L’anomenada autonomia dels centres educatius és una qüestió polèmica, però en el que tots els actors estan d’acord és en el fet que presenta problemes. Els experts alerten que el decret d’autonomia mal aplicat és un perill per al sistema educatiu i la governança dels centres, els sindicats el rebutgen perquè consideren que provoca “autoritarisme” de les direccions sobre els professionals i els directors, en canvi, lamenten que els deixa “poc marge” per confeccionar convenientment les plantilles. Les queixes són antagòniques, però el cert és que tots els implicats en tenen alguna.
L’expert en pedagogia Jordi Perales creu que el plantejament inicial del decret d’autonomia era positiu perquè es pretenia que els centres poguessin decidir i adaptar el projecte educatiu a la realitat del seu entorn. El problema, apunta, és com s’ha portat a la pràctica, perquè les direccions “no han de rendir comptes a ningú” i això provoca distorsions en el funcionament del sistema.
Inspecció no controla les direccions
Cada principi de curs la direcció de cada centre ha de presentar uns objectius anuals i, quan acaba el període lectiu, ha de fer una memòria que reculli si s’han complert. Aquest document ha de passar pel consell escolar i pel claustre, i la inspecció també l’ha d’avaluar. “Sigui perquè no interessa el tema o perquè inspecció va sobrecarregada, aquest control no es produeix. Fins i tot hi ha centres que no aproven la memòria i no els passa res”, explica Perales. També critica que la inspecció no comprovi que el projecte educatiu de cada centre, el que vindria a ser una mena de constitució, s’actualitza cada pocs anys per adaptar-se als canvis socials.
L’altre document important que falla, segons Perales, és el projecte de direcció. Es tracta d’un document que desenvolupa el projecte educatiu del centre en els quatre anys de mandat de cada director. “Si es fes tal com mana la norma hauria de funcionar, però el problema és que en el moment de seleccionar els directors hi ha trampes”, avisa. “Un centre amb la direcció vacant ha de convocar un concurs de mèrits -la manera establerta per nomenar un director-, però posem per cas que la inspecció no està contenta amb els candidats. Com que encapçala la comissió de selecció del director, pressiona els que s’han presentat perquè rebutgin el càrrec o els implicats en l’elecció perquè no surtin triats”, explica com a exemple del mal funcionament que denuncia.
“Això passa molt més del que pensem i un cop el concurs queda vacant es nomena un director amb caràcter extraordinari per a un any en comptes de quatre. Això suposa que l’administració acaba triant qui vol com a director a dit”, alerta. L’expert avisa que si tot el sistema es basa en aquesta selecció i aquest punt no funciona “l’autonomia de centre peta per totes bandes”.
Els problemes derivats de la “farsa”
Les direccions escollides amb la connivència de la inspecció i el fet que puguin seleccionar part de la plantilla amb la creació de places estructurals genera un greu problema en el sistema. “Si grates una mica pots veure que en alguns casos és una farsa i que hi ha professors contractats, per exemple, per fer anglès, i en realitat fan una altra cosa”, adverteix. Perales apunta que tot això “no ho controla ningú” perquè s’ha preferit “deixar-ho sota el criteri del director”, que acaba fent el que creu al centre.
“Tenim un problema de coherència del sistema perquè no hi ha un control efectiu sobre què s’està fent, o bé perquè no interessa o perquè inspecció va sobrecarregada”, insisteix Perales, que matisa que s’inclina més per la primera opció.
Pèrdua de poder del claustre
Els sindicats tampoc no estan satisfets amb el decret d’autonomia i molt menys amb el que en penja, el de plantilles. De fet, una de les reivindicacions durant les mobilitzacions dels docents en els últims mesos ha estat la derogació d’aquest decret. La portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, lamenta que els claustres hagin perdut tot el poder en favor de les direccions. “Una direcció pot portar el seu projecte educatiu i no ha de passar pel claustre, una sola persona decideix la línia pedagògica i organitzativa”, critica.
El que més preocupa el sindicat majoritari d’educació és la tria del personal. Es pot fer de dues maneres, amb una proposta de continuïtat del personal que ja treballa al centre o amb la creació de places específiques per a un perfil concret. “Això ha derivat en una situació en què les direccions creen places en funció de les persones que volen contractar”, alerta abans d’afegir que s’ha creat una “xarxa de clientelisme” a l’escola pública perquè “s’ha trencat el principi de mèrit i capacitat”.
