El Departament de Drets Socials i Inclusió té molta feina pendent. D’entrada, per la crisi generada per l’escàndol de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) que no només ha obligat a canviar el nom –ara es diu Direcció General de Protecció i Prevenció de la Infància i Adolescència–, sinó a fer-ne una reforma amb més profunditat. En el paquet, hi ha canvis en la normativa i el funcionament intern de les ajudes i prestacions, controls més eficaços, una comissió d’investigació que ha estès al sol les mancances clamoroses del sistema i, fins i tot, un canvi sobtat al capdavant de la conselleria, amb el relleu de la consellera Mònica Martínez Bravo per Raúl Moreno.
Precisament és Moreno qui s’enfronta ara una batalla política i social que vol posar ordre a un dels forats negres de l’administració catalana: els processos d’acollida i d’adopció d’infants tutelats per l’administració pública. Una demanda ja història per l’embús dels processos que s’allarguen fins als deu anys d’espera, segons reconeixia el mateix conseller aquesta setmana al Parlament. En concret, Moreno va portar el projecte de decret per regular el procés de valoració de les famílies en el procediment d’acolliment i adopció d’infants a la Comissió Jurídica Assessora (CJA), l’organisme de la Generalitat que repassa i valida el redactat i el contingut dels projectes de llei i els decrets abans de portar-los al Parlament. Cal recordar que les sol·licituds d’adopció tenen una moratòria de suspensió, que fa allargar cinc anys el procés, per tal que el Govern pugui enllestir aquest nou decret per regular-les.
El resultat no és bastant galdós per al departament. El dictamen, del tres de setembre i al qual ha tingut accés El Món, revela en 41 pàgines les mancances d’un text no només en el fons sinó també per la forma de redacció. Els juristes de la Generalitat renyen el departament amb tres “observacions essencials” per aspectes del text que consideren discriminatoris, o que vulneren la jerarquia normativa o per manca d’informes preceptius. A més, estiren les orelles als redactors del projecte legislatiu per falta de claredat i la complexitat de comprensió d’alguns articles, a més de reclamar-los que segueixin els criteris establerts per la comissió per endreçar els textos normatius, amb una fórmula lògica sobre les competències, qui les exerceix i com les exerceix. Comptat i debatut, la CJA deixa en evidència que, malgrat la infinitat de passos oficials que ha passat, el decret té deficiències tècniques més que notables, reclama un bon gruix de revisions i subratlla tres factors claus de la norma a esmenar.
El preàmbul també rep
El decret ha de recollir les demandes de tot el sector per “desinstitucionalitzar” l’acollida i l’acollida preadoptiva. De fet, ha estat una de les peticions i propostes més repetides dels compareixents a la comissió d’investigació de l’activitat de la DGAIA, que ha radiografiat el sistema d’atenció i emparament de la infància i com es gestiona des de l’administració catalana. Segons el pla del Govern, aquest projecte de decret té la intenció de “millorar la tramitació dels procediments de preparació i valoració de les famílies acollidores o adoptives, mitjançant la concreció dels requisits necessaris per a cada tipus d’acolliment i adopció”. Alhora també “pretén actualitzar els processos de valoracions tècniques de les famílies per garantir que ofereixin les condicions necessàries per a una parentalitat positiva”.
El projecte de decret consta d’un preàmbul, 33 articles, tres disposicions addicionals, una disposició derogatòria i tres disposicions finals. Tots els apartats són examinats amb lupa en la resolució de la Comissió Jurídica Assessora, de la qual ha estat ponent Esther Arroyo i ha estat aprovada per tots els integrants. En l’anàlisi del dictamen sobre el “projecte de decret pel qual es regula el procés de valoració de les famílies en el procediment d’acolliment i adopció d’infants i adolescents tutelats”, els membres de la CJA ja comencen les seves crítiques pel títol i el preàmbul del decret. D’entrada suggereixen evitar l’expressió genèrica “famílies” en el títol i substituir-la per l’expressió “persones que s’ofereixen per acollir o adoptar un infant o un adolescent”.
La raó que argumenten és que la “noció de ‘família’ no se circumscriu a les persones que volen acollir o adoptar, sinó que s’estén a altres membres units per vincles de parentiu i queda clar que el procés de valoració s’adreça principalment als primers”. També recorden que “no es pot parlar de família quan és només una persona qui vol acollir o adoptar”. En aquesta línia, proposen la supressió la definició de “família” que conté l’article 3 del projecte de decret i adverteixen que al títol “n’hi hauria prou de referir-se en el títol del decret a la persona o persones que s’ofereixen per adoptar o acollir un infant o adolescent”.
