La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, no ha tingut un any fàcil. Ni de bon tros. La màxima responsable del sistema educatiu català s’ha vist envoltada de diverses polèmiques durant el seu primer any sencer de mandat al capdavant de la cartera, amb unes organitzacions sindicals que han recuperat l’esperit de lluita característic de l’època de l’exconseller republicà Josep González Cambray. Algunes ha aconseguit apagar-les mínimament, però altres continuen candents i no sembla que hagin de resoldre’s en els pròxims mesos. La més recent s’ha viscut en les últimes dues setmanes. Es tracta de la tancada de tres dies convocada per tots els sindicats amb representació a la mesa sectorial -és a dir, USTEC, ASPEPC-SPS, CCOO, UGT i CGT- per aconseguir que el personal laboral del Departament d’Educació rebi un complement específic de 473 euros mensuals. Un pols amb Niubó que continua vigent.
De fet, aquesta mateixa setmana, totes les formacions de l’oposició del govern de Salvador Illa, des de Junts per Catalunya fins a Vox, passant per ERC, Comuns, la CUP, el PP i Aliança Catalana, han signat una proposta de resolució al Parlament per fixar les reclamacions dels sindicats, ja que l’acord al qual van arribar amb la consellera per desconvocar la tancada no concreta l’increment salarial ni parla de la reclassificació. A la pressió sindical per les millores laborals dels treballadors del sector educatiu, doncs, també s’hi afegeix la pressió política, la qual cosa posa encara més la consellera Niubó contra les cordes. Aquesta no és la primera vegada en què sindicats i oposició s’uneixen contra la responsable de la cartera d’Educació del govern de Salvador Illa. La primera es va produir fa tot just un any, el 17 de desembre, en resposta a la polèmica fusió de matèries de ciències a batxillerat.
La fusió de batxillerat, una crisi latent
Fa un any, pocs mesos després de prendre possessió del càrrec, la consellera Niubó va comunicar a totes les direccions dels centres d’educació postobligatòria un seguit de canvis en el currículum de batxillerat de cara al curs vinent per tal d’adequar-lo a les directrius de la llei estatal LOMLOE, també coneguda com a llei Celaá. D’entrada la cap del departament plantejava fusionar les matèries científiques en dues assignatures i també alguns canvis en les literatures, però finalment va acabar desdient-se de les modificacions sobre les assignatures de literatura a batxillerat. La decisió de canviar el currículum de batxillerat per adequar-lo a les directrius espanyoles respon a un requeriment enviat des de Madrid que reclama, entre altres coses, facilitar els trasllats d’alumnes entre autonomies. Des del Ministeri d’Educació, que ha dirigit fins ara la ministra Pilar Alegría, que ha abandonat el càrrec aquesta mateixa setmana, exigien a la consellera que modifiqués el currículum.
Des de fa un any, la polèmica fusió de ciències a batxillerat ha anat arrossegant-se, i mentrestant la consellera Niubó ha hagut de fer front a les manifestacions dels sindicats de docents i de les plataformes de ciències, especialment de l’agrupació Ciències en Perill. Ara, davant les negatives reiterades de Niubó a revertir els canvis a batxillerat, els docents han buscat suport polític al Congrés de Diputats per capgirar les modificacions des de Madrid. En concret, el 23 d’octubre el grup parlamentari de Sumar va registrar una proposició no de llei que insta el govern de Pedro Sánchez a establir un procés de diàleg amb les administracions educatives de Catalunya sobre la distribució de les hores a batxillerat: “Aquesta distribució respectarà la normativa vigent sobre distribució competencial i tindrà en consideració la trajectòria curricular històrica, així com les singularitats del model educatiu de Catalunya amb relació a les matèries científiques en totes les etapes educatives”, mantenen des de Sumar.
La comunitat docent i científica, segons asseguren des de Ciències en Perill, veu amb bons ulls la proposició no de llei impulsada per la formació de Yolanda Díaz -a petició dels mestres mobilitzats-, però recorden que és fonamental que el govern espanyol també hi doni suport, ja que el detonant de la crisi és un requeriment del mateix executiu. Paral·lelament, segons asseguren des de l’entitat, ja s’està treballant per “sumar adhesions de la resta de grups parlamentaris perquè el mandat tiri endavant”. Si les directrius canvien des de la cambra baixa, també rebotaran al sistema educatiu català i afectaran la consellera Niubó. La crisi del batxillerat continua viva.
