Torna el repte de mantenir el català durant 21 dies, però en aquesta ocasió la campanya se centra en l’àmbit sanitari. Després de l’èxit de l’anterior campanya, entitats catalanes en defensa de la llengua, com ara l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Mantinc el Català, No em canviïs la Llengua, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Salut pel Català i la CAL, s’han posat d’acord per proposar a la ciutadania parlar en la llengua catalana durant 21 dies –del 7 al 28 de maig– a tot arreu, però posant èmfasi als centres de salut, hospitals i consultes mèdiques d’arreu del país. Els impulsors de la iniciativa constaten que el català és llengua de “convivència, de cultura i de coneixement”, gràcies a l’esforç de generacions que l’han mantingut “viva i compartida amb tothom qui ha fet del nostre país casa seva”.
Amb l’objectiu que el català continua sent una llengua “comuna, útil i plena d’oportunitats”, les entitats impulsores de la campanya defensen mantenir el català “cada dia, en tots els espais i en totes les situacions, tant de lleure com professionals”, i subratllen que enguany volen incidir en el món de la salut, que acumula queixes per vulnerar drets lingüístics dels pacients com el cas, denunciat per Plataforma per la Llengua, d’una psiquiatra que va negar un tractament en català a una pacient que havia patit una crisi suïcida. Òscar Escúter, president d’aquesta entitat i metge de professió, ha celebrat el repte de mantenir el català en declaracions a El Món i ha dit que “hauria de ser un hàbit que agaféssim tots els catalanoparlants”. Així mateix, ha destacat que la iniciativa s’emmarqui en l’àmbit de la sanitat perquè, tenint en compte la precària situació del català en aquest àmbit, cal enviar un “missatge potentíssim al Govern que això no pot continuar així”.
Amb aquest propòsit, conviden metges, infermers, recepcionistes, personal administratiu i tècnics de centres sanitaris a parlar en català a pacients i companys. “Ser un bon professional implica saber comunicar-te en la llengua del pacient”, argumenten, i defensen que “excel·lir professionalment té molt a veure amb connectar amb la cultura del país i la seva llengua”. A més, recorden que el sistema sanitari és un espai “clau” de confiança i d’acollida, i, en aquest sentit, remarquen que garantir-hi la presència del català és garantir-hi “drets, proximitat i qualitat humana”. El cardiòleg Lluís Mont, president Salut pel Català, veu “molt interessant” la campanya perquè té el “mèrit” posar d’acord diverses entitats en defensa de la llengua, una col·laboració que podria anar més enllà, segons ell, i donar lloc a una “actuació conjunta més eficaç i més coordinada”. “La coordinació és molt feble i no permet prendre decisions de forma conjunta”, afegeix. I manifesta l’esperança que això pugui ser realitat per impulsar “campanyes conjuntes més eficaces i amb més inversió”.
L’experiència satisfactòria de l’any passat
La campanya es va iniciar l’any passat amb l’objectiu de normalitzar l’ús del català en tots els àmbits de la vida quotidiana, i les conclusions que es van extreure van ser satisfactòries. En un acte celebrat a l’IEC, diversos participants en el repte van explicar les seves experiències personals i van coincidir en el fet que “si ens acostumem a parlar català amb tothom, sovint tenim sorpreses molt grates”. Maica Sebastià, radiòloga de l’Hospital Clínic i integrant de Salut pel Català, va admetre que pensava que tindria dificultats per mantenir la llengua a causa de la seva feina, però va manifestar que l’experiència li havia demostrat que no va ser difícil i que va poder mantenir la llengua durant 21 dies.