Reorganitzar el redactat
El dictamen també retreu que el text no faci cap referència a “la competència exclusiva de la Generalitat en matèria civil”. Una informació bàsica per desenvolupar la llei i de reivindicació de l’autogovern i del Codi Civil de Catalunya. A més, troba un garbuix en el preàmbul i en l’estructura del decret per tal de respectar el criteri de la tècnica normativa de la Generalitat. Per això, proposa “reorganitzar en general el preàmbul en el sentit de mantenir al principi el marc competencial; seguidament, el marc normatiu i la finalitat de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció; i, després, ordenar els objectius de la norma per a, finalment, incorporar la descripció de l’estructura de la norma“.
En la mateixa línia, de l’informe, per a la CJA “crida l’atenció que, malgrat que en el títol es fa esment abans de l’acolliment que de l’adopció, en canvi, la regulació segueix l’ordre invers: l’adopció (títol II) precedeix l’acolliment (títol III)”. A més, constata que els respectius capítols I i II dels títols II i III “són coincidents en molt bona part”. Per això avisa que “seria convenient no duplicar continguts per raons de seguretat jurídica” o “evitar incórrer en el risc de divergències futures” i “per claredat i millor sistemàtica de la llei i perquè l’economia de paraules facilita la lectura i la interpretació de la norma”.
Esmenar la sintaxi
A més dels requisits formals de formulació de la llei, la CJA “posa en relleu que els temps i les formes verbals emprats en el projecte de decret no són sempre coherents”. En aquesta línia, lamenta que a vegades s’utilitza el present d’indicatiu (“comprova”, “posa de manifest”, etc.); en d’altres, es fa servir el futur simple (“comprovarà”, etc.), i en altres supòsits, la perífrasi verbal d’obligació (“ha d’emetre”, “ha de requerir”, “ha de fer”, etc.). En la mateixa direcció, els juristes es queixen de l’ús d’expressions “poc acurades” que “no tenen un sentit jurídic precís”. Així mateix, raona que cal distingir en el projecte els “principis” de les “garanties”, fet que troben a faltar en el redactat on aquests dos conceptes són fonamentals per garantir l’aplicació de la llei que instrumentalitzarà el decret.
També estira les orelles als relators del text per l’embolic que es fan amb les fórmules copulatives entre els dos noms (“infants i adolescents”) i, d’altres, amb la fórmula disjuntiva (“infants o adolescents”), “sense que hi hagi raó aparent d’aquest tractament diferent”. També afegeix als greuges les confusions entre “sol·licitants d’adopció” i famílies “que s’ofereixen per adoptar” perquè, segons els juristes, “no és ben bé el mateix” i més quan es tracta de regular amb més precisió un procés preadoptiu, adoptiu i d’acollida. També critiquen que “les rúbriques dels respectius capítols III siguin distintes, tot i que s’ocupen de la mateixa qüestió i els continguts siguin parcialment coincidents”.
El dictamen, que repassa fil per randa tot el text, conclou que hi ha apartats i articles que són “de molt difícil lectura” i castiga “la combinació de nombres i lletres”. Fins i tot gosen recomanar que “convindria marcar millor els paràgrafs de la norma amb nombres i deixar les lletres per a ulteriors subdivisions, sense dividir aquestes, al seu torn, amb nombres”. “Si això no és possible, convé fer articles separats”, afegeixen.
Prejudicis, exigències contra la llei i mancances
El dictamen també reflecteix equivocacions greus, com ara, exigències en els requisits dels adoptants que només tenen empara en el Codi Civil espanyol, que no és aplicable a Catalunya. Per exemple, en l’exigència de la diferència d’edat màxima entre l’adoptant i l’infant. També sobre els requisits dels adoptants, així com les seves capacitats econòmiques. Unes exigències que els juristes emfatitzen que “no estan previstes per la llei” i, per tant, “el projecte de decret està innovant el que preveu la norma de rang superior, i això no és possible”. Aquesta la considera una “observació essencial”, és a dir, que cal revisar de dalt a baix aquest aspecte. De fet, també censura que el projecte de decret estableixi una sèrie de requisits sense especificar-ne el contingut.
Una altra observació essencial és que el decret determina un “prejudici constitutiu de discriminació entre famílies acollidores que esperen fills i d’altres que no, que no es pot admetre, perquè, tal com la mateixa norma indica, la motivació per a acollir-ne un es valora d’una manera individualitzada, atenent les circumstàncies concretes i la capacitat dels acollidors per satisfer les necessitats de l’infant i, a aquests efectes, no importa si ja es tenen altres fills o se n’espera tenir més tard, tal vegada mentre es tramita el procediment”. I, en darrer terme, alerta que manca un informe molt important abans de tirar endavant l’expedient del projecte i és que encara no s’ha incorporat l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), essencial per garantir la confidencialitat dels expedients d’adopció que es portin a terme a Catalunya.
