El cas Andic, la investigació de la mort per caiguda del fundador de Mango, guanya cada dia més números per esdevenir un veritable manual del dret penal processal. Cada escrit i cada diàleg i cada debat entre la defensa i les acusacions -ministeri fiscal i jutgessa instructora- amb la defensa de Jonathan Andic, únic investigat del cas, dirigida per l’equip de Cristóbal Martell es converteix en una màster class del que és el un procés penal amb totes les garanties, sobre els drets dels acusats, sobre la funció incriminatòria de la instrucció -diferent a l’acusatòria del judici penal- i que el sistema és una peça d’orfebreria que cal treballar amb la delicadesa d’un peu de rei i no pas amb el traç gruixut d’una clau anglesa, modulable a conveniència però que escantona els cargols de la complexa estructura penal.
Un nou exemple és el darrer recurs d’apel·lació interposat contra la decisió de la jutgessa Raquel Nieto, actual titular del Tribunal d’instrucció número 5 de Martorell, d’ordenar un informe a la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d’Esquadra, amb l’argument que és una “unitat especialitzada i habitual al tractament d’investigacions sustentades en la prova indiciària des d’una perspectiva tècnico-operativa”. Ara bé, no és l’única raó, ni de bon tros i així ho indica la pràctica de la fiscal del cas, Teresa Yoldi, que ha estat la seva unitat talismà amb qui ha aconseguit dues condemnes per homicidi sense que hagin aparegut els cadàvers.
Però aquesta vegada, la defensa no pensa deixar que l’ensarronin i li donin garsa per perdiu, amagant sobre una virtual prova pericial tècnica policial, una via per buscar raons de culpabilitat. Tot plegat, amb un raonament tan senzill que, tot sovint, les instruccions obliden. En un cas penal allò important és el fet provat i aquest s’hi arriba amb un sistema de lliure valoració de la prova. Però no és un sistema anàrquic, de voluntat individual, i ni molt menys fer passar el clau per la cabota amb eines que freguen la irregularitat procedimental.
Ans al contrari, el sistema de lliure valoració de la prova ha d’estar estructurat sobre diligències o tipus de prova legalment configurades, deixant de banda, les interpretacions imaginatives. En síntesi, la defensa d’Andic ha presentat un sucós recurs amb què recorda una norma essencial de les investigacions judicials: qui instrueix és el jutge i no els Mossos. Comptat i debatut, que els experiments, en dret penal i en incriminacions tant greus com un parricidi, els experiments no es poden fer ni amb gasosa.
És feina del jutge instructor
El recurs d’apel·lació respon a la interlocutòria del deu de juliol amb què la instructora desestimava un recurs de reforma contra l’ordre a la Unitat de Desapareguts dels Mossos de l’elaboració d’un nou informe. L’escrit, de deu pàgines i al que ha tingut accés El Món, la defensa carrega quirúrgicament contra la “idoneïtat” de demanar a una unitat policial que “auxiliï” la instructora amb la “finalitat de desplekgar un auxili en el raonament indiciari en relació al material de prova recollit”. És a dir, encarregar a uns policies determinats i concrets, que reinterpretin els indicis que constin en el sumari a fi i efecte de valorar-los, treure’n conclusions i mirin de certificar l’especulació d’una part dels investigadors i del ministeri fiscal.
La impugnació de la decisió se sosté amb un argument de lògica jurídica aclaparador: “l’àmbit lògic-inferencial de valoració de la prova indiciària pertany a l’autoritat judicial amb caràcter exclusiu i excloent, sense que precisi auxili policial als seus efectes”. Això és, interpretar la prova en base les normes jurídiques penals és feina del jutge instructor, personalíssima, sense que pugui delegar a cap altra part de la investigació aquesta tasca primària i fonamental del procés penal. En aquest sentit, recorda que l’encomana a la Unitat Policia de Persones desaparegudes “confon i solapa els àmbits funcionals de la intervenció de la policia judicial en relació a l’autoritat judicial”. De fet, és un principi que recull fins i tot la saviesa popular: El pagès a la terra i el soldat a la guerra. Cadascú la seva feina.
“Extralimitació funcional”
En aquesta línia, la defensa no entra en un debat tautològic fals que planteja la jutgessa en el rebuig al recurs de reforma tot reivindicant la direcció de la instrucció judicial. Així, el recurs recorda que si bé és l’autoritat judicial qui dirigeix la fase d’instrucció” ho ha de fer “acordant i encomenant a la policia judicial allò que ha de fer i no diligències que li són alienes, impròpies, per pertànyer, a l’àmbit exclusiu i excloent de l’autoritat judicial”. Precisament, en aquest punt, la defensa fa memòria que una cosa és una anàlisi tècnica i concreta com ara una prova grafològica, balística o dactiloscòpica i una de ben diferent, reclamar a la policia un “anàlisi d’elements indiciaris” que no comporta cap “sabr pericial”.
En concret, un informe tècnic policial es demana quan es requereixen formació i coneixements específics “aliens a l’home comú i a la formació judicial, que contribueixen i auxilien la convicció judicial des dels seus coneixements”. Però un informe o atestat policial “no pot auxiliar al jutge en raonament lògic-inferencial”. Una decisió que, en síntesi, és una “extralimitació funcional carent de tota cobertura jurídica” perquè la valoració de la prova és el “nucli més profundament indelegable” de la funció judicial. Per a la defensa, la petició del ministeri fiscal de demanar aquest informe a una unitat especialitzada perquè valori la prova i que ha estat admesa per la instructora, clama al cel perquè converteix la policia en un “relator uniformat que escenifica valoracions provatòries” disfressades de “pericial d’intel·ligència”.
Una prova que ha esdevingut una mena de virus processal que ataca sense recança el sistema judicial espanyol tot i que el Tribunal Suprem limita aquesta mena de proves a delictes molt complexos en el marc de grans organitzacions criminals o delictes de terrorisme. El cas Andic s’assembla com un ou a una castanya als sumaris on s’accepten, i sempre serrant les dents, aquesta mena de pericials, perquè és un accident amb resultat de mort, qualificat de manera provisoonal d’homicidi per justificar la investigació, que no requereix una valoració de cap “analista policial” per auxiliar la instructora. Per tot això demana a l’Audiència de Barcelona que revoqui la prova encomanada a la Unitat de Desapareguts dels Mossos.
