El 2026 és l’Any Gaudí. Enguany se celebra el centenari de la mort del gran arquitecte, que va traspassar el 10 de juny del 1926 a Barcelona. Antoni Gaudí va ser un defensor fervent del català. Els historiadors que han repassat la seva trajectòria expliquen que va negar-se a parlar castellà davant de les autoritats en múltiples ocasions i que inclús va anar a presó per aquesta convicció. Veure’l parlar la llengua espanyola devia ser pràcticament impossible. És per això que l’espectacle que ha obert els actes d’aquesta commemoració, que va tenir lloc a Reus el passat 3 de gener, s’ha vist esquitxat per la polèmica, rebent una allau de crítiques. En concret, l’obra Trencadís: de la Natura a la Llum es va representar al Pavelló Olímpic Municipal del municipi i va anar a càrrec de la Federació Espanyola de Patinatge (RFEP). En un fragment d’aquesta, es mostrava una animació feta amb intel·ligència artificial a partir de la fotografia conegudíssima que li va fer Pau Audouard a l’arquitecte l’any 1878. Gràcies a la tecnologia, la instantània cobrava vida i Gaudí començava a parlar. Això sí, en castellà. Una imatge tan surrealista com inversemblant.

Davant les crítiques de diversos partits de l’oposició com Junts, ERC o la CUP, l’Ajuntament de Reus -governat per una coalició del PSC i el partit local Ara Reus- assegura que ells només van cedir l’espai per a la representació i en van fer difusió, tot remarcant que la direcció artística, l’organització tècnica i l’elaboració del guió ha anat a càrrec de la federació esportiva espanyola. En un comunicat, el consistori apunta que l’espectacle ha estat concebut en format bilingüe donat que la intenció és poder portar-lo de gira a diversos punts de l’Estat, a més de fer-ne difusió de manera internacional. L’executiu argumenta que en l’acte de presentació de l’obra -que compta entre els seus figurants amb patinadors de la selecció espanyola júnior i sènior, entre els quals campions europeus i mundials- hi havia acompanyants dels intèrprets i públic que provenia de diversos punts de l’Estat, fet que justificaria a parer seu l’ús del castellà. Per a més inri, es dona la circumstància que l’espectacle va ser retransmès per 3Cat, de manera que no es va quedar només en el públic que omplia el pavelló municipal.

Un “pecat molt gros” i un “insult” a la seva memòria

Un dels primers a alçar la veu ha estat el popular perfil a través de les xarxes socials Efemèrides d’Arquitectura. En una publicació, l’usuari comparteix un fragment de l’espectacle on apareix l’arquitecte parlant en castellà acompanyant-lo del següent text: “Gaudí va anar a la presó per negar-se a parlar en castellà, no parlava en castellà ni al rei d’Espanya, i va TV3 i comença l’Any Gaudí… fent parlar en castellà a Gaudí. Surrealista. Felicitats a l’Ajuntament de Reus per insultar la memòria del seu fill més il·lustre”.

Es dona la circumstància que tampoc el contingut del missatge és ben bé cert. Així ho explica el mateix usuari en un comentari a la publicació: “Gaudí no va viatjar a Andalusia el 1883 sinó que només passà per Granada per veure l’Alhambra quan viatjà al Marroc el 1892. Fins llavors mai havia viatjat al sud sinó al nord, a Elna, Rosselló”.

També s’ha pronunciat al respecte l’historiador i periodista Enric Calpena, que en una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dimecres, assegurava que tot plegat era un “pecat molt gros” que no hagués agradat a l’arquitecte. “Gaudí es va negar a parlar en castellà. No sabem si tota la vida, però gairebé tota segur […] És un pecat molt gros. Fer-ho el primer acte a Reus i en castellà… Em sembla un error considerable”, reblava el periodista.

Comparteix

Icona de pantalla completa