El Saló de l’Ensenyament ha tancat les portes després de tres dies dedicats a orientar l’alumnat de l’ESO i el Batxillerat i oferir-los alternatives per al seu futur. L’existència d’aquest saló ja evidencia la importància de l’orientació i els experts coincideixen que és un àmbit clau per lluitar contra l’abandonament i el fracàs escolar. El problema és que en el dia a dia molts alumnes no reben aquest acompanyament i amb una cita anual al Saló de l’Ensenyament no n’hi ha prou. Així ho denuncia Jesús Martín, coordinador a la UGT de l’àmbit de formació professional, un dels que més pateixen aquesta falta d’orientació.
Martín subratlla la importància d’aquest saló i de les fires locals que tenen el mateix objectiu perquè serveixen per orientar l’alumnat de més de 15 anys i mostrar-los les opcions que tenen. El problema, segons denuncia, és que “només això és insuficient”. “L’orientació s’ha de fer durant tota l’ESO per posar èmfasi en les habilitats i competències de cada alumne i ajudar-lo a fer una reflexió profunda”, assegura. Per fer-ho, assenyala, el sistema necessita 400 orientadors més a l’FP i 200 a la resta dels estudis.
El coordinador d’FP de la UGT avisa que Catalunya encapçala l’abandonament escolar prematur a la Unió Europea i que cada any la xifra empitjora, per la qual cosa entén que calen “mesures urgents”. “Un dels grans motius d’aquesta dada tan preocupant és la manca d’orientació educativa”, explica abans d’advertir que el país no es pot desentendre de l’abandonament escolar com ho està fent. “No és un fracàs atribuïble a la persona, sinó al sistema. Per això no es pot culpar l’alumne si no se li ofereixen les eines necessàries, s’ha de culpar el sistema que el desatén”, etziba.
Ofegats en casos individuals
La psicopedagoga Sylvie Pérez treballa en els denominats equips d’assessorament psicopedagògic, de manera que viu el dia a dia de la manca d’orientació als centres. “Les ràtios amb què treballem són molt altes perquè hi ha manca d’orientadors i s’han d’atendre molts alumnes”, explica. Pérez assenyala que, més que per atendre individualment cada cas, manquen orientadors per dur a terme transformacions dels centres que incideixin en els problemes col·lectius de l’alumnat. Adverteix que ara estan ofegats en els casos individuals dels alumnes amb trastorns mentals i d’aprenentatge, quan l’abordatge hauria de ser col·lectiu.
Insisteix en la idea que si no hi ha prou recursos per als orientadors educatius només s’atenen els alumnes amb trastorns mentals i la resta no reben cap mena d’orientació de cara al seu futur. “Cal atendre no només les individualitats, que també, sinó donar resposta de manera col·lectiva a les necessitats de l’alumnat”, raona.
Pérez lamenta que el mínim d’orientadors als centres que marca el Departament d’Educació és “molt baix” per donar resposta a tot el col·lectiu d’alumnes i que, com que hi ha pocs professionals, s’ofeguen en els casos individuals i altres problemes passen desapercebuts. Això està relacionat amb el fracàs escolar i s’agreuja amb el fet que també falten professors, ja que l’orientació “ha de recaure en tot el claustre”.
Per la seva banda, l’expert en pedagogia Jordi Perales explica els canvis de l’orientació educativa que s’han produït en els últims anys: “Ara s’aproxima més a una feina d’orientació, que té moltíssima importància, i no tant a la diagnosi de trastorns de l’aprenentatge”. Argumenta que l’alumnat que arriba a tercer o quart d’ESO ja porta almenys dotze anys en el sistema, per la qual cosa hauria d’haver rebut alguna mena d’orientació sobre les seves habilitats i aptituds de cara al futur. “Les tutories i les indicacions de l’orientador són molt importants”, insisteix.
L’autonomia dels centres pel que fa a les plantilles, un problema
Perales situa part del problema en l’autonomia dels centres pel que fa a la confecció de les plantilles. Són les direccions qui, després de rebre una proposta inicial del Departament durant el mes d’abril, determinen quants professionals de cada àmbit necessiten. Per tant, el fet de tenir un nombre o un altre d’orientadors al centre per ajudar els alumnes depèn de la importància que li doni cada direcció. “El Departament et diu que tens la possibilitat de tenir, per exemple, tres orientadors. Ara bé, la direcció pot considerar que amb dos ja en té prou i destinar la tercera plaça a una altra especialitat”, explica.
Així, si la direcció dona importància a l’orientació, un centre amb 800 alumnes pot tenir quatre orientadors, mentre que un altre on no es fa aquesta aposta pot funcionar només amb dos orientadors per al mateix nombre d’alumnes. “Això és un problema perquè els centres poden menystenir els orientadors i el Departament no hi intervindrà per garantir que n’hi prou”, raona.
En aquest sentit, Perales creu que s’haurien de garantir uns mínims perquè no siguin les direccions qui decideixin si hi ha suficients orientadors o no. “És un problema, perquè amb aquesta manca de professionals els pocs que hi ha s’han d’encarregar només de casos individuals d’alumnes amb dificultats”, insisteix. A més, avisa, hi ha altres centres que “posen els orientadors a fer funcions que no els pertoquen” com ara fer reforços o desdoblaments.
Factors del fracàs escolar
L’expert avisa que la manca d’orientació educativa propicia que en determinats estudis hi hagi una taxa alta d’abandonament, ja que “un cop comencen es veu clar que madurativament no estaven preparats per a aquest nivell”. Això pot relacionar-se amb el fracàs escolar, apunta, especialment en l’etapa postobligatòria.
A banda dels problemes d’orientació, els experts també alerten que les opcions de tria dels estudiants molts cops no s’ajusten al que l’alumne vol per una qüestió de proximitat i per la falta de transports i mobilitat intraterritorial. Aquestes poques possibilitats de tria els condueixen, juntament amb la manca d’orientació, al fracàs escolar.
10 
