L’assignació de places de formació professional és cada començament de curs una qüestió polèmica. Malgrat que el Departament d’Educació ha garantit la continuïtat en els estudis dels alumnes de quart d’ESO i primer de batxillerat, el cert és que cada any hi ha alumnes que voldrien cursar algun cicle formatiu que es queden sense la plaça que desitjaven. Enguany 1.600 alumnes catalans esperen plaça amb el curs començat tot i que hi ha 14.603 vacants. El problema és que aquestes vacants són de cicles amb molt poca demanda i, al contrari, els que en tenen molta no tenen suficients places. Això, segons els sindicats, té a veure amb la falta de prospecció -d’una anàlisi exhaustiva de l’oferta i la demanda- i amb la manca d’orientació dels alumnes, que no tenen prou informació per encaminar-se a les opcions amb més sortides laborals, que són les que tenen més places.
La conselleria argumenta que l’oferta de places es treballa amb el teixit productiu del territori, és a dir, que s’ofereixen places a cada cicle segons la demanda del món empresarial. Per tant, a Lleida hi ha molta oferta de graus relacionats amb el tractament de l’oli i menys d’altres famílies professionals. Fonts del departament insisteixen que l’oferta no es pot dissenyar segons els desitjos dels estudiants, perquè si fos així molts es trobarien sense feina un cop acabat el cicle, ja que el mercat no els podria absorbir. Així i tot, segons la conselleria sempre s’ofereix a l’estudiant que no ha obtingut la plaça desitjada una altra opció de la mateixa família. El cert, però, és que hi ha molts estudiants que no poden accedir als estudis que volien i desapareixen del sistema.
Els sindicats acusen la conselleria de falta de previsió
Malgrat els arguments de la conselleria, els sindicats consideren que no hi ha una prospecció adequada. “S’ha de fer un estudi de què necessita cada territori i adequar l’oferta, però això també implica que qualsevol persona pugui conèixer amb antelació quines places s’atorgaran en cada cicle formatiu”, assegura Jesús Martín, responsable d’FP de la UGT. Martín assegura que el sistema no ha estat capaç de preveure i adaptar-se a l’augment de demanda de places d’FP dels últims anys i això, juntament amb la manca de prospectiva, ha causat un “desajustament” que es veu en cada inici de curs. “El Departament diu que ja ho estan fent? Només ho estan treballant de cara al pròxim curs”, assegura Martín.
El responsable d’FP de CCOO, Xavier Pérez, coincideix que la prospecció no és l’adequada perquè el departament no fa el seguiment d’aquelles persones que havien sol·licitat plaça i quan no l’obtenen “desapareixen” del sistema. “Hi ha molta gent que desisteix quan no obté la plaça que volen o la d’una família professional semblant i acaben no matriculant-se. Aquesta gent desapareix del sistema perquè la conselleria no en fa seguiment i això impedeix una correcta previsió per a l’any següent”, explica. Es refereix al fet que si es fes aquest seguiment es podria saber si, de cara al següent curs, convindria obrir més grups de determinats cicles o estudiar l’obertura de nous centres.
“Sabem que és un tema complex i que el departament no pot fer un cicle per a cada família professional i a cada comarca, però el que diem és que s’ha d’estudiar com donar-los alternatives”, assegura abans d’ironitzar que un estudiant que volia cursar infermeria no pot acabar fent mecànica perquè és l’únic cicle on hi ha places.
La falta d’orientació dificulta la tria de determinats cicles
Un altre problema sistèmic de l’FP és la falta d’orientació, tot i que el 27 de març el Govern va signar un acord amb els membres de la comissió rectora amb què es comprometia a publicar de manera urgent el decret d’orientació. “Els cicles que tenen poca demanda s’haurien de promocionar més perquè els estudiants els coneguessin i els tinguessin en compte a l’hora de triar”, explica Martín, que lamenta que el Govern “no s’ho estigui prenent amb la urgència que pertoca”. “Una altra manera d’omplir aquests cicles poc demandats seria convalidar la gent que ha estat al SOC en una sèrie d’unitats formatives perquè s’animessin a continuar estudiant en aquests graus”, afegeix.
Per la seva banda, Pérez coincideix que cal molta més orientació durant tota l’ESO perquè quan arriben a quart els alumnes tinguin més clar cap on volen anar. “Hi ha un seguit de professions amb bones condicions laborals i molta demanda empresarial i amb pocs estudiants que les vulguin estudiar”, lamenta. Un pla de promoció d’aquestes professions podria impulsar els cicles més abandonats i oferir alternatives.
La mateixa consellera d’Educació, Anna Simó, admet que hi ha “molt camp per córrer” pel que fa a l’orientació, però per ara no hi ha concrecions del Departament en aquest aspecte. Caldrà esperar al decret d’orientació que es publicarà abans d’acabar l’any i que portarà més orientadors als centres. “Tothom vol ser DJ, però no hi ha prou llocs de feina. El que hi ha és molt camp per córrer en l’orientació per oferir alternatives als alumnes”, va dir la consellera en una roda de premsa per explicar l’assignació de places de l’FP per aquest curs. En aquest sentit, Simó va dir que la conselleria està “en una bona línia”, però que caldrà “esperar a les magnituds pressupostàries” per prendre decisions i “prioritzar l’orientació”.
