L’any 2025 es va tancar amb 185 noves normes espanyoles i europees que discriminaven el català, però l’aprovació de normativa lingüísticament discriminatòria és una constant que té efectes adversos sobre la salut de la llengua catalana i que Plataforma per la Llengua fiscalitza trimestralment. Aquest primer trimestre de l’any el Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) ha publicat 34 normes que contenen clàusules lingüístiques que privilegien el castellà i perjudiquen el català. Entre aquestes, n’hi ha que que obliguen les empreses que vulguin prestar un servei portuari a València a presentar els documents traduïts al castellà si no s’han atorgat a l’Estat espanyol o que forcen els fabricants i proveïdors de diferents components de vehicles a facilitar un seguit d’informacions en castellà o que posen moltes traves per usar el català en el plenari del Comitè Econòmic i Social Europeu. De les normes, 20 són de la Unió Europea i unes altres 3 d’internacionals, però l’ONG del català atribueix l’efecte discriminatori, “més directament o menys”, de totes elles a decisions de l’Estat espanyol.
De les 34 normes discriminatòries el primer trimestre d’enguany, tres són reglaments de les Nacions Unides. En concret, són disposicions uniformes per a l’homologació de components de vehicles que establien obligacions lingüístiques als fabricants i proveïdors. En un cas, l’objecte de regulació són els components mecànics d’acoblament de combinacions de vehicles; en els altres dos, els pneumàtics recautxutats per a vehicles i remolcs. En aquest sentit, l’ONG del català destaca que la fórmula emprada per imposar l’ús de llengües determinades és l’”habitual” en la normativa de les Nacions Unides: els fabricants i proveïdors han de facilitar un seguit d’informacions en “l’idioma del país” on es posessin a la venda els productes. “Com que el castellà és l’únic idioma oficial del conjunt de l’Estat espanyol, les autoritats administratives i judicials interpreten aquesta fórmula com una referència al castellà”, exposa.
Normatives europees que discriminen el català perquè no és oficial a la UE o a Espanya
En el pla europeu, algunes normes discriminen el català perquè aquesta llengua no és oficial de la Unió Europea i d’altres perquè no és oficial de l’Estat espanyol. Això és conseqüència que en l’ingrés de l’Estat espanyol a les Comunitats Europees l’any 1986 només va requerir el reconeixement del castellà com a llengua oficial comunitària. Aquesta situació provoca que les normes europees que privilegien les llengües oficials de la Unió perjudiquin el català. Per exemple, un reglament europeu de 24 de febrer sobre la venda de productes vitivinícoles aromatitzats obliga que determinades mencions obligatòries en l’etiquetatge siguin “en una o diverses llengües oficials de la Unió”. D’altres normes europees privilegien les llengües oficials dels estats membres. Per exemple, un reglament d’execució de 20 de març preveu que els passaports dels animals de companyia han d’estar redactats en la llengua o les llengües oficials de l’estat membre emissor i en anglès.
A banda d’això, l’entitat presidida per Òscar Ecuder destaca que normes europees que cerquen reconèixer certs drets als catalanoparlants, a la vegada, estan fortament condicionades per la no-oficialitat del català. En aquest sentit, fa referència a l’acord administratiu entre Espanya i el Comitè Econòmic i Social Europeu que permetia l’ús del català en les comunicacions dels ciutadans amb el Comitè i en el plenari d’aquesta institució. Tot i això, denuncien que l’acord, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol el 27 de març de 2026, crea “un feixuc sistema indirecte per a la comunicació en català dels ciutadans amb el Comitè, en el qual les autoritats espanyoles actuen d’intermediaris i traductors”. L’acord, a més, també estableix que per usar el català en el plenari cal avisar-ne la secretaria general del Comitè amb set setmanes d’antelació però que la sol·licitud està subjecta a la “disponibilitat de personal o d’equip”. Tots els costos de traducció els assumeix l’Estat espanyol.
Normes estatals que obliden l’oficialitat d’altres llengües
En l’àmbit estatal, les normes lingüísticament discriminatòries en molts caos es limiten a traslladar en àmbits específics l’arranjament constitucional espanyol, en què el català és oficial en alguns territoris en què s’ha parlat tradicionalment mentre que el castellà és oficial arreu i sense condicionants. Un exemple d’això és una resolució de 5 de febrer de l’Oficina del Cens Electoral, on s’estableix que les comunicacions i sol·licitud d’inscripció en el cens electoral espanyol d’eleccions municipals i eleccions al Parlament Europeu, cens obert als residents amb ciutadania en altres estats membres, es poden utilitzar “el castellà i la llengua cooficial en la comunitat autònoma que correspongui, sens perjudici de l’ús d’altres idiomes en els casos que es consideri d’utilitat”.
Tot i això, també hi ha normes estatals que estableixen previsions que obliden l’oficialitat d’altres llengües a més del castellà a l’Estat espanyol. Per exemple, un reial decret de 25 de febrer que regula el curs d’especialització de formació professional de grau superior en Turisme micològic diu que “s’ha previst disposar de guies o intèrprets almenys en espanyol-anglès, amb formació específica en l’atenció als clients i imatge de marca de l’empresa en les experiències micoturístiques”. També per exemple, una resolució de 10 de febrer de l’Autoritat Portuària de València diu que els documents que les empreses candidates a prestar un determinat servei portuari han de presentar-se acompanyats d’una traducció oficial al castellà, si no s’han atorgat a l’Estat espanyol.
