La possibilitat que el personal sanitari vegi com se li anul·len vacances previstes en aquesta sisena onada, en cas que la situació es compliqui encara més per Nadal, ha aixecat aquesta setmana el neguit d’organitzacions sindicals com Metges de Catalunya o plataformes de defensa de la sanitat pública com Marea Blanca. Salut ha reconegut que s’ha habilitat una norma que permet a les direccions de centres denegar permisos i vacances, una mesura que ja es va prendre en l’anterior onada, al juliol.
Des de l’Institut Català de la Salut (CatSalut) s’ha reconegut que aquest any, tot i arribar a unes previsions d’ingressos hospitalaris semblants a les de l’any passat, no es disposa de les mateixes eines de reforç del sistema. La directora de CatSalut, Gemma Craywinckel, es va referir en concret dilluns en una compareixença púbica a la contractació d’estudiants a través de la coneguda com a via de l’auxili sanitari, un mecanisme excepcional que el Ministeri de Sanitat tenia habilitat l’any passat.
“Aquestes decisions estan sotmeses a normatives bàsiques estatals i és el ministeri qui les hauria d’habilitar”, va recordar Craywinckel, que va advertir que la saturació del sistema ja ha obligat a cancel·lar intervencions no urgents en general a molts centres del país. Aquest dimecres hi ha la conferència de presidents autonòmics convocada per Pedro Sánchez, però no està clar que s’hi abordi la qüestió del reforç del personal sanitari. La fórmula de l’auxili sanitari, que des de plataformes sindicals es considera un pedaç i no una solució, “seria útil per reforçar el sistema”, si bé els estudiants no fan activitats pròpies dels facultatius, però en anteriors onades “va ser un suport”, segons la directora del CatSalut.
Recórrer a aquesta eina potser podria evitar que hi hagi ara personal que es vegi obligat a doblar jornades, com fa molt del personal d’infermeria que està vacunant en punts de vacunació fora de les seves jornades laborals. La manca de personal fa que ja hi hagi “més d’un lloc” on es demana que el personal faci doble jornada o per exemple que si algú fa vacances sàpiga que a la tornada haurà de cobrir amb doble torn un company que les agafi després. “Tot el que es faci de manera voluntària i coordinada entre la institució i el treballador és la millor solució i apel·lem a la responsabilitat dels professionals, tot i que reconeixem el seu cansament”, va dir Craywinckel.
Tot i la voluntarietat pactada per fer més hores, la directora del CatSalut va advertir que hi ha habilitada la norma que permet a les direccions dels centres denegar permisos i vacances. “S’ha d’informar els agents socials de determinada empresa i un cop fet l’avís es poden denegar, això ja va passar a l’estiu”, va explicar Craywinckel, que va assegurar que es vol intentar “que no s’hagi de fer a la força: sempre que es pugui, optar per mecanismes que incentivin la voluntarietat dels sanitaris cap a fer doblatges o hores extra”. “En cas de no poder cobrir-ho de cap manera i que l’alternativa fos tancar recursos més enllà del que el sistema es pot permetre, es podria arribar al punt de forçar, però la idea és no haver d’arribar-hi”.
Malestar sindical
Des de Metges de Catalunya, el seu vicesecretari general, David Arribas, denuncia en declaracions a EL MÓN que el problema és que les plantilles “estan afectades des de fa molts anys” i cita l’exconseller Boi Ruiz, sota el mandat del qual “es van eliminar 1.000 metges de l’atenció primària, que ara anirien molt bé, però no som gens temptadors per a ningú”. La via que el CatSalut ha posat sobre la taula de la contractació per auxili sanitari d’estudiants d’últim curs —però que de moment no es pot tirar endavant sense l’autorització de l’Estat— és vista per Metges de Catalunya com “una solució de moment inicial”, però consideren que “després de dos anys de pandèmia, quan saps que hi haurà onada rere onada, més l’onada de tot allò que no s’ha diagnosticat abans, fa riure que estiguis dient que com no tens aquestes persones el sistema s’ensorra”.
Per a Arribas, “el sistema s’ensorra perquè no està ben calibrat” i recorda que les demandes que es van fer durant la vaga del 2018 no s’han complert. Des d’aquest sindicat es denuncia que a Catalunya es condueix el personal sanitari a fer més hores extra de les que a nivell europeu estan estipulades com a topall màxim. El vicesecretari general de Metges de Catalunya també denuncia que hi ha certa confusió sobre el preu que es paga per les hores extra i des del sindicat s’assegura que l’establert va en perjudici del treballador. “Els treballadors es mouen únicament per la vocació, però les condicions són inhumanes: hi ha gent que marxa a altres països, que es replanteja la professió, amb tot el que costa fabricar un metge, 11 anys, els millors de la seva vida”, lamenta Arribas.
