Coincidint amb el 30è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics aprovada a la Universitat de Barcelona, entitats d’arreu dels Països Catalans han engegat un procés per actualitzar el text actualment vigent en funció dels reptes que tenen avui en dia les llengües minoritzades, amb l’aspiració de promoure l’adopció formal d’una Declaració Universal dels Drets Lingüístics en el marc dels organismes de les Nacions Unides competents en matèria de drets humans, per tal d’obtenir una protecció efectiva dels drets lingüístics arreu del món. El projecte compta amb el suport d’una àmplia xarxa d’entitats i institucions d’arreu de l’àmbit de parla catalana, entre les quals hi ha el CIEMEN, Linguapax, Plataforma per la Llengua, el Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades (GELA), la Xarxa Vives d’Universitats, Òmnium Cultural, l’Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià. També s’hi han adherit les entitats basques i gallegues Garabide, Kontseilua, A Mesa pola Normalización Lingüística, així com el PEN Internacional i la Xarxa Europea d’Igualtat (ELEN, European Language Equality Network). Es planteja com un procés obert, participatiu i d’abast global.
En un àmbit molt diferent del de fa 30 anys, l’actualització del text abordarà, entre altres aspectes, els drets lingüístics en els entorns digitals i educatius, l’impacte de la intel·ligència artificial, els reptes vinculats a l’ensenyament i la globalització, així com les afectacions a les llengües en contextos de desplaçament forçat, migracions i conflictes armats. Així mateix, també posarà un èmfasi especial en la protecció davant processos d’assimilació forçada. Amb tot, el projecte vol que es reconegui la protecció dels drets lingüístics, però també la reparació de les seves vulneracions. L’objectiu últim de la iniciativa és “garantir que totes les nacions, pobles i comunitats lingüístiques puguin viure amb plenitud, dignitat i seguretat en la seva llengua pròpia”. El president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), David Minoves, ha manifestat que trenta anys després la situació de les llengües minoritzades ha “empitjorat” amb la “globalització” de les xarxes socials i la presència de “llengües predominants” que han modificat els hàbits lingüístics.
“Més de la meitat de la població de Catalunya diu que el principal motiu de discriminació és la impossibilitat de parlar el català amb normalitat”, ha exposat, però ha remarcat que aquesta situació no només afecta els catalanoparlants. “Els drets lingüístics no cauen del cel, i aquest asituació la pateixen ciutadans d’arreu del món, que veuen com la seva llengua cada cop és més present”. Per tot això, cal una actualització de la Declaració Universal, perquè cal “una protecció lingüística universal” més enllà de les administracions que ens governen. Vicenta Tasa, cap del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, ha remarcat que ara “no partim de zero” perquè ja tenim la declaració de fa 30 anys i ha ressaltat que en molts documents de la UNESCO es parla de l’assimilació dels drets lingüístics als drets humans, que és l’objectiu que ens marquem”. “L’àmbit de les noves tecnologies i les llengües de signes són dos aspectes que s’han d’actualitzar en la declaració”, ha subratllat, però també s’ha de revisar altres aspectes com l’administració, l’educació o la salut, entre altres.
Un calendari amb sis etapes
L’actualització de la declaració consta de sis etapes, que ja va arrencar l’any passat amb la difusió i presentació del projecte arreu del món amb l’objectiu de “promoure la implicació de col·lectius i institucions”. Aquest any, coincidint amb l’efemèride del 30è aniversari de la declaració, les entitats impulsores posaran en marxa una web, que estarà activa a partir d’aquest dimecres, per tal de recollir les propostes d’actualització de la declaració. Les institucions i col·lectius participants podran fer arribar, des del 15 d’abril i fins al 31 de desembre, les seves propostes per actualitzar-la. En paral·lel, hi haurà dos comitès d’experts internacionals que participaran en la recollida i validació de les propostes, i aquelles que passin el filtre s’inclouran en l’actualització del text.
Un cop tancat el text, un tercer grup d’experts, el Comitè d’harmonització, aprovarà el text definitiu, perquè s’enviï a les institucions col·laboradores perquè validin l’actualització de la declaració, un període que s’estendrà des de l’1 d’octubre de 2026 fins al 28 de febrer de 2027. Entre l’1 de març de 2027 i el 31 de maig de 2027, totes les entitats participants rebran el text final per tal que hi donin el seu vistiplau. En aquest sentit, l’objectiu és aconseguir el màxim de suports internacionals possibles, que vagin més enllà de la seixantena d’organismes i entitats que es van adherir fa 30 anys. “La pressió de les llengües hegemòniques ha fet que molts parlants de moltes llengües hagin pres consciència de la seva situació de precarietat i la situació d’emergència lingüística no només afecta els catalans”, ha assenyalat Minoves, que opina que el nombre d’aliats potencial ara és molt més gran que fa 30 anys.
El novembre del 2027 es reeditarà el congrés del 1996 i se celebrarà a Barcelona la cerimònia de presentació pública del text final aprovat per totes les entitats participants. Simbòlicament, totes les entitats que hi assisteixin signaran la Declaració. Finalment, el 2028, coincidint amb el 80è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, es preveu la presentació oficial de l’actualització de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics davant dels òrgans de drets humans de l’Organització de les Nacions Unides, així com de la UNESCO, a fi de promoure d’adopció d’iniciatives de soft law, com ara una declaració que reconegui dels drets lingüístics com a drets humans, i estableixin mecanismes per a la seva protecció. “Pensem que l’èxit de l’assumpció de la declaració per part del Consell de Drets Humans de Nacions Unides ve de la pressió que puguem fer totes les entitats d’arreu del món i la legitimació que tingui el text”, ha subratllat Tasa.
