La Plataforma per la Llengua ha fet públic el recull anual de les discriminacions lingüístiques que demostra que les que es produeixen a l’àmbit sanitari han augmentat especialment. De fet, l’any 2021 hi va haver un rècord de discriminacions lingüístiques registrades per l’ONG del català, fins a 99 de les quals gairebé un 40% són de l’àmbit de la salut. Això demostra que el nombre de discriminacions lingüístiques ha anat augmentant any rere any, ja que el 2018 se’n van registrar 25, el 2019 32 i el 2020 52. Un dels casos més sonats d’aquest informe és el d’una noia jove embarassada que va anar al centre d’atenció primària de Santa Catalina, a Palma, per demanar hora per vacunar-se de la tos ferina. En fer-ho en català, el treballador li va dir que canviés al castellà si volia que li donés hora. De fet, li va etzibar: “Prefereixes que et parli en català o que et doni hora per la vacuna?“. La noia ho va denunciar a la Plataforma per la Llengua, que ho ha inclòs en el seu informe.
Els casos en què treballadors públics han exigit a ciutadans que parlin en castellà i i no en català són diversos i en la majoria es neguen a prestar el servei per al qual els paguen o a donar-los informació pel fet de parlar en català. Fins i tot alguns ciutadans han denunciat insults, vexacions i menyspreu per part de funcionaris. Segons la Plataforma per la Llengua tots aquests treballadors públics tenen una” ideologia supremacista castellana del nacionalisme espanyol” que fa que es comportin així, tot i que també ho atribueixen al “redactat discriminatori de la Constitució” i les lleis.
Augment exponencial de discriminacions lingüístiques a la sanitat pública
L’Administració General de l’Estat és el cos que més discriminacions ha generat -un 49,5% del total- a Catalunya, el territori que més les pateix. Segons la Plataforma per la Llengua això s’explica per la “redacció discriminatòria de les lleis estatals de funció pública”. “Per bé que tots els treballadors tenen l’obligació de garantir que els ciutadans rebran l’atenció en la llengua oficial de llur preferència, i per bé que les institucions i els òrgans administratius s’han d’organitzar de manera que aquest dret quedi garantit, la pràctica totalitat dels treballadors estatals estan exempts d’un requisit de conèixer el català”, critica l’ONG del català, que creu que aquesta manca d’obligatorietat provoca les discriminacions.
Tot i així, en aquest últim informe destaca més el gran augment de discriminacions lingüístiques a la sanitat pública que les de l’administració general de l’Estat, que des de fa anys discrimina els catalanoparlants. Això és especialment greu perquè la sanitat pública depèn de les competències, per tant, en aquest cas és la Generalitat qui hauria d’evitar que es produeixin discriminacions lingüístiques a la sanitat catalana. “Aquesta explosió en aquest sector pot tenir a veure amb un augment de la consciència lingüística en els pacients, però probablement també es pot vincular al relaxament en l’exigència del requisit de coneixement del català per part de l’administració i a la presència cada cop més gran de professionals no formats a Catalunya”, diagnostica la Plataforma per la Llengua.
A banda de la salut, també han augmentat les discriminacions lingüístiques als cossos policials, principalment els de l’Estat espanyol. Els jutjats i registres, un àmbit tradicionalment generador de discriminacions per la falta de coneixement del català dels jutges, sorprenentment només ha generat 5 casos. “Això indica que possiblement s’ha fet un esforç per evitar les discriminacions lingüístiques en aquest sector, per bé que el judicial continua essent un poder molt castellanitzat, en part pel redactat de les lleis i en part per la composició de la judicatura i del funcionariat judicial”, apunta l’ONG del català.
12
1
