El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Guàrdia, dóna pistes sobre l’Hospital Clínic a la Diagonal, però es mostra prudent amb l’evolució de la llei espanyola d’Universitats, que encara s’estan negociant i és determinant per les finances i la plantilla de la institució. Catedràtic de psicologia, rep a El Món al despatx noble del rectorat. Després d’un any i mig al càrrec l’ha fet seu afegint-hi tocs personals. Així, un acolorit dibuix de Frida Kahlo i caramels i piles de llibres sobre la taula del sofà –de Cadafalch, Weltliterature i l’Informe al Parlament del Síndic 2020– contrasten amb el patrimoni que custodia la sala, com un quadre cedit pel Museo del Prado i les maces de rector en una vitrina.
Els rectors de les universitats públiques catalanes han defensat recentment la immersió lingüística a les escoles. Però a les universitats sovint hi ha queixes dels estudiants per la falta de protecció del català, per exemple es canvia de llengua vehicular perquè ho demana un sol estudiant de fora. Què s’està fent perquè el català no reculi a la UB?
Que un professor canviï l’idioma d’una assignatura ha succeït relativament poques vegades, que tinguem documentat. Però ha succeït i és una anomalia que cal revertir. Xoca frontalment amb mantenir la docència en català i és una vulneració dels drets lingüístics de l’estudiantat i del docent. Al darrer consell de govern hem aprovat el Pla de Llengües de la UB, perquè tenim gent de tot el món i convivim amb molts idiomes. L’objectiu fonamental d’aquest mecanisme nou és tenir la garantia que la protecció del català és compatible amb una universitat plurilingüe. Com? Al mateix consell de govern hem aprovat el Pla d’acollida i cultura catalana: tothom que vingui de fora ha de tenir un dispositiu d’acompanyament perquè la seva activitat com a docent, investigador o estudiant no entri en conflicte amb la llengua oficial de la UB, que és el català.
Així doncs, si un estudiant es matricula el curs vinent a una assignatura en català la farà segur en català?
Encara és més exagerat: pretenem que això passi abans que arribi l’estudiant de fora. Quan identifiquem que ve un estudiant holandès a Barcelona, el nostre objectiu és que mesos abans ja sàpiga que aquí hi ha classes en català, una cultura catalana i una sèrie de recursos que li oferim. I si és de Saragossa, igual. No volem que ho descobreixi quan arribi.
Aleshores respon que sí, que qui triï una classe en català a partir d’ara la farà seguríssim en català?
Clar. Això no vol dir que tinguem algun incident en alguna aula. Segurament encara quedarà algun cas. Però aquesta batalla la guanyarem segur.
L’actual ministre d’Universitats, Joan Subirats, ha presentat la llei estatal d’universitats que el govern espanyol té previst aprovar aviat i portar al Congrés. Un dels reptes més importants és reduir la temporalitat i la precarietat del professorat, però per això calen diners.
La llei fa declaracions d’intencions, proposar mesures és una altra cosa. Posar que les universitats han d’arribar al 20% de contractes temporals no comporta res, cal veure com és la llei d’acompanyament [pressupost] i com desmuntem el topall del capítol 1 que ara ens impedeix fer nous contractes fixes encara que puguem pagar-los. I aclarir com interpretem aquest 20%, si és per al total de la plantilla o per jornades completes. A més la proposta del ministre exclou del 20% els professionals de la salut que fan alguna tasca docent. En canvi, no contempla els associats en l’àmbit educatiu.
“Al ritme actual, no recuperem la plantilla de 2007
fins al curs 2035-36. És monstruós!”
La norma també inclou l’objectiu d’assolir un finançament mínim del sistema universitari de l’1% del PIB. Creu que s’hi arribarà aviat? N’hi ha prou amb un 1%?
Sí, és la mitjana europea. Tot i que mai és suficient per a una entitat que es dedica a inventar coses i crear coneixement! La nostra evolució natural és créixer. Si el pressupost equivalent a l’1% del PIB es repartís de forma lineal, per la UB seria una xifra molt important que ens permetria afrontar el futur amb una certa expectativa. Sempre i quan això vingui acompanyat d’elevar el topall de contractació fixa.
Té quantificat l’impacte de les jubilacions sense relleu, l’anomenada taxa de reposició?
Arran de la gran crisi de 2007-08, quan una persona es jubilava a la UB no podia ser substituïda per una altra persona a temps complet. Es contractaven 3-4 associats, però no s’arribava a fer la mateixa feina, perquè només poden fer docència i no investigació, gestió, innovació… Així hem perdut molt de múscul. En 10 anys com a mínim vam perdre 250 places! El curs 2016-17 autoritzen una taxa del 100% no retroactiva, després aconseguim un 110% i enguany un 120%. És a dir, encara que tinguis pressupost per a més, per cada 10 baixes avui només pots fer 12 incorporacions. A aquest ritme, no recuperem la plantilla de 2007 fins al curs 2035-36. És monstruós!
El nou ministre d’Universitats és un extinent d’alcaldia de Barcelona… Ha notat més predisposició a resoldre els reptes de les universitats barcelonines?
