Cada any, amb l’obertura del període de preinscripció escolar, reapareix el malestar d’algunes famílies que no poden accedir al centre que volen. Aquest any, al malestar habitual s’afegeix la decisió del Departament d’Educació, encapçalat per la consellera Anna Simó, de suprimir més de 1.800 places en el primer curs obligatori de l’escola pública, el dels infants de 3 anys. Concretament, segons les dades facilitades per la conselleria, entraran al sistema educatiu un total de 55.707 alumnes a infantil 3, és a dir, 1.859 menys dels que hi ha en aquest curs actualment. Aquesta decisió ha caigut com un gerro d’aigua freda sobre el sector de l’educació, ja que consideren que és contraproduent per a l’escola pública -teòricament, prioritària per al Govern- i empeny les famílies a portar els seus fills a la concertada.
Tot i que la mesura afecta un percentatge petit del nombre total d’alumnes, els sindicats i les associacions de famílies consultats per El Món carreguen amb duresa contra la decisió del departament: “Aquesta decisió suposa un greuge comparatiu respecte a la concertada, ja que, en aquesta mena d’escoles, si no s’aconsegueix omplir totes les places, el centre pot continuar operant amb normalitat. En canvi, si la pública no pot assolir la ràtio de 20 alumnes per aula [després de la rebaixa establerta pel departament], es veu obligada a tancar la línia”, argumenta el secretari general d’Ensenyament de la CGT al Camp de Tarragona, Jorge Fernàndez. Una idea molt similar a la que expressa la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, que considera que la decisió de la conselleria respon a l’objectiu de mantenir “la pervivència de la concertada” després de la davallada que va patir durant la pandèmia: “El que podria ser una bona mesura per millorar l’educació s’acaba convertint en una supressió de places públiques, i això acaba sent contraproduent”, lamenta.
Malestar entre les famílies afectades
Al Camp de Tarragona, el departament ha anunciat la supressió de 21 línies de cara al curs vinent: 13 grups d’I3 i 8 de 1r d’ESO. Un dels centres afectats per aquesta decisió és l’escola La Vitxeta de Reus, un centre d’educació infantil i primària que funciona diferent de la gran majoria d’escoles públiques del país. Es tracta d’una comunitat d’aprenentatge, és a dir, un centre educatiu que aposta per introduir “l’entorn familiar” -pares, mares, avis i àvies i veïns- dins el procés d’aprenentatge escolar dels alumnes: “Estem molt fastiguejats pel tancament de línies. Ja fa anys que passa, i aquest any va a pitjor”, lamenta presidenta de l’AMiPA de la Vitxeta de Reus, Mercè Vallverdú. Per tal d’expressar el seu malestar, l’associació de famílies del centre ha organitzat diverses concentracions dels serveis territorials a Tarragona.
La situació de Reus és idèntica a la que es troben les famílies de l’escola Valldeflors de Tremp, que han organitzat durant les darreres setmanes concentracions davant els serveis territorials d’Educació a l’Alt Pirineu. Segons relata el director de l’escola, Diego Roldán, la decisió del departament de tancar línies ha causat molt “mala maror” dins el poble, ja que entre les famílies del municipi pirinenc es retreuen que algunes queden afectades, però d’altres no. “Aquesta notícia ha tingut molt mala rebuda al poble. Estem molt indignats amb la conselleria”, lamenta l’Eulàlia Mazarico, una de les famílies afectades, i per doble partida, de l’AFA de l’escola Valldeflors. És mare de dos alumnes que actualment cursen Infantil 2 i Infantil 5 denuncia que les decisions del departament no permeten a les famílies acabar escollint on volen portar els seus fills: “A Tremp, on només tenim una escola pública i laica i una de concertada i catòlica, si no pots accedir a la pública has d’anar per força a la concertada. Les famílies hem de poder decidir on volem portar els nostres fills”, assevera Mazarico.
