Fa dos-cents anys, el francès Louis Braille (Coupvray, 1809 – París, 1852), cec des dels 3 anys, va crear el sistema de lectoescriptura tàctil pensat per a persones cegues, conegut posteriorment com a braille. Louis Braille havia perdut la visió mentre jugava al taller del seu pare. Deu anys després, quan en tenia només tretze, el director de l’escola de cecs i sords de París on estudiava el jove li va demanar que provés un sistema de lectoescriptura tàctil inventat pel militar Charles Barbier per transmetre ordres a llocs d’avançada sense tenir necessitat de delatar la posició durant les nits. El jove francès va comprovar-ne l’efectivitat, però hi va estar treballant durant dos anys per perfeccionar-lo. El 1825, després d’alguns retocs, es va començar a implementar l’alfabet braille que coneixem avui en dia. Es tracta d’un sistema basat en un codi de 63 caràcters, cadascun dels quals està format per una combinació de fins a sis punts disposats en un caixetí de tres files i dues columnes. En cada caixetí, determinats punts de la combinació tenen relleu i d’altres no per poder-los codificar.
Dos-cents anys després de la seva creació, el braille s’ha convertit en una eina indispensable per a les persones amb una discapacitat visual profunda o cegues. Aquest alfabet, universalitzat -tot i amb algunes diferències en cada llengua-, fa anys que s’ha començat a implementar en molts productes i serveis per millorar el dia a dia a les persones afectades, però encara queda molta feina per fer. Així ho assenyala el portaveu de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC), Joan Heras, en conversa amb El Món: “El braille és un element bàsic per a l’autonomia de les persones cegues, i per fomentar aquesta autonomia cal garantir la informació des del primer dia”, argumenta. També ho constata la presidenta de l’Associació de la Discapacitat Visual de Catalunya B1 + B2 + B3, Paquita García, que demana més “voluntat” i “entesa” política per estendre la presència del braille en tots els productes i serveis. Aquest dissabte al matí, de fet, amb motiu del 200 aniversari, l’ACIC ha organitzat un acte per conscienciar sobre les assignatures pendents de l’administració amb el sistema braille.
L’accessibilitat, un gran punt de conflicte
El braille ja està incorporat en alguns elements essencials per a la mobilitat de les persones, com ara els ascensors. Tal com estipula el codi d’accessibilitat d’aquesta eina, actualitzat el juny de 2024, tots els botons d’un ascensor han d’incloure la senyalització dels números de planta i altres elements textuals, com ara el botó d’emergència, amb braille. Mentre que amb els ascensors ja s’ha fet la feina, amb els intèrfons passa tot el contrari: “No hi ha cap intèrfon que inclogui el braille”, lamenta Heras, que assegura que la manca d’identificació en els intèrfons suposa un gran problema d’accessibilitat per a les persones amb ceguesa o amb discapacitats visuals greus. “No tots els edificis tenen el mateix ordre a l’intèrfon per als pisos de cada planta”, afegeix el portaveu de l’ACIC, que recorda que la manca de braille en aquest element suposa una barrera d’entrada per a les persones cegues, especialment quan no han accedit abans a l’interior d’aquest edifici. Un problema que encara s’agreuja més en els intèrfons en què cal introduir un codi en una pantalla per marcar un pis -utilitzats, generalment, en els edificis amb diverses escales-, ja que els botons tampoc tenen un relleu identificable tàctilment: “Les pantalletes ja són un problema d’accessibilitat rotund”, exclama.
Els problemes d’accessibilitat també es traslladen als centres sanitaris. La presidenta de B1+B2+B3 també assenyala que les portes de les habitacions dels centres d’atenció primària (CAP) tampoc estan identificats amb braille: “Jo em vaig oferir a fer-ho personalment al CAP del meu barri, però no es va poder fer perquè ens demanaven molts permisos… Sap greu que tot sigui tan complicat”, lamenta Paquita García. En aquest sentit, Joan Heras apunta també que l’alfabet braille només està present als hospitals als directoris de l’entrada, però ja no es torna a identificar quina planta és quina, cosa que dificulta també la vida a les persones cegues. “La majoria de centres cívics o biblioteques sí que ho fan, i és molt útil”, argumenta.
