Inspirats en el primer Correllengua nascut a Mallorca l’any 1995 i en la Korrika basca i l’esperit de la flama olímpica, milers de persones i entitats arrenquen aquest cap de setmana el Correllengua Agermanat; “molt més que una cursa”, diu l’organització, que descriu l’acte com una “mobilització cultural, social i esportiva”. El Correllengua, que comença aquest diumenge 19 d’abril a la Catalunya Nord i acabarà el 5 de maig a l’Alguer, recorrerà “tots els territoris de parla catalana” per donar visibilitat al català “com a eina de cohesió social”. En total són 1.500 quilòmetres de recorregut amb la visita a 500 municipis i actes en 80 localitats.
La flama, que comença el seu recorregut a Prada (Pirineu), es bifurcarà de manera simultània en dos recorreguts, un per la part occidental de Catalunya i l’altre per les zones litorals, i s’unirà en uns dies a Tarragona. Continuarà pel País Valencià fins a Elx i saltarà a Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca. La flama, que a estones anirà amb atletes i altres amb bicicleta, acabarà el recorregut a l’Alguer i deixarà activitats i actes culturals i festius en el seu pas per cada poble.
El Correllengua Agermanat, remarca l’organització, està organitzat per joves de tots els territoris de parla catalana des del voluntariat i pretén ser una iniciativa que neix des de la base com un símbol de “fraternitat, llengua i futur”. Els darrers dies, la iniciativa ha rebut diferents suports, algun de remarcable com el del FC Barcelona. El club culer ha cedit el Camp Nou com a punt de trobada de la flama abans de partir cap al Camp de Tarragona, el pròxim 22 d’abril.
El Correllengua també retrà homenatge a Josep Maria Espinàs, una de les figures clau de la cultura catalana contemporània.
Com van néixer els primers Correllengues?
La iniciativa va néixer tres dècades enrere, impulsada per Joves de Mallorca per la Llengua, inspirat en la Korrica basca, una cursa bianual per celebrar l’euskera. “Aquella primera edició, que combinava esport, festa i reivindicació, va demostrar que la defensa del català també podia ser una celebració popular”, apunten els impulsors del recorregut d’aquest any, el més ambiciós als Països Catalans.
La iniciativa s’ha estès arreu dels Països Catalans. Al País Valencià s’hi van posar els membres d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), també el 1995. A Catalunya, el Correllengua va arribar dos anys més tard, organitzat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).
