El cas de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ha obert la caixa dels trons. De fet, ha servit per revisar de dalt a baix el sistema institucional de protecció als infants i adolescents desemparats, que ha quedat capgirat i al descobert. Un dels sectors que alertava des de feia temps dels problemes que anava acumulant el sistema de protecció dels infants per part de l’administració ha estat el de l’advocacia catalana. Així, van presentar l’informe de l’any 2024 proposant una sèrie de canvis i reformes per tal de fer més eficaç i més segura la protecció dels infants.
Ara hi han tornat. Aquesta vegada en la jornada El sistema de protecció a la infància i adolescència; anàlisi i incidència en el torn d’ofici i assistència al detingut, celebrada a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona (ICAT) recentment. Un acte en el qual van participar el conseller de Drets Socials, Raúl Moreno, i el de Justícia, Ramon Espadaler. Un conclave que va servir perquè el Consell de l’Advocacia Catalana, com a element central del sistema d’emparament, hi digués la seva i posés deures al poder públic per millorar un sistema que ha ensenyat les costures. En aquest sentit, el Consell de l’Advocacia Catalana reclama que la situació de desemparament l’ordeni un jutge i no l’administració, que es potenciï l’acolliment en família i més recursos per a l’assistència.
Que el jutge mani
La idea que defensen els advocats catalans, a través de Roger Montoliu, el president del Consell de l’Advocacia Catalana, és “reforçar les garanties jurídiques dels procediments que poden comportar la separació d’un infant de la seva família”. D’aquesta manera, insisteixen que cal que la declaració de desemparament hauria de comptar amb intervenció judicial i no amb el protagonisme absolut de l’administració. Per això, demanden “canvis legislatius necessaris en l’àmbit estatal per avançar cap a aquest model”.
“Quan parlem de la protecció de la infància, hem de garantir que totes les decisions es prenguin amb les màximes garanties i posant sempre al centre l’interès superior de l’infant”, va remarcar Montoliu. “L’advocacia ha de poder intervenir des del primer moment per assegurar els drets de totes les parts i contribuir a fer les decisions més garantistes”, va assenyalar. En aquest sentit, proposen la intervenció de l’advocacia d’ofici en els procediments administratius de desemparament i per risc greu, un àmbit en el qual l’assistència jurídica cal perquè és “especialment rellevant per garantir els drets de les famílies i dels infants”. Calen advocats atesa la “complexitat de les decisions que s’hi adopten i les conseqüències que poden tenir sobre la vida dels infants i les seves famílies”.
Per altra banda, Montoliu va demanar “potenciar que el menor pugui viure en la família d’origen, si és possible”. “Si no és possible, potenciar l’acolliment familiar”, per sobre dels centres d’acollida on, segons el seu parer, els infants i adolescents no es poden desenvolupar integralment” si hi passen molts anys. Ara bé, els advocats alerten que no es podrà potenciar l’acolliment sense més recursos. És a dir, més fons per millorar un sistema que ha mostrat evidents mancances. Consideren que l’estada en centres d’acollida ha de tenir un caràcter temporal i excepcional, i que cal evitar que es converteixi en una resposta prolongada que pugui afegir més perjudicis a infants que ja es troben en una situació de vulnerabilitat.
El conseller Moreno, d’acord
Una idea que el conseller Moreno va assegurar que compartia. De fet, va anunciar la presentació d’un decret que ha de permetre que hi hagi més famílies d’acollida. “És millor que un infant vagi a una família que no pas que sigui institucionalitzat”, va insistir. Un decret que la Comissió Jurídica Assessora ha posat en dubte i n’ha reclamat modificacions per ajustar-se a la legalitat i als criteris legislatius de la Generalitat. Moreno es va comprometre que a millorar la protecció a la infància.
D’aquesta manera el conseller va aprofitar per anunciar la incorporació de 472 nous professionals dels diferents Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) dels municipis, i també s’augmentarà la partida que la Generalitat destina als serveis socials dels ajuntaments fins a l’any 2030, fet que permetrà passar dels 23.000 infants i adolescents atesos el 2025 a més de 40.000.
“No deixar sols els nens”
La jornada va servir per expressar les debilitats del sistema des de la perspectiva dels advocats, part indispensable dels procediments d’empara. Per exemple, una de les participants, Almudena González, directora de la Clínica Jurídica per a la Protecció de la Infància i l’Adolescència de la Universitat de Barcelona i jurista especialitzada en infància i adolescència al Consell Comarcal del Vallès Oriental, va afirmar: “Els juristes hem deixat sols els nens perquè no hi ha especialització en infància d’adolescència en risc”.
En aquesta línia, González exigeix més “coordinació real i efectiva” entre els diferents estaments que intervenen en la protecció de la infància -educadors, policies, mestres, personal sanitari, juristes, jutges…- per tal de treballar en xarxa. Una proposta que costa d’aplicar per les diferents legislacions que hi ha dels diversos àmbits implicats, que “a vegades entren en col·lisió”, si bé hi ha “un marc legal per compartir informació i documentació”. “L’expedient no és meu, ni teu ni de l’altre, l’expedient és del nen”, va indicar en el conclave.