L’odissea de viatjar en transport públic
Accedir a l’interior d’un edifici al qual no s’ha estat mai és un repte per a les persones amb discapacitat visual, però no l’únic. Arribar fins a l’edifici també és un gran repte. “Estaria molt bé tenir a les andanes del metro la direcció en què circula el tren“, comenta Joan Heras, que lamenta la manca d’informació adaptada per a les persones amb ceguesa al transport públic. De fet, segons assegura, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) ja està treballant en un projecte per implementar el sistema braille a les seves estacions, tot i que encara s’han d’acabar de definir amb quins materials fer-ho i com protegir-lo, ja que es tracta d’un element exposat a “actes vandàlics”: “Encara s’està estudiant com implementar-lo”, apunta el portaveu de l’ACIC.
Ambdós representants de les associacions també fan extensibles les reclamacions d’informació en braille a les parades d’autobús: “Seria interessant saber quines línies d’autobús també paren a cada marquesina”, argumenta. En aquest sentit, Paquita García recorda que, a hores d’ara, l’única manera de guiar-se dins un autobús -sense comptar amb l’ajuda de la resta de passatgers- és el sistema de megafonia, que “no sempre funciona”: “Ara mateix, tot va amb la megafonia, però és important que funcioni bé. I, a banda, també hi ha persones sordcegues o amb problemes d’audició, motiu pel qual el millor mètode per informar és el braille”, argumenta García.
Els productes de consum, l’altre camp de batalla
En els últims anys, l’administració ja s’ha posat les piles per incorporar el sistema braille als productes de consum del dia a dia, com ara productes alimentaris, productes de neteja o medicaments, entre d’altres. Així i tot, ambdós representants del col·lectiu afectat coincideixen que encara queda molta feina per fer: “Hem millorat molt en relació amb els medicaments. Fa trenta anys no n’hi havia cap d’etiquetat amb braille, i ara ja és obligatori gràcies a una normativa de la Unió Europea”, celebra Joan Heras, que recorda que totes les pastilles tenen formes “molt similars”, motiu pel qual, abans que estiguessin identificades en braille, era molt difícil diferenciar-les. Ara bé, el mateix portaveu de l’ACIC també apunta que, de moment, només s’ha aconseguit identificar el nom del medicament: “Les dates de caducitat encara no estan escrites en braille”, afegeix. L’administració, però, ja està treballant per posar solució a aquest problema. De fet, la comissió per a les polítiques integrals de la discapacitat del Congrés va aprovar el passat 29 d’octubre amb 15 vots a favor per part dels socialistes i de Sumar, 3 vots en contra de Vox i 14 abstencions de la bancada del Partit Popular, una proposició no de llei -impulsada pel PSOE- que reclama la inclusió de la data de caducitat en braille en els envasos de medicaments.
Més enllà de l’etiquetatge dels medicaments, el braille encara és poc present en la majoria de productes alimentaris, cosa que pot arribar a posar en situacions de risc les persones cegues: “Hi ha algunes ampolles de lleixiu que tenen la mateixa forma i relleu que una ampolla d’aigua, i això és molt perillós”, alerta el portaveu de l’ACIC. Tant Heras com García, però, remarquen que ja hi ha algunes marques que han començat a implementar aquest sistema de lectoescriptura tàctil en els seus productes, o alguns supermercats, com Bonpreu, que també han incorporat el braille en la seva targeta de client. Ara bé, encara és molt minsa la presència d’aquest alfabet en el camp de l’alimentació: “En els productes de consum encara no és general la implementació del braille. Ni de bon tros. Aquí tenim una oportunitat de crear una llei que ho reguli per a tots els productes”, argumenta Paquita García. En aquests moments, el govern espanyol està impulsant una llei per garantir l’etiquetatge en braille, però encara s’està desenvolupant: “Està en procés, però encara està pendent d’informes per validar de la Unió Europea”, explica Joan Heras.
Per altra banda, un altre dels elements que ressalten és que des del 2008 ja es disposa de paperetes escrites amb braille per poder votar a les eleccions: “Això és gràcies a una pressió molt forta que vam fer des de la nostra associació. Es va aconseguir que es garantís el vot secret”, explica el portaveu de l’ACIC. Ara bé, aquest sistema encara no s’aplica a tots els comicis: “Encara manca implementar-ho a les eleccions municipals. I no es fa per una raó molt senzilla, per falta de voluntat política. Diuen que tècnicament és difícil”, lamenta Heras. El braille s’ha estès en bona part del dia a dia de les persones cegues, però encara no del tot, motiu pel qual reclamen més esforços per instaurar-lo a tot arreu: “Les associacions piquem molta pedra, però encara queda molt per fer”, conclou García.
