paneque i Vila en les seves respostes.
La CUP denuncia que la substitució dels rètols en català vulnera la legislació estatal
La CUP sosté que la retirada o modificació de rètols en català –com el canvi d'”Alacant” per “Alicante” o l’eliminació d’accents en topònims com “Montornès”– no només xoca amb la normativa lingüística i de carreteres catalana, sinó que incompleix directament el mateix Reial decret estatal 465/2025. Aquesta norma estatal fixa que les indicacions han de figurar en castellà i en la llengua oficial de la comunitat autònoma, reservant l’ús exclusiu del castellà només quan sigui estrictament necessari per a la identificació. Atès que a Catalunya la denominació oficial dels topònims és la catalana, el grup parlamentari considera que s’està fent una aplicació incorrecta i contrària a la literalitat del reglament de circulació.
Davant d’aquesta situació, la formació ha traslladat una bateria de preguntes al Govern per conèixer l’abast real de la problemàtica i les mesures preses. La CUP vol saber quantes incidències s’han detectat en els darrers dotze mesos –tant en carreteres estatals com de la Generalitat– i quines gestions concretes ha fet el Departament de Política Lingüística davant el Ministeri de Transports. Així mateix, exigeixen dades sobre quants rètols s’han corregit, si la xarxa de carreteres de la Generalitat compleix al 100% la Llei de carreteres catalana i si l’executiu català preveu emprendre accions formals o recursos administratius contra l’Estat per exigir el respecte a la toponímia oficial.
