El mateix dia que s’ha sabut que l’Audiència de Barcelona ha obligat un jutjat d’instrucció a reobrir el cas de la denúncia per catalanofòbia a la Clínica Diagonal, es presentava al Parlament l’informe sobre discriminacions lingüístiques de Plataforma per la Llengua. Una vegada més, queda clar que el sector públic on es vulneren més els drets lingüístics és la sanitat. De fet, seria més precís dir que es vulneren els drets sanitaris dels pacients que parlen català, una llengua que és oficial a Catalunya. Les queixes per aquesta mena d’incidents en què el metge no entén la llengua del pacient i, en alguns casos, arriba a tenir una actitud hostil i a negar-li l’atenció s’han disparat en deu anys, amb un creixement 822,8%. I, paradoxalment, mentre fins i tot hi ha jutges que creuen que cal investigar casos com el de la Clínica Diagonal –”Háblame en español o no te atiendo“–, el Govern de la Generalitat els arxiva i evita sancionar la majoria d’infraccions de la llei de política lingüística, vigent des del 1998 però que mai s’ha aplicat en aquest terreny.
Les queixes augmenten perquè cada dia hi ha més metges als quals ningú exigeix entendre la llengua de gran part dels seus pacients i perquès els pacients ja s’han cansat de fer el passerell. Comença a esberlar-se la fal·làcia insultant segons la qual la feina d’un professional sanitari és la medicina i no la llengua. A veure si algú troba a Madrid, en la sanitat pública, un metge que no entengui el castellà dels seus pacients. A Catalunya, en canvi, com que tots els catalanoparlants saben castellà, ja n’haurien de tenir prou amb aquesta llengua –una de les dues oficials– per anar al metge. Si necessites que et curi, que és el que importa, parla-li la seva llengua. Per què s’ha de demanar als facultatius que sàpiguen dues llengües si amb una en tenen prou? De trampa en trampa fins a la trampa final, que és tractar el català com a llengua subalterna. I el procediment inclou el bonus track de la recomanació condescendent de fer del català una llengua amable, és a dir, una llengua de parlants submisos que hi renuncien. Seguint l’esperit de Joan Sales, els catalanoparlants volen deixar de ser imbècils i han començat per denunciar els atacs que pateixen. Ara els falta obtenir resultats.
