El Servei Català de la Salut ha acumulat al llarg de l’any 2025 un vertiginós degoteig d’incidents per vulneració de drets lingüístics que tornen a posar en evidència la desprotecció que pateixen els usuaris catalanoparlants al sistema sanitari públic. Així ho evidencia l’informe de vulneració de drets lingüístics de l’any 2025 fet públic per Plataforma per la Llengua aquesta setmana, que reflecteix que l’ONG del català va recollir l’any passat 3.645 queixes en tota mena d’àmbits i per fets de gravetat diversa. Però hi ha un apartat especialment greu, el de les discriminacions en el sector públic pel fet de parlar català: denegacions d’atenció, alteració o dificultació del servei, vexacions, pressions per canviar de llengua. De les 75 denúncies rebudes als Països Catalans per aquesta mena de casos, 69 –el 92%– van ser en la sanitat. Per territoris, 56 van ser a Catalunya; 8, al País Valencià i 4, a les Illes.
Segons les dades de Plataforma per la Llengua, la totalitat dels casos de discriminació documentats en la sanitat a Catalunya s’han produït en centres d’atenció primària, hospitals i serveis d’urgències gestionats o dependents del sistema públic. Les situacions van des de la negativa a prestar l’atenció mèdica si no es parla en castellà, passant per la utilització de la feblesa o edat avançada dels pacients per imposar un canvi de llengua, fins a imperatius amb una marcada catalanofòbia com ara “estamos en España”, “hablo lo que quiero” o “aquí todos tenemos que hablar español”. Altres pacients afectats, ateses les denúncies, han hagut de sentir retrets, com ara el de ser “egoista”, per part dels professionals sanitaris.
Paral·lelament, hi ha també el registre de queixes rebudes directament al Departament de Salut per vulneració de drets lingüístics en l’àmbit sanitari, que l’any passat van ser 360. Malgrat aquesta allau de queixes, la Generalitat només va trobar motius per incoar tres expedients sancionadors –el 0,83% de les denúncies. En qualsevol cas, la mateixa consellera de Salut, Olga Pané, va treure ferro l’any passat a les queixes per discriminació lingüística en l’àmbit sanitari, però segons el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, els casos que es denuncien només són la “punta de l’iceberg”. De fet, el mateix Escuder, en una entrevista recent a El Món, va manifestar que el Departament de Salut “competeix per ser el pitjor departament del Govern amb el català”.
Els 56 casos de catalanofòbia en la sanitat pública denunciats a Plataforma per la Llengua durant l’any 2025
1.La metgessa no entén el català i el fill ha de fer de traductor improvisat: una dona de 92 anys va ser traslladada a l’Hospital de Blanes per un trencament de fèmur. La doctora parlava únicament en castellà i no entenia el català, fet que va obligar el fill, de seixanta-sis anys, a fer de traductor improvisat perquè l’àvia no sabia expressar-se en castellà.
2.”Estamos en España y hablo español” a la consulta del CAP: Durant una visita al CAP de la Vila Olímpica de Barcelona, la metgessa va parlar constantment en castellà a la pacient, tot i que aquesta s’expressava en català. Quan la usuària li va demanar que en la pròxima ocasió ho fes en català, la treballadora pública va respondre en un to fatxenda que “estamos en España y hablo español”.
3.Exigència de parlar “en español” i desatenció a una pacient centenària: Una dona va portar la seva mare de cent anys a l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona després d’una caiguda. En entrar al box, una doctora amb accent argentí els va exigir en un to imperiós: “Hábleme en español”. Davant de la negativa inicial de la filla, la metgessa va sortir dient a les infermeres que no s’entendria amb elles. Posteriorment, l’informe mèdic recollia exploracions a la pacient que no s’havien dut a terme.
4.Negativa a atendre en català i tancament de trucada a Can Ruti: Un home va trucar a la secretaria de nefrologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona per reprogramar una visita. L’operador va exigir-li reiteradament que parlés “en español” i, en ser advertit que seria denunciat per discriminació, va etzibar-li “la próxima vez hable en español, que estamos en España” abans de penjar-li el telèfon.
5.Un vigilant de seguretat intenta obligar a canviar de llengua a l’hospital: Una dona i la seva mare van accedir a l’Hospital Comarcal del Vendrell quan un vigilant de seguretat els va exigir que diguessin en castellà l’habitació que visitaven. Davant la negativa de la usuària a canviar de llengua, l’agent va replicar que no tenia cap obligació d’entendre el català, fins que finalment les va deixar entrar.
