Educació ha tirat pel dret i ha publicat aquest dimarts la resolució de plantilles que permetrà que els centres educatius tinguin les seves plantilles adjudicades el juliol i poder així continuar amb l’avançament del curs escolar. Aquesta resolució manté les hores lectives actuals, és a dir, 24 a primària, perquè l’última oferta que la conselleria va fer als sindicats per rebaixar-les no ha estat acceptada. La resolució s’ha publicat aquest dimarts perquè el pròxim dia 2 de maig els directors dels centres ja han de poder començar a confeccionar la plantilla. L’objectiu és que al juliol tot estigui preparat per començar a preparar el curs.
Aquesta última proposta es va fer el divendres i havia de ser aprovada ahir dilluns en una mesa sectorial a la qual no van assistir els sindicats. El departament tenia intenció de concedir als sindicats la rebaixa d’una hora lectiva el 2022-2023 a la primària, el que suposava afegir 1.400 mestres al sistema a partir del setembre, però aquests no ho han acceptat. Fonts del departament asseguren que en no haver assistit a la mesa i haver boicotejat per la tarda un acte de Cambray, aquest dilluns es va assistir a la “defunció” d’un acord en el qual tenien moltes esperances. Aquestes mateixes fonts expliquen que la conselleria va fer l’esforç en veure que era un punt irrenunciable pels sindicats.
L’oferta d’Educació en xifres
L’esforç del departament per ampliar la plantilla de mestres i poder reduir les hores lectives -com demanaven els sindicats en el que defineixen com una línia vermella- s’anava a traduir en una despesa de 18,3 milions d’euros entre setembre i desembre del 2022 i 48,7 milions l’any 2023. Pel que fa a la secundària, l’oferta del departament era reduir una hora lectiva a partir del curs 2023-2024, el que suposava l’entrada al sistema de 2.009 mestres.
La directora general de professorat, Dolors Collell, esperava que aquest gest fos “definitiu” i assegura que la conselleria tenia expectatives que aquest acord pogués donar sortida al conflicte. “El departament s’ha mogut fins al límit i ara hi ha decepció i desconcert perquè no entenem què passa”, ha explicat Collell, que ha afegit que el conflicte “preocupa” la conselleria perquè “tensa els claustres” i perjudica el sistema educatiu. Així, fonts del departament asseguren que hi ha “indignació” i “decepció” amb l’actitud dels sindicats, que veuen dividits internament. La conselleria dona per fet que el futur són noves mobilitzacions, però asseguren que el sistema no es pot aturar, pel que han decidit tirar endavant amb mesures com la resolució de plantilles.
Conflicte per la presencialitat de juliol
El passat 28 de març el departament d’Educació va publicar el decret d’adjudicacions d’estiu davant el “bloqueig” a la taula de negociació entre conselleria i sindicats que finalment va naufragar. Aquest decret suposa la confirmació que els professors hauran de treballar presencialment als centres els primers cinc dies laborables de juliol, el que ha indignat el col·lectiu, que sosté que aquest mes es destina a les formacions. Fonts del departament consideren que aquest és el principal problema que veuen els sindicats en l’avançament del curs. Per això estaven disposats a posar per escrit que aquesta presencialitat no s’estendria més enllà dels cinc primers dies laborables del mes.
Aquestes mateixes fonts assenyalen que no hi ha res escrit que el juliol sigui un mes únicament destinat a la formació. Insisteixen que tampoc és un mes de vacances, pel que aquest decret és òptim perquè fa que la formació sigui compatible amb la presència als centres educatius per fer reunions de cara a preparar el nou curs.
Educació demana “respecte institucional” per prendre “decisions polítiques”
En declaracions a la premsa ara fa gairebé un mes, la directora general de professorat ja va demanar “respecte institucional” als sindicats i els va traslladar que el departament està legitimat pels vots dels ciutadans per prendre decisions de “política educativa”. Per això, la conselleria encapçalada per Josep Gonzàlez-Cambray ha reiterat en diverses compareixences davant la premsa que ha fet propostes als sindicats en tots els aspectes laborals, però no donarà solució al que considera que són decisions de política educativa com l’avançament del calendari i els nous currículums, que no afecten els drets laborals.
La partida entre Cambray i els sindicats, enrocada amb boicot inclós
La partida d’escacs entre Cambray i els sindicats continua enrocada. Tant que els sindicats han amenaçat amb noves mobilitzacions aquest final de curs per la “guerra” que han declarat a la conselleria. Aquest mateix dilluns es va viure l’últim episodi de tensió entre la part social i el conseller Cambray. En el que havia de ser la presentació d’un document sobre canvis en els espais escolars i noves construccions els sindicats van boicotejar l’acte i el departament es va veure obligat a cancel·lar-lo. Cambray va marxar de la sala i en declaracions posteriors va carregar contra els manifestants: “No representen els professors”.
Sobre aquest boicot, Collell ha assegurat que els professors són referent per l’alumnat, pel que no es pot travessar aquesta línia vermella. “Fem un clam a recapacitar la manera de fer les reivindicacions legítimes”, ha dit sent molt crítica amb l’actuació recent dels sindicats. “Hi ha determinades actituds que no es poden justificar. Si hi ha un lloc per dialogar és allà on s’ha de fer. Hem de ser capaços de seure a una taula que convoca el departament amb qui tinc un vincle laboral”, ha reblat. Si no, ha advertit, no es podrà seguir avançant en aquest diàleg.
1
4