Això provoca, segons Segura, que si una de les persones que treballa al centre no convenç el director la puguin acomiadar tallant-li la continuïtat. “Crea una dinàmica autoritària, el claustre perd poder i el centre, democràcia”, denuncia. “Les direccions són unidireccionals i es creen uns claustres submisos amb poca capacitat d’aportació”, afegeix abans d’avisar que això s’està estenent “com una taca d’oli”.
“Doble xarxa a l’escola pública”
Una altra de les denúncies d’USTEC és que, a parer seu, aquest decret crea una “doble xarxa a l’escola pública” en funció de la línia pedagògica. “No hi ha un projecte educatiu marc que els centres hagin de complir amb algunes petites diferenciacions segons l’entorn social”, critica Segura, que creu que al final s’acaba produint una “competició per veure quina escola és més innovadora o transformadora”.
En aquest sentit, Segura creu que la conselleria ha de marcar “criteris clars per als centres i no deixar-ho tot en mans de les direccions”. “Per exemple, amb els cinc dies laborals del juliol, en comptes d’establir quins horaris i dies s’havia de fer, cada centre va decidir el que li va semblar”, explica.
Per la seva banda, la secretària general d’educació de la CGT, Marta Minguella, apunta que l’autonomia sense recursos “es tradueix en la creació de més desigualtats”. “Veiem cada cop més que les dinàmiques de l’empresa privada s’apliquen a la pública, i això és molt greu”, insisteix. Es refereix principalment al decret de plantilles, que estableix que fins a un 50% de les places poden ser cobertes per aspirants que responen a un perfil determinat que dissenya la direcció. “La conselleria diu que no es prioritza gent concreta, però és una mentida absoluta. Es dissenyen les places a mida per donar-les a dit, com es pot comprovar cada dia als centres”, avisa.
També troba “molt greu” que els recursos per als centres es determinin segons els resultats. “Crea competitivitat dintre de l’escola pública i nosaltres no defensem el dret a escollir entre diverses escoles, sinó el dret a tenir una escola de màxima qualitat a prop de casa”, explica. Es mostra molt crítica amb el fet que el sistema estigui enfocat a la millora dels resultats quan “tots veiem que fins i tot empitjoren”. “Tenim una de les segregacions escolars més grans i el departament no ajuda gens donant cada cop més diners a la concertada”, conclou.
Els directors neguen que triïn a dit i critiquen el “poc marge” del decret
Els directors tampoc no estan satisfets amb aquest decret, però per una raó ben diferent. Carles López, director de l’INS de l’Esport, assegura que no entén les crítiques dels sindicats i que “venen erròniament” el decret de plantilles. “Contínuament arriben currículums de professors com si jo pogués decidir a dit qui treballa al centre”, diu sorprès. Assenyala que aquesta percepció està “molt lluny de la realitat” perquè el decret només dona “un petit marge” perquè les direccions busquin els perfils genèrics de professionals que necessiten. “En cap cas permet una tria a dit”, subratlla.
“Encara que nosaltres diguem que necessitem professorat que sàpiga anglès, les places surten a concurs i hem de fer entrevistes, no puc decidir triar un amic meu per més que sàpiga aquest idioma”, insisteix el director. El seu cas encara és més complicat perquè dirigeix un centre d’esports. “Necessitem professors que facin coses molt concretes, però el decret no permet escollir una persona amb el perfil específic de l’esport que necessitem”, critica. A la pràctica, això suposa que al seu centre pot arribar un professor substitut que estava el primer a la llista per antiguitat, però que no en sap res de l’esport que ha d’ensenyar. “Quan m’arriba un professor substitut que ha de donar classe de BTT l’he d’arrossegar jo perquè no en sap. És com tenir un alumne més que no sap fer això en concret”, explica.
Per això creu que l’autonomia “hauria de ser molt més gran” però insisteix que en cap cas pretén “triar a dit”. “El que hi ha actualment és un desastre absolut per poder gestionar el centre i també per a la formació dels alumnes. Cal reclutar els millors professionals perquè els formin bé, i això només es pot fer amb inversió”, exigeix. Per aconseguir millorar la qualitat de l’ensenyament, apunta, cal una “aposta de país”. “Si no formes bons professionals ens n’anem en orris”, conclou.
8
