“Això és només la punta de l’iceberg”. Aquesta és l’advertència que el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha fet als portaveus dels grups parlamentaris a la comissió de Política Lingüística del Parlament abans de donar compte d’un seguit de xifres que posen al descobert que el nombre de queixes discriminacions lingüístiques no han parat de créixer any rere any. Escuder ha presentat els informes corresponents a l’exercici 2025, amb unes dades mostren un increment dels casos atesos i situen la sanitat com el principal punt negre de la vulneració de drets lingüístics en el sector públic: “Sabem que a la sanitat les coses van de mal en pitjor”. A més, assenyala un altre factor a tenir en compte: anys enrere, la majoria de queixes s’adreçaven contra l’administració estatal, però el pes de les incidències en la gestió de la Generalitat no ha parat de créixer. El 2025, el 42% de les queixes generals i el 42,6% de les considerades específicament discriminacions es van dirigir contra l’administració de la Generalitat.
L’any passat, un 38,1% de les queixes contra la Generalitat de Catalunya, el Govern Balear i la Generalitat Valenciana recollides per l’ONG del català tenien a veure amb aquest àmbit. Igual que 69 de les 75 discriminacions denunciades. D’aquestes 69, que representen el 92% del total, 57 es van produir a Catalunya; 8, al País Valencià i 4, a les Illes. Escuder ha assenyalat durant la seva compareixença a la cambra catalana que hi ha molts motius per pensar que la situació del català en l’àmbit sanitari ha empitjorat i ha advertit que “a més de suposar una vulneració de drets lingüístics, suposa un risc en la seguretat assistencial”. “El cas de la salut és un cas en què sí que sabem que les coses estan pitjor i sabem que les coses estan pitjor perquè mai s’ha fet complir la llei de política lingüística, per tant, portem pràcticament 30 anys incomplint la llei de política lingüística de 1998 pel que fa a la sanitat”, ha sentenciat.
Segons les dades exposades per l’entitat, el servei de defensa dels drets lingüístics que l’entitat posa a disposició de la ciutadania, va registrar un total de 3.645 queixes el 2025, una xifra que contrasta fortament amb les 395 que es van recollir l’any 2016. Això suposa un augment del 822,8% en només deu anys. Pel que fa a les discriminacions greus per part de les administracions públiques de l’Estat, l’entitat va documentar 176 casos el 2025, davant dels 25 registrats el 2018, dada que representa un increment del 604%. “L’augment no reflecteix necessàriament un empitjorament generalitzat de la situació, però sí que indica un descontentament lingüístic i un malestar profund amb l’estat del català i amb el tracte rebut, que ara per ara no té una resposta adequada”, ha advertit Escuder davant els grups parlamentaris.
La sanitat, un servei en reculada lingüística
La llei de política lingüística obliga els empleats públics a acreditar el coneixement del català. Però el president de Plataforma per la Llengua ha advertit que l’entitat ha detectat la realització de proves d’acreditació “fraudulentes” que no asseguren el nivell d’idioma requerit. Així mateix, ha apuntat que els procediments d’urgència per contractar personal permeten esquivar la comprovació del requisit lingüístic. I, finalment, segons xifres del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, Escuder ha recordat que el 30,9% dels metges col·legiats no parlen català i un 13% ni tan sols l’entén.
La il·legalitat com a norma i el marc legal
Un dels elements més rellevants de l’informe és que la gran majoria d’aquestes incidències vulneren la legalitat vigent. El 79,5% de les queixes i el 96% de les discriminacions de 2025 van ser per fets contraris a dret. Tot i que la jurisprudència del Tribunal Constitucional reconeix la cooficialitat i el dret dels ciutadans a relacionar-se en català amb l’administració en condicions d’igualtat, la realitat quotidiana mostra una aplicació asimètrica de les lleis. Escuder ha estat especialment crític amb la passivitat institucional davant els incompliments i ha reivindicat la necessitat d’actuar amb fermesa normativa: “Les lleis, per naturalesa, són coercitives. És una tonteria aquesta contraposició que s’ha fet sovint entre obligació i pedagogia. Ningú s’imagina els Mossos per l’autopista sent pedagògics si els conductors van a 170 km/h”. Per tot plegat, el president de la Plataforma per la Llengua ha exigit al Govern i a les diferents administracions que s’apliqui la legislació existent, es facin complir els requisits lingüístics, es formi els treballadors i s’imposin sancions quan es produeixin vulneracions impunes dels drets dels catalanoparlants.