6.Llevadora que imposa el castellà a tota la classe de preparació al part: Durant una formació prepart al CAP Sant Pere de Reus, la llevadora va accedir a fer la sessió en castellà a petició d’una sola alumna i va exigir a la resta de la classe que parlessin en aquesta llengua perquè “tothom” ho entengués.
7.Pediatre sense cap noció de català al CAP Pare Claret: Una mare portava la seva filla de quatre anys al CAP Pare Claret de Barcelona, on era atesa per una pediatra argentina que feia anys que treballava al centre, però que no havia dit mai cap paraula en català, malgrat que la nena tampoc no coneixia el castellà.
8.Canvi de llengua a fisioteràpia per la presència d’un estudiant en pràctiques: A les sessions de rehabilitació fisioterapèutica del CAP de Matadepera es va passar del català al castellà a partir de la segona sessió per tal que un fisioterapeuta francès en pràctiques pogués seguir les indicacions, vulnerant els drets dels assistents.
9.Forçat a renunciar al català per la nova metgessa assignada: Un veí de Sant Feliu de Llobregat va acudir al seu CAP i es va veure obligat a renunciar a parlar en català i passar-se al castellà perquè la nova doctora que li havien assignat no entenia la llengua pròpia del país.
10.Una doctora penja el telèfon per demanar ser atesa en català: Durant una visita telefònica amb l’Hospital de Martorell, una pacient va demanar a la facultativa que s’adrecés a ella en català. La doctora, en lloc de respondre a la petició, li va penjar directament el telèfon.
11.Condicionament de la traducció d’un informe a la renúncia d’una cita de teràpia: Els pares d’un nen atès al CSMIJ Castelldefels van demanar la traducció al català d’un informe diagnòstic. La psicòloga els va respondre que, si volien la còpia en català, haurien de renunciar a la següent cita mèdica del nen per poder dedicar aquell temps a fer la traducció.
12.Instruccions de la direcció per fer sessions de fisioteràpia en castellà: Al CAP Poblenou de Barcelona, un pacient va demanar a la fisioterapeuta que l’atengués en català. La professional va justificar que la direcció del centre havia donat instruccions de fer les sessions en castellà i va tancar la conversa amb un comentari evasiu: “Es tracta que tots ens entenguem, no creus?”.
13.Impossibilitat d’expressar-se en català i formularis només en castellà: Una pacient va ser derivada a dermatologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, on la van atendre en castellà sense fluïdesa en català. Quan va voler presentar una reclamació, va constatar amb sorpresa que els fulls oficials amb la capçalera del CatSalut només estaven disponibles en castellà.
14.Malalt terminal atès sense cap metge catalanoparlant abans de traspassar: Un home, ingressat a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell amb un càncer terminal, no va ser atès en cap moment per metges que parlessin en català, i l’informe mèdic definitiu tampoc no li va ser lliurat en la seva llengua abans de traspassar.
15.Amenaça de denúncia per discriminació a una usuària per demanar el català: Una dona va lliurar mostres al CAP de Can Bou de Castelldefels i va demanar a la infermera que li parlés en català. Davant la negativa de la treballadora de complir amb l’obligació legal, la pacient li va advertir que posaria una reclamació, moment en què la infermera va respondre que ella també la denunciaria “por discriminación”.
16.Derivació a un altre hospital si es vol rebre atenció en català: Una pacient va acudir a l’Hospital del Mar de Barcelona i, en comprovar que ningú s’hi dirigia en català i manifestar la seva queixa, se li va etzibar que si volia ser atesa en català, se n’havia d’anar a un altre hospital.
17.Imposició del castellà en un curs de preparació al part per tres assistents: Un curs de preparació al part al CAP Pare Claret de Barcelona es va impartir íntegrament en castellà perquè tres dels trenta assistents no entenien el català. La llevadora va justificar-ho dient que “l’embaràs és un moment vital massa bonic per perdre’ns en discussions sobre la llengua”.
18.Tests de demència predeterminats en castellà per la Generalitat: Una persona va denunciar que el seu germà, amb disminució psíquica i catalanoparlant, era avaluat de demència a l’Hospital de Sant Pau mitjançant el test DMR en castellà. L’hospital va respondre que el qüestionari estava predeterminat per la Generalitat de Catalunya en aquesta llengua.
