El govern espanyol ha donat llum verda al nou currículum de batxillerat i, de retruc, ha provocat un allau de crítiques pels canvis que presenta. El més cridaner ha estat que es pugui passar de curs amb dues assignatures suspeses i fer la selectivitat amb una matèria pendent. Això, segons alguns dels experts consultats per El Món, posa en risc la “cultura de l’esforç”. D’altres defensen, però, que no hi ha cap canvi important amb el decret que regia el batxillerat fins ara, per la qual cosa consideren les crítiques “falses” i “interessades”.
Segons la nova norma, per poder passar de curs amb assignatures suspeses s’haurà de complir amb alguns requisits per tal d’evitar que els alumnes donin una assignatura per perduda abans de començar. L’alumne haurà de presentar els treballs, assistir a classe i tenir una mitjana de 5 en la resta d’assignatures. Pel que fa a la selectivitat, els requisits seran els mateixos i la decisió final la tindrà el claustre de professors. El govern de Pedro Sánchez sosté que el nou currículum posa en valor “competències generals i transversals” i no dona tanta importància a indicadors numèrics, mentre que els seus detractors hi veuen “cada cop menys exigència”.
En contra de passar amb suspensos: “L’esforç és important”
Jordi Deulofeu, coordinador del Màster oficial en Formació de Professorat de la UAB, considera que en els nivells postobligatoris s’hauria de mantenir el criteri que qui no arribi a certs nivells no pot passar de curs. “Si parléssim de primària trobaria bé poder passar de curs amb matèries pendents, però al batxillerat cal arribar a uns mínims”, explica abans d’afegir que l’”esforç és important”.
Deulofeu veu “estrany” que es pugui anar a la selectivitat amb una part suspesa: “O tens el títol de batxillerat o no el tens”. El professor assegura que encara no es poden saber els efectes que aquesta mesura tindrà en l’alumnat. Sobre la preparació dels alumnes en arribar a la universitat, Deulofeu assenyala que la principal diferència amb els estudiants de fa uns anys és la rapidesa. “Són molt més ràpids, però en qüestions de reflexió i raonament tenen més dificultats”, explica tot i matisar que “no es pot dir que sàpiguen menys que fa vint anys” però sí que “saben coses diferents”.
“Sempre s’ha aprovat alumnes de forma col·legiada”
El professor de Filosofia i del Màster de Secundària de la UB, Fèlix Pardo, divergeix del seu col·lega i considera que moltes de les crítiques que s’han fet del decret són “falses” perquè no hi ha cap novetat respecte als suspensos. “A qualsevol institut sempre s’ha passat alumnes amb suspensos de curs”, assegura Pardo, que afegeix que sempre s’ha ajudat els alumnes amb dificultats o circumstàncies complicades. “Això que es diu que aprovarà tothom i baixarà el nivell d’exigència és mentida, perquè sempre s’ha decidit de forma col·legiada fer passar de curs alguns alumnes”, sentencia el professor.
La psicopedagoga de la UOC, Sylvie Pérez, assenyala que el decret que regia fins ara el batxillerat, del 2008, recollia entre els articles 19 a 23 que es podia passar de primer a segon amb dues matèries suspeses. Per això considera que les crítiques no tenen sentit perquè en aquest aspecte tot continua igual. “Si no fos així estaríem forçant molts alumnes a quedar-se encallats”, explica.
“Qualsevol persona que hagi estat a una avaluació de batxillerat sap que s’han aprovat assignatures a alguns alumnes per no limitar-los la seva trajectòria”, assenyala Pérez abans d’afegir que fins ara es feia d’una forma “encoberta” i ara s’”oficialitzarà” per tal de regular-ho. Això, assegura, no té per què fer que minvi l’esforç de l’alumne per aprovar, ja que un dels requisits per poder passar amb suspensos o obtenir el títol és tenir una mitjana de 5 en la resta de matèries i haver assistit a classe.
