Mirar-se les coses pel forat d’un ral –és a dir, per l’interès– és un risc. I més, en una investigació penal de tanta transcendència pública i mediàtica com és la mort del fundador de Mango, Isak Andic, en una caiguda al camí de les coves de Salnitre a Collbató, el 14 de desembre de 2024. Ho il·lustra el cas de la parella d’excursionistes que van trobar Jonathan Andic, fill de la víctima mortal, just després de la tragèdia. Dos elements de la investigació que, seguint una lectura detallada dels atestats, així com les declaracions dels excursionistes al Tribunal d’Instrucció número 5 de Martorell, el passat 30 de juny, es veu com han passat de ser prioritaris a ser absolutament secundaris o fins i tot irrellevant per als investigadors. Tot plegat perquè, en síntesi, refuten o posen en dubte la tesi incriminatòria de la instrucció.
En concret, la informació aportada pels excursionistes, així com altres indicis circumstancials recollits per la investigació, afebleix l’acusació contra el fill de l’empresari, principal sospitós del cas per a la policia. En un primer moment, la possible versió dels excursionistes va provocar l’interès dels investigadors per sostenir la seva teoria inculpatòria. Però les declaracions anaven en direcció contrària al relat policial, com es constata amb una lectura detinguda del sumari i de fonts pròximes a la investigació del cas. Una situació que va fer canviar de sobte, la importància concedida pels investigadors al seu testimoni.
Els dos excursionistes que van ajudar l’helicòpter a trobar el lloc
Els dos excursionistes són els que es van trobar amb Jonathan Andic just després de la caiguda i li fan una primera atenció. Fins i tot, els va preguntar si eren policies, una petició que queda enregistrada a la trucada al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) quan Jonathan enraona amb Anna, la infermera que li presta l’atenció telefònica. La infermera els va demanar, i així consta a la gravació, que romanguin amb ell. A més, tots dos, que fan la ruta com a mínim un cop l’any, van donar les indicacions per tal d’orientar als serveis d’emergència on es trobaven i poder conduir l’helicòpter al punt de la caiguda.
Els excursionistes van impedir que Jonathan baixés fins al punt on havia caigut el seu pare per poder saber com estava. De fet, com consta en els àudios gravats al 112, l’havia cridat en diverses ocasions sense obtenir cap mena de resposta. Segons van explicar en la seva declaració, al jutjat van trobar Jonathan Andic “bloquejat, afectat i en estat de xoc” mentre enraonava amb el 112. Una descripció que quadra amb els enregistraments.
Al capdavall, un dels excursionistes va detallar que va haver de parlar amb els serveis d’emergència per donar les indicacions precises d’on es trobava el punt de la caiguda. Així mateix, un d’ells va acompanyar Jonathan fins a les escales del pàrquing, a un quart d’hora del punt de la caiguda, on el van recollir els Bombers i va tornar cap al punt de la caiguda on l’esperava el seu company. En la mateixa línia, van informar la jutgessa que tot i no considerar la ruta “perillosa” sí que en el punt de la caiguda, en “perdre la línia del camí, pots relliscar i caure i no hi ha lloc on agafar-se, com rocs o matolls”. Els dos excursionistes, a més, van buidar el contingut del seu mòbil al jutjat el dia de la seva declaració. Un detall gens menor va ser que un dels dos va ser citat al jutjat pels Mossos el dia abans de la seva declaració i l’altre, només uns dies abans.
“De molt rellevant” a “no prioritari”
En un dels atestats amb què els Mossos d’Esquadra inicien la investigació de la caiguda mortal, els policies afirmen que “aquesta instrucció va considerar en un primer moment molt rellevant localitzar els dos excursionistes que van interactuar amb Jonathan Andic”. Per això, enumeren diverses diligències i gestions per provar de localitzar-los. Així, els investigadors van trucar als titulars dels vehicles que van accedir aquell dia Collbató en la franja horària anterior i posterior a la caiguda. La instrucció mostra que cap de les persones localitzades van manifestar ser els excursionistes que va topar amb Jonathan Andic.
Els Mossos també van trucar a la porta dels responsables de les visites guiades a les Coves del Salnitre de Collbató. Un intent infructuós perquè no van poder trobar-hi cap dada. També van contactar amb un escalador que es trobava en una zona pròxima del lloc de l’accident, però va insistir als policies que no havia vist res. El registre de trucades del 112, a més, només donava la dada als Mossos que l’única persona que havia parlat amb emergències va ser Jonathan Andic, quan hi ha enregistrada la veu d’un dels excursionistes informant sobre la zona de l’accident i donant les indicacions.