19.Canvi de llengua en una sessió de part per la petició d’una sola persona: Durant una sessió de preparació al part al CAP Valldoreix de Sant Cugat, desenvolupada inicialment en català amb assistents majoritàriament catalanoparlants, la llevadora va accedir a canviar al castellà a petició d’una única persona que va al·legar no entendre el català.
20.Un robot de seguiment mèdic incapaç d’entendre el català: Un pacient sotmès a un tractament a l’Hospital de Palamós, rebia trucades quinzenals automatitzades d’un robot de seguiment que operava exclusivament en castellà i no entenia ni oferia cap opció en català.
21.Informes mèdics que atribueixen a una “barrera idiomàtica” la manca de català: Una infermera de l’Hospital del Vendrell es negava sistemàticament a parlar en català a una pacient de noranta-quatre anys que no es defensava en castellà, arribant a apuntar a l’historial mèdic que no havia pogut extreure informació per una “barrera idiomàtica”.
22.Canvi unilateral de xerrades per a embarassades i prohibició del català: Una dona es va apuntar a unes xerrades per a embarassades a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona anunciades en català, però en assistir-hi es va trobar que tot es feia en castellà i s’exigia formular les preguntes en aquesta llengua.
23.Taller de fisioteràpia exclusiu en castellà al CAP Gòtic: Un pacient va comprovar que un taller de fisioteràpia al CAP Gòtic de Barcelona es duia a terme totalment en castellà sota el pretext que hi havia assistents que no entenien el català.
24.Exigència directa de canvi de llengua al CAP d’Olot: Una dona va entrar a la consulta del CAP d’Olot i, en saludar amb un “bon dia”, la metgessa li va etzibar immediatament: “Háblame en español, que no entiendo el catalán”.
25.Coacció a un pacient amb politraumatisme en estat de vulnerabilitat: Un pacient, ingressat a urgències de Sant Joan Despí amb fractura de braç i pelvis i sota efectes de calmants, va haver de renunciar al català davant d’una infermera que li va exigir parlar en castellà, patint posteriorment intencionalitat de retard en l’atenció per problemes de traducció.
26.Incomprensió i pressió a un infant de dos anys a la Vall d’Hebron: Una família va portar el seu fill de dos anys a urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. La infermera encarregada de l’analítica es va negar a parlar en català tant als adults com al nen petit, incrementant l’espant de la criatura.
27.Imposició generalitzada en un equip mèdic d’urgències: Un pacient va ser atès a urgències de la Vall d’Hebron de Barcelona per dos metges i dues infermeres que van exigir-li el canvi al castellà al·legant ignorància total del català.
28.Metgesses que es neguen a atendre en català a Pineda de Mar: La pacient va explicar detingudament el seu cas en català a dues metgesses d’origen llatinoamericà al CAP de Pineda de Mar, les quals van exigir-li que canviés al castellà al·legant que no l’entenien.
29.Garantia de nul·la presència del català en classes de part: Una dona i la seva parella, derivats des de Castellar del Vallès al CAP Sant Fèlix de Sabadell per a classes prepart, van sentir-se menyspreats quan la docent va anunciar d’entrada que “ningú no es preocupés, que no es faria res en català”.
30.Exigència de castellà en una visita pediàtrica a la Vall d’Hebron: Durant una consulta pediàtrica a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, un metge va exigir explícitament a una seva família que s’adrecessin a ell en castellà.
31.Mancança d’atenció en català en l’etapa final de la vida d’una pacient: Una dona, que va traspassar després de passar tres setmanes a l’hospital, va ser atesa per metges estrangers que desconeixien el català, impedint-li expressar-se en la seva llengua en els moments finals de la seva vida.
32.Exigència de castellà a un pacient en situació de dolor extrem: Un pacient va acudir al CUAP Cerdanyola-Ripollet amb un dolor de cap insuportable per otitis, i va ser coaccionat per una doctora que li va exigir el castellà: “Háblame en castellano, no te entiendo”.
33.Esperes indefinides i crits per demanar ser atesa en català al Clínic: Una pacient va sol·licitar ser atesa en català al Servei d’Atenció al Viatger Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona, però la doctora va al·legar que no el parlava bé i que continuaria en castellà. Aleshores, la pacient va assenyalar que s’estaven vulnerant els seus drets lingüístics i va demanar ser atesa per algú que parlés català. La doctora va sortir de la consulta i la pacient va poder sentir com ella i el personal d’infermeria i administratiu comentaven a crits la petició de la usuària. Al final, la metgessa va advertir-la que hauria d’esperar un temps indefinit per trobar algú que parlés català i la pacient va acabar cedint perquè no tenia temps.