Tenint en compte, doncs, la complexitat de Tremp, Roldán considera que una bona manera d’evitar que aquestes decisions afectin negativament el territori és “no prendre-les des de Barcelona”: “Caldria que els serveis territorials juguessin un paper fonamental en la presa d’aquesta mena de decisions. El context social barceloní no té res a veure amb el del Pirineu, i, per tant, no es pot actuar de la mateixa manera”, apunta el director de l’escola Valldeflors. La realitat que es viu a Tremp en aquests moments és equiparable, també, a la de Sant Pere de Ribes, al Garraf. Davant la decisió d’Educació de suprimir una línia a l’escola La Riera de Ribes, a Sant Pere de Ribes, i a l’escola Santa Eulàlia, de les Roquetes, famílies i docents del municipi s’han alçat i han convocat dues jornades de vaga per a dimarts, 19 de març. “El departament sempre opta per aplicar polítiques de retallades i no aprofitar les oportunitats que tenen, com ara la davallada demogràfica que permetria reduir les ràtios als centres sense haver d’eliminar grups. La gent n’està farta ja”, etziba Segura.
Qui eleva el to envers aquesta qüestió és el secretari d’organitzacions de serveis públics de les comarques de l’Anoia, Garraf i Penedès d’UGT i veí de Sant Pere de Ribes, Jesús Martín, que lamenta que tenint el “mateix pressupost” que el 2023, ja que s’ha prorrogat per la falta d’entesa pels comptes del 2024, “s’hagin reduït grups”: “La consellera ja està preparant les maletes i ja no tenim interlocutora. Hem de resoldre aquests problemes perquè el curs ha de quedar preparat abans que es formi el nou govern [arran de les eleccions anticipades del 12 de maig]”, assevera.
Les conseqüències d’eliminar grups a la pública
La presidenta de l’AMiPA de l’escola La Vitxeta de Reus denuncia que si es continuen reduint grups a l’escola, cada vegada serà més difícil trobar plaça en un centre amb una comunitat d’aprenentatge: “Les famílies afectades acaben anant a alguna altra escola del municipi, però no hi ha cap proposta alternativa de les mateixes característiques”, apunta. Una situació força similar a la de Tremp, però amb la diferència que l’alternativa escolar del municipi és concertada i catòlica.
Les conseqüències, a més, van més enllà de les que pateixen els alumnes. Els altres grans afectats de la reducció de línies són els docents, ja que una part del personal afectat es veu obligat a desplaçar-se. “Les principals repercussions ens les trobarem amb el professorat”, lamenta Diego Roldán. El director de l’escola pública del municipi de l’Alt Pirineu assegura que no tot el personal que queda afectat es pot recol·locar en escoles del mateix poble, cosa que els obliga a provar sort en altres municipis de la comarca: “Alguns d’ells hauran de fer trajectes de més de 30 quilòmetres cada dia per anar fins a la feina”, assevera Roldán, que vol deixar molt clar que “no és una decisió voluntària”, sinó una qüestió de “necessitat”. En aquest sentit, la portaveu nacional del sindicat majoritari d’educació eleva el to i assegura que la situació es complica a l’hora de parlar de les escoles afectades de “les Terres de l’Ebre, Lleida o el Pirineu”: “És molt complicat trobar una solució efectiva, però l’administració hauria de fer més esforços per evitar que els docents s’hagin de desplaçar excessivament. No es pot permetre que algunes persones hagin de creuar mig Catalunya cada matí per anar a treballar”, denuncia Iolanda Segura, que considera que la conselleria hauria de vetllar per “més intercanvis” de professorat per resoldre la situació.
Aquest problema, que ja fa anys que s’arrossega, també es trasllada als altres agents que formen part del dia a dia de l’escola: “La supressió de grups de l’escola pública implica l’eliminació de llocs de treball de docents, però també d’altres figures com ara tècniques especialistes en educació infantil o monitoratge de menjador i d’activitats extraescolars”, argumenta Jorge Fernàndez. Així doncs, davant els moviments de la conselleria per al curs vinent i el malestar que genera a les escoles, els sindicats i les famílies s’han posat en peu de guerra, un cop més, ara contra el tancament de grups a la pública.
