L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) s’ha situat aquest trimestre com l’ens promotor de més normativa que discrimina el català. Segons el darrer informe de Plataforma per la Llengua, que analitza de manera trimestral el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), entre juliol i setembre s’han registrat 32 disposicions estatals, europees i internacionals que atorguen privilegis exclusius al castellà. Amb aquests registres, el 2026 ja acumula un total de 101 normes que reforcen la minorització del català. Les xifres d’aquest trimestre són similars a les de trimestres anteriors –34 entre gener i març, i 35 entre abril i juny–.
L’ONG del català subratlla en un comunicat que el detonant principal d’aquest període es concentra en el 8 de juliol, quan l’AEPD va emetre nou resolucions per aprovar les bases reguladores dels seus guardons anuals. Convocatòries com el Premio Comunicación de Protección de Datos Personales, el guardó d’investigació Ángela Ruiz Robles o el dedicat a l’àmbit iberoamericà exigeixen de manera indefectible l’ús del castellà, tant en la documentació obligatòria –amb memòries i resums executius en llengua castellana– com en els treballs candidats. Tot i admetre l’idioma original per als projectes, s’hi imposa com a condició indispensable l’aportació d’una traducció al castellà, un requisit que suposa una barrera econòmica i temporal afegida per als creadors catalanoparlants.
Un entramat normatiu de caràcter estatal, europeu i internacional
La radiografia elaborada per l’entitat en defensa de la llengua posa el focus en l’origen divers d’aquestes normatives. Del total de 32 disposicions del tercer trimestre, 23 provenen d’instàncies estatals, 7 de l’àmbit europeu i 2 de marcat caràcter internacional. Entre les normes estatals destaca l’ordre del Ministeri de Sanitat del 8 de juliol –la SND/715/2026–, que regula el procediment d’inclusió de productes ortoprotètics a l’oferta finançada i obliga les empreses a aportar les instruccions de consum exclusivament en castellà. Aquesta exigència s’empara en una sentència del 2017 del Tribunal Constitucional sobre el Codi de Consum de Catalunya, en la doctrina del Tribunal Constitucional sobre el Codi de Consum de Catalunya, la qual valida l’obligatorietat del castellà per protegir el consumidor sota el pretext que la presència d’aquesta llengua ja garanteix plenament els drets dels ciutadans, relegant el català a una opció supeditada a criteris de promoció cultural.

Pel que fa a l’esfera europea, l’informe exemplifica el biaix amb el reglament d’execució 2026/1757 de l’Autoritat Bancària Europea, que vincula la disponibilitat d’eines informàtiques a totes les llengües oficials de la UE –quedant el català exclòs d’aquest estatus per la manca de sol·licitud històrica de l’Estat espanyol l’any 1986 i pel bloqueig polític actual a Brussel·les–. En l’àmbit internacional, el reglament de Nacions Unides número 129 sobre sistemes de retenció infantil [2026/1534] torna a remetre a “la lengua del país” com a requisit d’informació als usuaris.
El substrat ideològic del marc constitucional
Plataforma per la Llengua conclou que l’arrel d’aquesta discriminació sistemàtica no respon a factors casuals, sinó que “reflecteixen decisions de caràcter polític”. En aquest sentit, subratllen que el castellà té un reconeixement diferent i superior perquè “la ideologia hegemònica, el nacionalisme espanyol, defensa la jerarquia entre les llengües tradicionalment parlades a l’Estat”. “El nacionalisme espanyol és una ideologia que en els terrenys identitari, cultural i lingüístic és supremacista“, sentencia l’ONG del català, apuntant que “identifica Espanya amb Castella i amb els seus elements definitoris, molt particularment la llengua castellana”.