34.Resposta institucional denegatòria de drets al CAP Turó de Can Mates: Després d’una visita pediàtrica on la professional es va negar a parlar en català, el personal de recepció del CAP Turó de Can Mates de Sant Cugat va etzibar a la família afectada que “no hi ha cap pediatra que parli català” i que “no tenen dret de demanar de ser atesos en català”.
35.Insults de “maleducada” i “racista” per reclamar atenció en català: Una recepcionista es va negar a atendre una pacient al CAP Magòria de Barcelona. L’afectada va rebre qualificatius despectius com “racista” per part d’altres empleades, sent posteriorment atacada amb la frase: “Porque tú eres una maleducada y estamos en España y yo hablo lo que quiero”.
36.Negativa absoluta d’atenció urgent en català a Sant Feliu de Guíxols: Un veí de setanta-tres anys va acudir a urgències al CAP de Sant Feliu de Guíxols, on la doctora de guàrdia li va advertir categòricament que només atenia “en español” i que si li parlava en català no l’atendria.
37.Ultimàtum a urgències de l’Hospital General de Granollers: Una pacient i la seva família van rebre un ultimàtum per part d’una doctora del servei d’urgències de l’Hospital General de Granollers, la qual va sentenciar: “Si no me habla en español, no la atenderé”.
38.Una infermera fent de traductora per la negativa de la metgessa a entendre el català: Un home va acompanyar la seva mare al CAP de l’Aldea (Baix Ebre), on la metgessa va demanar-los que parlessin en castellà perquè només comprenia aquest idioma. Davant la negativa del fill a canviar de llengua per no expressar-s’hi bé i per exercir el seu dret en un servei públic, la situació es va tornar molt incòmoda i va caldre la intervenció d’una infermera per fer de traductora.
39.Imposició del castellà en una xerrada d’infantils per estalviar temps: A una xerrada sobre alimentació infantil al CAP de Riudoms (Baix Camp), la infermera va passar al castellà després que un sol assistent ho demanés. Quan un usuari va demanar mantenir el català i traduir puntualment per a la majoria catalanoparlant, la sanitària es va negar al·legant que fer-ho seria un “no acabar mai” i va impartir la sessió íntegrament en castellà.
40.Crisis d’ansietat agreujada per la incomprensió de paraules bàsiques: Una dona va acudir al CAP Sant Oleguer de Sabadell (Vallès Occidental) per un atac d’ansietat i va ser atesa per una metgessa que no comprenia paraules tan bàsiques en català com “diumenge”, “fred” o “calor”. Aquesta incomprensió va augmentar els nervis i la incertesa de la pacient sobre si la medicació receptada era l’adequada.
41.Abandonament d’un curs de fisioteràpia per la imposició del castellà: El denunciant va marxar d’una formació de fisioteràpia al CAP de Vic (Osona) quan la docent va canviar al castellà a petició d’un assistent que va admetre que no volia parlar català perquè no li agradava. En protestar, la fisioterapeuta va justificar el canvi afirmant que “la salut és el primer” i l’altre usuari la va titllar d'”egoista”.
42.Atenció psicològica denegada i trucades penjades per demanar català: Un pacient va sol·licitar atenció al Centre de Salut Mental d’Adults Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona (Barcelonès). En demanar per telèfon ser atès en català, el personal li va penjar la trucada dues vegades consecutives, arribant a dir-li directament: “Te tengo que colgar el teléfono”.
43.Denegada la petició d’assignar un metge de capçalera catalanoparlant: El denunciant va sol·licitar al CAP de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental) un canvi de metge de capçalera demanant específicament que fos un professional que s’expressés en català. Des del centre el van informar que no era possible condicionar la sol·licitud a la competència lingüística del metge.
44.Un metge recrimina a un nen i la seva mare que “aquí todos tenemos que hablar español”: Al CAP Rambla de Terrassa (Vallès Occidental), un metge de guàrdia va tallar les explicacions d’un nen malalt dient que no sabia català i que “aquí todos tenemos que hablar español”. La mare va haver de canviar de llengua per atendre el menor, però posteriorment va presentar una queixa.
