El Departament de Política Lingüística finançarà amb 150.000 euros l’expansió del projecte Xerrem Junts, una xarxa de grups de conversa en català per a adults impulsat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL). L’objectiu d’aquesta injecció de diners és crear més d’una seixantena de grups, que se sumaran als 230 existents, i atendre unes 2.400 persones. Aquesta iniciativa, que es va crear l’any 2007, reuneix persones que aprenen la llengua, i es troben simultàniament cada setmana amb voluntaris catalanoparlants per practicar la parla amb un caràcter no formal. Els grups de conversa que hi ha arreu de Catalunya inclouen una gran diversitat d’àmbits socials (món educatiu, cultural, social, laboral, assistencial, religiós, juvenil), en zones urbanes i rurals i s’ofereix tant en modalitat presencial i en línia. La iniciativa està destinada a persones amb diferents nivells de coneixement de català: des d’aquelles que tenen un desconeixement absolut fins a aquelles que busquen tenir més fluïdesa amb la llengua, i no, però, en general, els participants més habituals són aquells que viuen en zones amb baix nivell d’ús social de la llengua, que no accedeixen a una educació formal i busquen un entorn per practicar-lo.
Rocío Ríos, una de les participants en aquesta iniciativa, ha explicat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que vol millorar el seu català perquè considera que la llengua és indispensable per poder-se “integrar”. “He vingut amb molts ànims d’integrar-me a la societat espanyola i catalana”, ha explicat Ríos, que és originària del Perú i que ha participat en la darrera sessió a la seu de la CAL al carrer Olzinelles de Barcelona abans de les vacances d’estiu. “L’escriptura és el més difícil perquè la lectura la puc combinar una mica amb el castellà”, admet. D’altra banda, Gerónimo García, originari de Mèxic, detalla que va decidir aprendre la llengua catalana per disposar d’una eina per “comunicar-me amb la resta”. “El més difícil són els verbs, la conjugació és una mica difícil, però l’únic que he de fer és practicar-ho tant com puc”, ha afirmat.
García exposa que “aprendre català pot ser una mica difícil”, però creu que tot depèn de “la voluntat de cadascú”. Aquest no és el seu cas perquè, segons explica, li agraden “molt les llengües” i té “certa facilitat per aprendre’n”. L’Encaración Evina, que s’ha instal·lat a Catalunya en marxar de Guinea Equatorial, ha manifestat en declaracions a l’ACN que en aquestes sessions de conversa els han ensenyat a parlar en català, la història de Barcelona i a moure’s per la societat catalana. “El més complicat és parlar. Un pot llegir i escoltar, però parlar és el més difícil”, ha dit, però està decidida a aprendre en català “per integrar-se a la ciutat”. “Quan arribes a un país que no és el teu, el primer és integrar-se a la societat. Per això estic aprenent a parlar en català”, ha recordat.
El testimoni d’una voluntària: “N’aprenc molt d’ells”
Els voluntaris, que són un element fonamental de la iniciativa, han centrat les últimes setmanes del curs a explicar la conjugació dels verbs catalans i reforçar la lectura. Els guies de les converses disposen de material sobre les tradicions del país, l’organització de la societat o les diferents maneres de saludar en català, i ajuden els alumnes i els corregeixen, però també aprenen. “Sempre dic que ensenyant s’aprèn molt perquè jo n’aprenc molt d’ells. Jo intento donar-los la meva cultura i ells m’expliquen la seva. És un enriquiment comú”, assegura Rosa Soldevila, voluntària de la CAL que al llarg del curs.
Els voluntaris admeten que hi ha vegades que la interacció amb les persones que s’apunten als cursos no sempre és fàcil. En aquest sentit, la Rosa assenyala que ella treballa amb un grup amb persones de l’Afganistan i el Iemen i “la interacció és difícil perquè tenen idiomes molt diferents amb un alfabet diferent del llatí”. Però ho veu com un repte “engrescador”: “T’has de posar a la seva pell. Ho afrontem perquè ells estan molt implicats”. De fet, el grup que acompanya Soldevila són persones que no tenen cap coneixement de català i molt poc de castellà. Ella se centra a ensenyar el “més bàsic”. És a dir, les salutacions o els aliments, per a després “a poc a poc incorporar coses noves”. “Com que tenim dificultat per entendre’ns acostumem a fer molta mímica i els donem elements que cridin molt l’atenció”, ha concretat, i ha lamentat que quan aquesta gent surt al carrer ningú els parla en català perquè els veuen “diferents”.
El conseller Francesc Xavier Vila assisteix a la darrera sessió
Per adaptar-se a la situació de cada participant, el programa ofereix tres nivells amb els seus corresponents materials pedagògics. El primer és ‘Junts’, per aquelles persones que pateixen un desconeixement absolut del català i, en algunes ocasions, també del castellà. ‘Junts avançat’, per aquells que tenen prou comprensió, però no l’han parlat mai i ‘Xerrem’ per aquells individus que el parlen, però encara tenen mancances de fluïdesa o de bagatge lingüístic. El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va assistir a la darrera sessió abans de vacances dels grups de conversa de la CAL i en declaracions a l’ACN ha celebrat que es va trobar amb persones que feia “un parell de mesos” que havien arribat a Catalunya i que ja deien “les primeres paraules en català”.
“També hi ha gent amb qui ja he pogut tenir una conversa en català tranquil·lament”, ha afegit, i ha subratllat que ha trobat gent que “havia assumit el repte de passar uns quants dies parlant només en català i n’hem estat parlant de la seva experiència”. Amb tot, el conseller ha demanat als ciutadans ajudar els nous parlants i no “bloquejar-los la possibilitat d’aprendre català”. “La millor manera per aprendre una llengua és el que estem fent aquí, justament, trobar persones que conversen amb tu en català. I de mica en mica, es van aprenent primer les primeres paraules, després les primeres construccions, i s’acaba parlant la llengua cada vegada amb més fluïdesa”, ha sentenciat.