En tot cas, els Mossos posen negre sobre blanc un grapat de gestions per localitzar els dos excursionistes, però canvien la intencionalitat. “Aquesta instrucció”, anoten, “ha fet diverses gestions per localitzar aquests excursionistes, però han estat negatives”. I afegeixen que, en qualsevol cas i tenint present que “entre el moment de l’accident i l’arribada dels excursionistes han passat pràcticament quinze minuts, no consideren prioritari que pugui aportar res a la investigació la seva declaració”.
“No és rellevant”
En el mateix atestat, els Mossos insisteixen que la instrucció “no considera rellevant la identificació dels dos excursionistes que van trobar Jonathan Andic al lloc de la precipitació”. El raonament dels policies és que si l’accident es va registrar a les 12.28 hores del migdia, la trucada al servei d’emergència per part del sospitós es va realitzar a les 12.38 h i la conversa amb la infermera és quan la telefonada ja feia 7 minuts i 49 segons que havia començat, això vol dir que la trobada d’Andic fills amb els excursionistes es va produir uns 20 minuts després de la caiguda. “Per tant”, conclouen els Mossos, “la seva declaració ja no és tan important ni necessària, perquè són dos testimonis indirectes que no van poder presenciar ni aportar cap dada sobre l’accident produït”.
Comptat i debatut, els policies arriben a la conclusió que els excursionistes no són importants, a diferència del que pensaven a l’inici de la instrucció, perquè no presencien els fets ni poden aportar cap dada. Una irrellevància que, fonts coneixedores de la instrucció, posen en dubte perquè “són els primers a arribar” i van poder constatar al moment l’estat de xoc i l’afectació evident que patia el principal sospitós. Un neguit que explicaria una primera trucada a Estefania Knuth, la parella del propietari de Mango o la seva reacció primària a la caiguda.
En canvi, els Mossos no mostren gens d’interès pel seu testimoni i per la descripció de com van trobar Jonathan Andic. Un fet que contrasta amb el fet que la policia va maldar, i així consta al sumari, per saber sobre l’estat anímic del sospitós, preguntant a altres testimonis que van trobar-se amb ell una hora després de l’accident. Ho demostra l’interrogatori a què va ser sotmès el cap de servei de Jonathan Andic i persona de màxima confiança de la víctima, quan una hora després de l’accident es van trobar al pàrquing de la sortida de l’excursió on s’havia aixecat el centre de comandament de l’emergència. De fet, també va explicar als Mossos que l’havia trobat consternat i molt afectat.
L’estranya trucada que mai no es va comprovar
La fitxa telefònica de l’investigat indica que a partir de les 12.28 hores del migdia intercanvia fins a 12 comunicacions de veu. La primera és a les 12.33 h, amb la vídua del seu pare. A continuació, hi ha la trucada al 112, de 4 minuts i 41 segons. Tot seguit, entre les 12.36 hores i les 13.13 h, manté fins a 7 comunicacions de veu, totes amb diferents serveis d’emergència. Segons la darrera comunicació adscrita al que es coneix com a CGI (Cell Global Identity o Identitat global de Cèl·lula) és a dir, les antenes que donen cobertura als aparells mòbils, apareix una trucada de 0 segons a les 1.27 hores.
Era el telèfon d’un dels dos excursionistes. Segons fonts de la investigació, aquesta trucada mai es va comprovar tot i que els Mossos en tenien constància des del setembre de 2025. Un descuit força cridaner perquè si bé es van comprovar deu trucades a emergències no ho van fer amb una trucada de 0 segons que obria la porta a tenir la identitat d’un dels excursionistes. A tot això s’afegeix la precisió dels policies en relatar en un atestat el minutatge de les trucades després de l’accident i, en canvi, la interacció amb els excursionistes és més imprecisa i es constati un salt temporal de 15 minuts a 20 minuts després de l’accident, just quan el seu rol en la investigació passa a ser de “molt rellevant” o “prioritari” a “no rellevant”. La conclusió, segons fonts properes del cas, és que la policia va mirar de minimitzar dos testimonis que refuten la tesi incriminatòria inicial. Dos excursionistes que van comprovar l’estat anímic en xoc i de gran afectació de Jonathan Andic i que el van ajudar a orientar els serveis d’emergència i que passen de ser important a anodins pels investigadors.