45.Coacció a canviar al castellà per falta de comprensió a la consulta d’al·lèrgies: Un veí d’Olot va veure’s forçat a canviar al castellà durant una visita al CAP Güell de Girona (Gironès) perquè la metgessa feia senyals evidents de no entendre el català, generant un sentiment de coacció davant la importància de la consulta mèdica.
46.Repetició de la falta de comprensió lingüística a l’Hospital de Santa Caterina: la mateixa persona que el cas anterior va patir una situació idèntica a l’Hospital de Santa Caterina de Girona (Gironès) en ser atès per una altra metgessa que tampoc no entenia el català, havent de renunciar de nou a la seva llengua per garantir una atenció mèdica correcta.
47.Expulsió de la consulta amb l’argument que “esto es España y aquí se habla español”: A l’espera dels resultats d’unes radiografies al CAP de Calafell (Baix Penedès), un pacient va ser increpat per una doctora que li va recriminar que li feia perdre el temps i, davant la queixa de l’usuari per ser forçat a parlar en castellà, li va etzibar de manera agressiva: “Esto es España y aquí se habla español”, abans de fer-lo fora.
48.Un metge del 061 nega l’atenció i penja a un pacient de 92 anys amb dolor toràcic: Un facultatiu del servei 061 va exigir a un home de noranta-dos anys amb dolor toràcic que li parlés “en español”. En negar-s’hi, el metge el va culpar de les conseqüències mèdiques que pogués patir i li va penjar. Després va repetir la conducta amb la seva jove i va tornar a penjar el telèfon abans que finalment fossin atesos per una infermera.
49.Increpada per la resta d’assistents per demanar que un taller del CAP es faci en català: Una usuària es va queixar al CAP Roger de Flor de Barcelona (Barcelonès) perquè una activitat de fisioteràpia i psicoteràpia es va canviar al castellà per una sola persona. Com a resposta, la resta d’assistents la van increpar acusant-la de maleducada i de fer política, fet que li va generar un fort atac d’ansietat.
50.Mofa, traducció forçada del nom i expulsió de la consulta per ser catalana: Una doctora del CAP Rambla de Terrassa (Vallès Occidental) va traduir al castellà el nom d’una pacient i li va exigir parlar en espanyol “porque estamos en España“. Davant les protestes de la usuària, la metgessa va fer comentaris burlescos i denigrants, la va fer fora i va sortir al passadís a cridar les seves dades per fer-ne escarni.
51.Ultimàtum d’una infermera per demanar ser atès en català: Un home va acudir d’urgència al CAP Numància de Barcelona (Barcelonès) amb problemes d’ofec. En demanar a la infermera ser atès en català per estar confús per la falta d’oxigen, aquesta li va respondre que seria ella qui decidiria la llengua i li va etzibar que només tenia dues opcions: “aguantar-se o anar-se’n”.
52.Incompliment de l’exploració odontològica a un nen de dos anys per la barrera de la llengua: Al CAP Antoni Creus de Terrassa (Vallès Occidental), un odontòleg es va negar a adreçar-se en català a un infant de dos anys que no entenia el castellà. La mare va haver de fer de traductora improvisada, però la visita no es va poder completar per la incomprensió de la criatura.
53.Acusat de falta de respecte per demanar atenció en català a la línia específica: Un usuari va prémer l’opció d’atenció en català en trucar al CAP Onze de Setembre de Lleida (Segrià), però la treballadora el va obligar a repetir-ho tot en castellà. Quan el pacient li va dir que hauria d’aprendre la llengua, la treballadora el va acusar de faltar-li el respecte.
54.Denegat el canvi de metge després de patir discriminació lingüística: E. F. L. va demanar el canvi de doctor al CAP Canaletes de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) per les febleses i simulacions d’incomprensió de la seva metgessa quan li parlava en català. Des del centre van denegar la petició al·legant que s’havia d’esperar obligatòriament un any des de l’assignació.
55.Exigència de parlar en castellà en una atenció d’urgències: Una dona va anar d’urgències a l’Hospital Dos de Maig de Barcelona (Barcelonès) i la metgessa li va exigir de forma molt seca que li parlés en castellà perquè no entenia el català. Per por de no ser atesa, la pacient va haver de canviar de llengua.
56.Un pare fa de traductor del seu fill de tres anys per la negativa de la metgessa: Al CAP de Camprodon (Ripollès), la metgessa d’urgències es va negar a adreçar-se en català a un nen de tres anys que només entenia aquesta llengua, obligant el pare a fer de traductor durant tota la consulta mèdica.
