L’àmbit privat continua sent el principal focus de malestar lingüístic per als catalanoparlants. Segons l’Informe de queixes lingüístiques del 2025 elaborat per Plataforma per la Llengua, el sector privat va generar el 64,8% de les 3.645 queixes ateses per l’entitat durant l’any passat. Aquestes dades s’emmarquen en un augment global de la conflictivitat i la consciència lingüística, amb un creixement de queixes del 822,8% des del 2016.
El desglossament per sectors econòmics evidencia una forta concentració en les activitats de cara al públic. El sector de l’hostaleria i la restauració encapçala de manera destacada el rànquing del sector privat amb 591 queixes, fet que representa una de cada quatre queixes privades (el 25%). En segona posició se situen les empreses de serveis, amb 378 queixes (el 16%). Entre tots dos sectors sumen el 41% del total de reclamacions del sector privat el 2025. L’estudi de Plataforma per la Llengua vincula directament aquesta concentració amb el model econòmic predominant als territoris de parla catalana.
L’ONG del català remarca que aquest model, basat en el turisme, el treball temporal i de poc valor afegit, requereix mà d’obra que “atrau un gran nombre de treballadors estrangers, molts dels quals es converteixen en població flotant que no arrela ni roman al territori al llarg termini”. “Aquesta situació fa que aquests treballadors sovint no sàpiguen català. Addicionalment, els establiments que fan negoci amb el turisme estan adreçats, sobretot, a una clientela estrangera, cosa que relega els drets lingüístics dels autòctons a un segon pla”, explica.
Més sectors i companyies assenyalades
Darrera de l’hostaleria i els serveis, el comerç al detall se situa en tercera posició amb 209 queixes (8,8%), seguit de prop pels supermercats, grans superfícies i franquícies, amb 200 queixes (8,5%). Entre les dotze empreses o entitats més denunciades van acumular el 10,5% del total de queixes privades de l’any passat hi trobem Decathlon, amb 18 queixes, Ikea (15), Leroy Merlin (15), Mediamarkt (15), El Corte Inglés (14) i BonÀrea (13). La sanitat privada ocupa la cinquena posició amb 170 queixes (7,2%), un àmbit on el malestar ha anat en augment paral·lelament a les mancances detectades en la sanitat pública. En aquest àmbit, el grup hospitalari Quirónsalud, amb 34 queixes, ocupa el segon lloc entre les 12 empreses que han rebut més queixes.
Pel que fa a la tipologia de les denúncies en el sector privat, el 36% corresponen a deficiències en cartells, retolació i informació exposada al públic, mentre que el 32,7% responen a l’atenció oral i el 12,4% a webs i serveis en línia com la plataforma web TripAdvisor, que acumula 20 queixes (0,8%), sobretot per la seva política de no permetre comentaris en català. A més, la gran majoria dels fets denunciats en el sector privat incompleixen la legislació vigent. El 76,1% de les queixes del sector privat van ser per actuacions contràries a dret. En concret, el 45,5% del conjunt de les queixes ateses per l’entitat el 2025 vulneraven la legislació autonòmica de consum, fonamentalment el Codi de consum de Catalunya (Llei 22/2010) i la Llei de comerç, serveis i fires (Llei 18/2017), que reconeixen el dret de ser atès i de rebre la informació en català.