Un problema de “patrimonialització” del dret a l’educació
Pardo considera que hi ha un “problema de patrimonialització” en l’educació. Assenyala que col·lectius com els sindicats tendeixen a “patrimonialitzar el dret a l’educació”, és a dir, consideren que “l’educació és només el que ells pensen”. Pardo assegura que aquest és un defecte que també tenen alguns professors especialistes en matèries, que “prioritzen o donen un valor sobredimensionat” a les seves disciplines. Aquest professor de la UB creu que moltes de les crítiques que ha rebut la nova norma es deuen a això, a “pressuposar” que algunes matèries són “més importants que altres”.
Aquest professor de secundària creu que algunes de les queixes, com l’”excessiva autonomia” dels centres, que han de concretar els currículums a través de projectes i definir continguts, es deuen a la “por a l’exercici de la llibertat”. “La crítica de l’autonomia dels centres està esbiaixada per les pors i per una visió massa restrictiva del que és l’educació”, critica de nou concretant en els sindicats educatius, que s’han queixat en reiterades ocasions d’aquesta excessiva llibertat de les escoles, que segons ells “perverteix” el sistema educatiu.
La selectivitat del 2024 redueix els terminis per aplicar el nou currículum
L’educació s’està dirigint cap a un model més competencial enlloc de mantenir-se en l’estudi memorístic de continguts com passa ara. El subdirector d’ordenació curricular, Ramon Grau, va explicar en una entrevista amb El Món que el fracàs escolar es deu, en gran part, al “divorci” entre l’alumnat i les assignatures, de manera que s’ha de començar a ensenyar d’una altra manera. De fet, les proves de la selectivitat del 2024 ja seran competencials, cosa que suposa haver d’implantar els currículums immediatament.
Per a Pardo hi ha temps de sobres per fer aquesta implantació dels nous currículums perquè “no hi ha tants canvis”. Les noves optatives encara s’han de dissenyar, però aquest professor sosté que un bon professional “ho pot fer amb pocs mesos de preparació”. “Ha passat tota la vida que es preparin amb pocs mesos les matèries que faràs al curs vinent. Si el currículum es publica abans de l’estiu, hi ha temps de sobres per preparar-ho tot”, sosté.
Sí que hi veu un problema a nivell organitzatiu, perquè els centres ja han celebrat les jornades de portes obertes sense saber quines optatives podran oferir als alumnes al setembre. “Les optatives estan a l’aire, els alumnes no saben quines podran fer, ni amb quin professor ni quina durada tindran”, assenyala.
Tan poc temps per aplicar el nou currículum, “una animalada”
Pel contrari, Deulofeu critica que l’administració cregui que amb la publicació del currículum “ja s’ha fet la feina”. “En el moment que surt el decret és quan comença la feina, perquè el professorat s’ha d’adaptar i s’ha de formar”, explica el professor, que assenyala que a Catalunya ja s’han vist les dificultats d’adaptació perquè a la primària i la secundària ja es treballa per competències.
Per això, considera que publicar un currículum a l’abril perquè s’apliqui al setembre és “una animalada”. “És impossible que funcioni bé. Hi ha d’haver un període de formació i d’adaptació dels materials d’ensenyament per preparar la selectivitat”, adverteix Deulofeu, que insisteix que el timing “no funcionarà”. Tot i així, assegura que el treball per competències és “un pas interessant” sempre que s’acompanyi el professorat perquè aprengui a treballar d’aquesta manera.
S’afegeix un nou itinerari al batxillerat, el ‘general’
Una altra de les novetats del decret és que s’hi afegeix un nou itinerari i ja són cinc les modalitats a les quals podran optar els alumnes. Segons el professor de la UB Fèlix Pardo, afegir aquest batxillerat general té a veure amb la funció orientadora dels docents. “Se’n parla poc perquè els sindicats no ho assimilen, però els docents tenen dues funcions, ensenyar i orientar”, explica Pardo, que lamenta que alguns professionals no vulguin participar en dinàmiques d’orientació. De fet, ho titlla de “perversió docent”.