D’entrada parlem en català! Ens coneixem de fa molt de temps i per tant és fàcil interlocutar amb aquest ministre. Hi ha profundes diferències entre la proposta de llei Castells i la Subirats. No perquè Castells no fos amable i parléssim en català també, sinó perquè el to de la llei s’apropa molt més al que pensem les universitats catalanes. Subirats coneix bé la universitat catalana.
I aplanarà el camí del finançament a les universitats catalanes?
Tan de bo. No tinc més remei que confiar que sigui així.
Només el 2% del professorat universitari té menys de 40 anys. Hi ha un tap generacional boomer a les universitats?
Absolut. Derivat precisament del topall de contractació. El gap d’anys sense contractes ha generat una gran distància generacional. Què li hem de dir a un noi o noia que es planteja fer una tesi doctoral per dedicar la vida a l’acadèmia? Rep la idea que trigarà molt, que no hi ha places, que cobres poc, que treballes moltíssim i que a sobre si ets dona tindràs un sostre de vidre i més dificultats de conciliació. Amb aquest panorama, et dediques a qualsevol altra cosa! Cal una cosa que la llei no contempla i els rectors catalans fa temps que demanem: fórmules de contractació diferents de les actuals. Necessitem que quan acabi la tesi el puguem contractar sense massa requeriments per veure com continua la carrera acadèmica. La taxa de reposició és massa lenta per omplir el gap generacional. El ministre Castells va llançar unes convocatòries de contractar postdocs… però només durant 2 anys. I després? Dona’m mecanismes de continuïtat!
Recull el guant, el nou ministre?
En això estem.
“S’ha d’aturar i revisar l’oferta
de graus universitaris, n’hi ha més de 500”
Dues preguntes de part dels més joves de la redacció. Molts universitaris avui dia empalmen els 4 anys amb un màster: si seguim endarrerint l’entrada al mercat laboral i ampliant la sobreformació juvenil, no estem ajornant una gran frustració nacional?
Per descomptat. I el problema no és de la gent jove, sinó del concepte d’educació superior. No som capaços de desmuntar la fal·làcia de la formació professional d’alt nivell, que té una penetració laboral fantàstica però sembla un plat de segona. I el país necessita urgentment una revisió de l’oferta de graus universitaris. En aquests moments un noi o noia de 17 anys que es matricula a la universitat té més de 500 graus per escollir. I cada any en surten de nous! Això no hi ha sistema que ho aguanti i les possibilitats d’equivocar-se són enormes. S’ha d’aturar i revisar, amb visió local i internacional.
Les pràctiques gratuïtes s’han d’eradicar a Catalunya?
Les pràctiques funcionen molt bé per a la inserció però s’ha d’evitar la mala praxis i les contractacions irregulars encobertes com a pràctiques. Sobretot les no curriculars, que no formen part del grau, han de tenir una retribució econòmica. És obvi. Les curriculars, depèn del tipus. No és el mateix la pràctica d’un psicòleg en un hospital, que en una empresa de selecció de personal. El que està clar és que si un estudiant que paga una matrícula per fer unes pràctiques, com a mínim no li hauria de costar ni un euro més.
Les universitats privades fan dúmping, oferint-ne gratis?
Sí. Sí. Sí.
L’àrea esportiva de la UB a la Diagonal és la ubicació prioritària per al nou hospital Clínic. No és fàcil compensar una pèrdua de superfície tan gran per a la universitat. Quins escenaris contempla? Veuria bé una venda o una permuta de terrenys?
Diria que cap d’aquestes dues opcions. Però tot just hem endegat la fase d’estudi sobre si és viable aquest trasllat. Podré respondre quan tingui informació realment de què implica l’ampliació del Clínic en el nostre espai d’esports. Són moltíssimes més coses que sacrificar usos esportius. Implica una redefinició urbanística de primer nivell del nostre campus emblemàtic de Diagonal Sud i també afecta al de Diagonal Nord. Afecta el projecte compartit de la UB i la UPC per a la zona. I els accessos de Barcelona. I el triangle sanitari entorn a la UB, format per Clínic, Bellvitge i Sant Joan De Déu. En recerca: si és viable el trasllat, tindríem l’hospital nou a 400 metres del Parc Científic de Barcelona. No és només esports.
Però si finalment anés allà el Clínic, se li demana a la UB un sacrifici material important. Que lògicament s’haurà de compensar d’alguna forma.
Per descomptat. El com, en aquests moments no el sé dir. Seria pura especulació. Ens podem trobar qualsevol dificultat. Per exemple: el metro hi ha d’arribar i potser no és viable. Ara bé, no vull defugir la pregunta: és molt exitosa la nostra vinculació amb l’hospital Clínic, que actualment està assentat en terrenys propietat de la UB. No són de l’Ajuntament ni del CatSalut! Aquella illa de cases de l’Eixample és de la UB.
El Clínic li paga un lloguer a la UB?
És una cessió sense cànon. Des d’aquesta perspectiva, la zona esportiva podria reproduir la mateixa fórmula, el nou Clínic podria copiar el vincle de l’actual amb la UB. L’hospital és un consorci i la UB en formem part la UB. El rector o rectora és el sots-president del seu consell de govern del Clínic. Quan tinguem tota la informació, reuniré el consell de govern de la UB per explicar de forma transparent quines són les opcions i els problemes. I decidirem.
.
[Pot llegir la resta de l’entrevista al TOT Barcelona]
