El cas Andic continua jugant la guerra del relat. Aquest divendres ha tingut un nou lliurament. Jonathan Andic, fill del fundador de Mango i processat per la mort del seu pare, Isak Andic, s’hauria interessat per una teràpia de simulació de caiguda a la muntanya. Segons ha difós La Vanguardia, una professora d’anglès ajudant de la terapeuta dels Andic, Maria Julia Lüderwaldt, que consistia a simular que llençava per un barranc a un familiar al qual odiava. Precisament, Isak Andic va perdre de la vida per una caiguda al camí de les coves del Salnitre, a la muntanya de Montserrat mentre feia senderisme amb el seu fill.
Més enllà que fonts pròximes al cas recorden que a Jonathan Andic “no li calen professors d’anglès”, la seva defensa no se n’ha estat de negar “amb tota contundència” que s’interessés per posar algú al límit d’un precipici. No ha anat més enllà perquè “sense notificació oficial de la declaració de la col·laboradora no és possible pronunciar-se” amb concreció i rebatre la informació. Ara bé, si que consideren que aquestes revelacions són una “minva evident del dret a la defensa de l’investigat, la presumpció d’innocència del qual s’ha vulnerat des del mateix dia de la seva detenció”. Comptat i debatut, una mostra més d’una instrucció que des del minut zero s’ha posat en dubte perquè només emfatitza els indicis, que convenientment interpretats, afavoreixen la incriminació.
De fet, fonts pròximes al cas, aquesta suposada teràpia que estaria en mans dels investigadors respon al “biaix continu” al que està sotmesa la investigació i al que la defensa qualifica “efecte túnel de la instrucció”. És a dir, els raonaments, les conjectures i les disquisicions valoratives dels investigadors que omplen el sumari i que tant la jutgessa instructora, Raquel Nieto, com la fiscal del cas, Teresa Yoldi, traslladen sense cap crítica ni esmena al sumari. Un efecte que fa donar voltes sobre si mateix els raonaments dels investigadors. És el cas d’una extravagant diligència d’investigació sobre la “incongruència horària” del senderisme per Collbató. En aquest sentit, la defensa ja va presentar un escrit davant l’Audiència de Barcelona reclamant endreçar una instrucció que pervertia el principi incriminatori amb la recerca d’indicis, que no proves, de la suposada culpabilitat del primogènit de l’empresari tèxtil i que refutava o afeblia la tesi incriminatòria de la instrucció.
“La ucronia policial”
Un dels exemples era l’ús policial de dos testimonis principals de la causa. Els dos excursionistes que van trobar Jonathan Andic en estat de xoc poc després de la caiguda. Dues persones que, pels investigadors, van passar de “molt rellevants a no necessaris”. Però a mesura que s’analitzen els atestats de la instrucció, el biaix policial incriminatori encara es fa més palès en altres indicis aportats, com ara la famosa petjada, o una interessant “ucronia policial”, així com les descontextualitzacions dels missatges entre pare i fill, un clar biaix per selecció, i, de retruc, les valoracions interpretatives de la policia que poden arribar a fregar la frivolitat.
Si s’analitzen punt per punt els indicis incriminatoris, cal destacar el que fonts pròximes al cas descriuen com a “ucronia policial”. És a dir, les conjectures dels investigadors sobre un passat que no va existir. Un exemple del que es considera en termes judicials, “el biaix interpretatiu i una investigació asimètrica”. Per entendre aquesta crítica a la instrucció cal revisar un informe policial titulat com a “Diligència d’incongruència horària”. En aquest context, cal recordar que l’accident va tenir lloc el 14 de desembre de 2024. L’atestat destaca que la primera data proposada per la caminada era el divendres 13 de desembre. Una data que raonen en base els missatges intercanviats entre el pare i el fill. Isak Andic, però, va demanar de posposar l’excursió a l’endemà. De fet, consta un whatsapp on es llegeix “Bon dia Jony, quan
vulguis em truques per a la sortida”.
Tot i que la sortida del 13 es va suspendre, la policia la incorpora a l’atestat “d’Incongruència horària”, perquè qüestionen l’hora de sortida de casa, dos quarts de vuit del matí. De fet, consideren que és una hora “inadequada per iniciar una activitat de senderisme de muntanya, per l’absència de condicions de llum suficients a la ruta per fer-la amb seguretat”. El raonament dels Mossos es porta a terme aportant dades de l’Observatori Astronòmic Nacional, del Ministeri de Foment, sobre les hores de sortida i posta de sol a Espanya durant l’any 2024. En aquesta línia destaquen que el crepuscle civil del dia 13 va començar a les 7.38 hores i va finalitzar amb la sortida del sol a les 8.09 hores. Per tant, els policies consideren que és massa fosc per anar d’excursió per Collbató. Ara bé, la policia oblida un detall cabdal que desmunta aquest informe i és qui proposa l’hora de sortida.
El pare mana
Curiosament, la “Diligència d’incongruència horària” oblida que Jonathan, tant per al dia 13 com per al dia 14 -dia de l’accident mortal- deixa en mans del seu pare l’hora de sortida cap a Montserrat. Els missatges són rotunds. Concretament, un whatsapp del fill al pare el migdia de l’11 de desembre preparant la sortida de divendres: “Anem a l’hora que vulguis, em fa molta il·lusió poder estar tots sols i parlar tranquil·lament amb tu, així que l’hora no té importància, ja me la confirmaràs tu! Gràcies”.
En síntesi, l’atestat fins i tot incorpora una “reflexió” policial amb to de conclusió sobre un passat alternatiu que mai no es va arribar a produir, una ucronia. Fonts del cas, ho defineixen com una “conjectura sobre la conveniència de sortir de casa a una hora o a una altra en un dia en què ni tan sols es va produir l’accident, amb la clara intenció d’assenyalar una suposada premeditació“. El biaix interpretatiu amb dades “asimètriques”. Això és, per una banda, apunten que el fill vol sortir quan encara és fosc però s’obvia que és el fill qui deixa al pare que triï l’hora de sortida.
En definitiva, aquest informe és un exemple més, que s’afegeix als dels excursionistes o la petjada trobada, que té un informe a part, del que es pot titllar de “desig incriminatori dels Mossos”, després que es tanqués el cas com un accident. L’objectiu, i serà una de les claus del cas si arriba a judici, és denunciar que els investigadors -amb la connivència del ministeri fiscal i la instructora- intenten establir que Jonathan volia “sortir de nit com a base d’una suposada intenció homicida, però obliden una part de la informació importantíssima”. A més, en qualsevol cas, fonts de la defensa consultades per aquest diari s’afanyen a subratllar que “no hi hauria cap incongruència a sortir a les 7.30 o a les 8.09 hores, en el que resulta una divagació absurda amb pretensions incriminatòries”.