Pardo creu que el batxillerat general té sentit si durant l’ESO s’ha complert aquesta missió orientadora i s’ha ajudat l’alumnat a decidir quin és l’itinerari més adient segons la seva projecció. “Si es deixa a l’arbitri de l’alumne, triarà assignatures de forma absurda, potser segons el seu grau de dificultat i no per les necessitats formatives que tingui”, resol.
Deulofeu coincideix amb el seu company que és una bona idea crear un itinerari d’aquestes característiques per als alumnes que encara no saben en què volen especialitzar-se. “Un dels problemes del sistema és que vol especialitzar abans d’hora. Altres països fan bases molt més generals durant més temps i després es cursen les especialitzacions”, assenyala Deulofeu.
Adéu a la filosofia a l’ESO, però més hores al batxillerat
Mentre que el decret espanyol per a la secundària obligatòria elimina la filosofia, el de batxillerat n’incrementa les hores. Alguns experts, com el professor de secundària Àlex Agustí, que ha fet campanya per aconseguir salvar la filosofia al currículum de la Generalitat, assenyalen que donar accés a aquesta matèria només al batxillerat és una mesura “elitista”. Sylvie Pérez hi està d’acord i assenyala que a Catalunya s’ha fet un “pedaç” per mantenir-la com optativa. Ho considera “maquillatge” perquè l’assignatura s’ofereix en l’itinerari humanístic, i no com a coneixement “transversal” per a tothom. “La gent que fa filosofia és la que després fa llatí i literatura, algú que fa enginyeria no agafa filosofia, quan els grans científics l’han estudiat per poder desenvolupar les seves especialitats”, assenyala.
Tot i aquest “pedaç” a l’ESO, la psicopedagoga considera “bona notícia” que hi hagi més hores de filosofia al batxillerat, perquè “ajuda a pensar de forma crítica”. “És important per al desenvolupament professional i personal saber com es fa una inducció o una deducció i formular bé les hipòtesis”, explica Pérez, que considera que la filosofia “enriqueix”.
Catalunya haurà d’elaborar un 50% del currículum
El currículum per la batxillerat aprovat pel consell de ministres espanyol defineix un 50% dels continguts que s’han de fer als instituts catalans. La resta de continguts els definirà el departament d’Educació, que fins ara estava esperant el decret espanyol que ha de servir de paraigües per al català. Segons el secretari d’Estat d’Educació, Alejandro Tiana, la norma no estableix els mínims que han de saber els estudiants, sinó els mínims continguts que han de tenir en compte les comunitats a l’hora de desenvolupar els seus propis decrets.
El departament d’Educació ja ha fet arribar a les direccions dels centres educatius l’esborrany del currículum que proposa per tal que facin les esmenes pertinents, com ja va passar amb els currículums de l’ESO, on se’n van acceptar 850. Una de les qüestions polèmiques sobre aquest nou decret va ser que es fes públic al Saló de l’Ensenyament quan encara no havia arribat als centres ni als sindicats. Aquests ho van denunciar en la manifestació massiva en el marc de la vaga de cinc dies que va incloure la protesta que va impedir al conseller, Josep González-Cambray, inaugurar el Saló com tenia previst. El mateix dia, el departament va enviar l’esborrany als centres, que encara l’estan estudiant.
Pel que fa a les assignatures comunes per a tots els alumnes, i per tant també a Catalunya, a primer seran educació física, filosofia -mentre que s’elimina de l’ESO en el decret espanyol-, llengua castellana i llengua catalana i llengua estrangera. A segon, serà obligatori cursar història de la filosofia, història d’Espanya, llengua catalana i llengua castellana i llengua estrangera.
3 