Metges de Catalunya ha denunciat recentment que el Departament de Salut desconeix el nombre de metges que té contractats i treballant pel sistema. El sindicat va fer una petició a través del portal de Transparència per conèixer el nombre de professionals contractats i un cop ha acabat el termini d’un mes per respondre el departament li ha respost que no ha estat possible resoldre la petició en el temps establert legalment i que es continuarà treballant per satisfer la demanda. “El problema de base és que no saben ni el què tenen ni el que volen, ningú ha vist mai una planificació del CatSalut o de la conselleria perquè no existeix, van a salt de mata”, denuncia Arribas, tot afegint que “es passa la responsabilitat als treballadors perquè facin un sobreesforç”.
La situació delicada ja ha fet ressonar els tambors de vaga, com és el cas del personal de l’Hospital del Mar de Barcelona. També hi ha hagut manifestacions públiques de malestar per part del personal d’infermeria de l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí per un conflicte amb les vacances, que ha generat la demanda de dimissió de la direcció. David Arribas creu que el moment per fer una vaga s’ha d’ajustar, però “si és l’únic mecanisme de pressió que entén el Govern ens veurem abocats a fer-la”.
Que la situació del personal és dura ho denuncia també la plataforma Marea Blanca. El seu portaveu, Enric Feliu, explica a EL MÓN que les mesures de Salut van en la direcció de pressionar els treballadors. Al seu parer, creu que immediatament no hi haurà una vaga per una qüestió de “responsabilitat dels treballadors”, però sí que hi podria haver moltes demandes de baixes per situacions de feina insostenibles. “Si es produeix un canvi massiu de vacances tampoc podem dir que no pugui passar, però en aquest cas el mateix Govern decretarà serveis mínims, de pràcticament el 100%”, afegeix Feliu.
Des de Marea Blanca també es critica el tempo amb què s’han ajustat les protocols en les fases de mitigació que s’han establert per ajudar la primària a aturar el cop de la sisena onada. “Hem hagut d’esperar fins aquesta a que siguin confinats els contactes estrets, veiem tot de situacions en què s’adapten els protocols per a cobrir-se les esquenes per part de totes les administracions”, ha afegit l’activista.
I si la situació és vista com a crítica per les organitzacions sindicals, des de les direccions d’alguns centres hospitalaris la visió és més optimista. Fonts de l’Hospital de Bellvitge, per exemple, han explicat a EL MÓN que tancaran l’any i començaran el nou amb aproximadament la mateixa plantilla que la que havia a finals del 2020. “Tenim una plantilla força consolidada gràcies a una política de contractació preventiva que s’ha estat portant a terme”, han indicat les mateixes fonts. A més a més, han dit que no necessiten estudiants actualment. “Els que vam contractar l’any passat, si els ha interessat, continuen contractats amb nosaltres una vegada finalitzats els estudis”, han agregat.
La versió del Govern
Precisament, la situació de tensió entre el personal sanitari ha estat abordada aquest dimarts pel president del Govern, Pere Aragonès, en la roda de premsa sobre l’adopció de noves restriccions contra la Covid. Aragonès ha recordat que cada UCI representa “molts més recursos de personal que un llit convencional” d’hospital i que per això aquest ha estat “un dels indicadors importants de la pandèmia”. El president ha dit que “no es poden incrementar els recursos indefinidament”. Aragonès ha dit que “les mascaretes les podem comprar, però el personal d’infermeria i mèdic no es fan en dos mesos i venim de molts anys de recursos precaris, estem fent un esforç per reforçar l’estructura”.
Aragonès ha recordat que el pressupost del 2022 augmenta en un 15% els recursos per a Salut i ha dit que s’han incorporat “centenars de professionals a primària” on afirma que s’han diversificat els rols, apostant per gestors administratius per descarregar els facultatius de tasques. El president també ha dit que s’ha reforçat el personal d’hospitals, tot i que no ha concretat xifres. Aquesta tasca, ha dit, “ha estat contínua, però en cinc dies et trobes amb l’impacte d’una nova variant que altera els plans de vacunació i has d’actuar amb mesures ràpides”. Aragonès confia que les mesures “tinguin efecte” i el Govern pugui “seguir reforçant sempre” el sistema tenint en compte que “partíem d’una base feble, que hem reforçat estructuralment, però també conjunturalment”.
El president ha dit que el Govern treballa per incrementar places d’infermera i medicina a les universitats perquè és “un aspecte essencial” i ha garantit que s’estan “més recursos que mai” amb la intenció de “reforçar els serveis públics com es mereixen perquè hi ha molt a fer”.