La crisi de l’abandonament escolar: un decret pendent i sense pressupost per executar-lo
L’abandonament escolar prematur és una altra de les crisis enquistades que afecta el sistema sanitari. Actualment, la taxa d’abandonament, que es calcula a partir del nombre de joves d’entre 18 i 24 anys que no tenen cap titulació més enllà de l’ESO i no continuen estudiant, és del 13,7%, la segona més elevada d’Europa. Una xifra significativament per sobre de la mitjana d’abandonament escolar dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que se situa al 9%. Per pal·liar aquesta crisi enquistada, la Generalitat fa anys que treballa en un nou decret d’orientació educativa, el qual estableix una partida econòmica de més de 200 milions d’euros per reduir la taxa d’abandonament escolar prematur per sota de la mitjana europea. Aquest decret, que va començar a preparar el govern de l’expresident Pere Aragonès, és una de les assignatures pendents heretades per Niubó.
Un decret que, més d’un any i mig després, continua pendent. A principis de desembre, durant la darrera comissió parlamentària d’Educació, la responsable de la cartera va afirmar que estaven ultimant els detalls del text, però va deixar clar que aquest no es podrà aplicar d’entrada a causa de la falta de pressupostos. És a dir, malgrat que preveuen aprovar-lo en els pròxims mesos, durant el primer trimestre de 2026, el decret anirà coix, i la crisi de l’abandonament continuarà existint sense previsions de resoldre’s a curt termini. Davant la manca de pressupostos, aquesta mateixa setmana la Fundació Bofill, una de les principals entitats pedagògiques del país, ha exigit a la consellera i a la resta de grups polítics del Parlament que garanteixin que l’any vinent hi hagi una despesa pressupostària “ambiciosa” en educació, hi hagi o no pressupostos, per poder desencallar algunes problemàtiques, com ara el decret d’orientació educativa. Mentre l’administració no doti de prou recursos econòmics aquesta eina, l’abandonament escolar prematur continuarà sent una llosa per al sistema educatiu.
La gran crisi de Niubó:
Des de l’inici de curs, el sistema educatiu s’ha convertit en un camp de batalla entre els sindicats del sector i la consellera Niubó. Totes les organitzacions sindicals de docents s’han unit per reclamar millores fermes de les seves condicions laborals, ja que asseguren que, actualment, estan al límit del col·lapse. De fet, el passat 15 de novembre, més de trenta mil mestres i professors van sortir al carrer en massa per fer valdre les seves reclamacions. Entre les principals reclamacions destaca l’augment d’un 25% del sou, ja que d’aquesta manera es permet revertir la pèrdua de poder adquisitiu que, segons denuncien des del sector, fa més de dues dècades que arrosseguen. En aquesta línia, un dels principals punts de confrontació és el complement específic. És a dir, el complement salarial que reben els cossos essencials de la Generalitat-, com ara els Mossos d’Esquadra, el cos de Bombers, els metges i els docents.
A banda de l’augment salarial, els sindicats de docents també exigeixen negociar amb els responsables de la conselleria d’Educació una reducció de les ràtios als centres educatius, una reclamació que fa anys que ressona a la seu del departament, a la Via Augusta barcelonina. La manifestació massiva ha obert un període de negociacions entre sindicats i administració, que s’allargarà -segons el calendari actual- fins al mes de febrer. Malgrat que les converses entre ambdues parts estan obertes, les organitzacions sindicals també han aprofitat la força demostrada en la manifestació per continuar posant pressió a la consellera amb una tancada al departament. Aquesta vegada, però, per les condicions salarials del personal laboral. És a dir, la classificació que inclou personal d’atenció educativa, personal d’administració i serveis, llars d’infants, professors de formació professional i professorat de religió.
La crisi per les millores laborals continua oberta, i encara està lluny de resoldre’s. Tot i que Niubó ha pogut apaivagar mínimament les protestes dels sindicats, mestres i professors seguiran pressionant fins a aconseguir el seu objectiu. La consellera ha frenat algunes de les crisis que li han explotat durant l’any, però no ha pogut apagar-ne del tot cap, i ara s’enfronta a un principi d’any frenètic amb els sindicats del sector en peu de guerra. Malgrat els avenços discrets en les negociacions, els docents avisen que, si no s’escolten les seves reivindicacions, tornaran a sortir amb força als carrers. La pròxima protesta, tal com han anunciat aquesta setmana, serà el 24 de gener, i l’onze de febrer arribarà la primera jornada de vaga. La primera d’un nou “cicle de mobilitzacions”.
