Catalunya està vivint una de les pitjors sequeres d’aquest segle. Amb les reserves d’aigua en els embassaments del país a un 32%, la que estem vivint és la pitjor sequera des del 2008, quan el percentatge va desplomar-se fins al 20%. Aquella va ser la sequera més important dels últims 90 anys. Catorze anys després, sembla que la situació està encaminada cap a una crisi com la del 2008, però alguna cosa ha canviat des d’aleshores. El professor i investigador del grup TURBA de la UOC, Hug March, assegura que, tot i que la sequera que estem patint “té similituds” amb la del 2008, aquesta vegada “estem més ben equipats” i “tenim més temps” per gestionar la crisi.
Hem après alguna cosa de les últimes sequeres?
Un dels principals canvis és que, des del 2020, Catalunya disposa d’un Pla de Sequera que estableix “més clarament” els nivells de sequera i les mesures a implementar en cada fase. A més, aquest pla també preveu el seguit d’intervencions que cal assumir tant pel que fa a canvis en els usos d’aigua com pel que fa al funcionament de fonts alternatives d’aigua. El 2008, el país es regia pels decrets de sequera que “establien llindars diferents”. Aleshores, el sistema de planificació “no estava tan avançat com ho està ara”, així que la sequera del 2008 ens va permetre extreure aprenentatges per preparar-nos millor en gestió i governança de sequera.
Un dels exemples és que estem “més ben dotats” en infraestructures. Per exemple, March recorda que durant la sequera del 2008 la dessaladora del Prat de Llobregat no estava en funcionament, ja que es va inaugurar el 2009, quan les pluges de la primavera ja havien arribat i havien posat fi a la crisi i a les restriccions.
Catalunya té ara dues dessaladores
El Pla de Sequera contempla que, a mesura que es canvia de fase –de prealerta a alerta, per exemple–, les dessaladores van produint més recursos. Quan els recursos estan per sobre del 75%, aquestes infraestructures funcionen a molt baix rendiment perquè l’aigua dessalada “té costos energètics, de sostenibilitat i econòmics”, explica el professor de la UOC. Per això, “no és el recurs preferit” quan els embassaments estan plens. Ara bé, quan aquests es van buidant, el pla estableix que quan se situïn per sota del 40%, les dessaladores funcionaran a un rendiment molt més alt, cosa que permet alentir la reducció d’aigua emmagatzemada.
A més, la planificació també preveu la possibilitat de bombar aigua des de l’estació de regeneració d’aigües del Llobregat cap amunt. De fet, és una infraestructura que ja està creada i que permetria que l’aigua pugui tornar a circular pel riu i ser captada de nou a la planta de tractament d’aigües de Sant Joan Despí. Ja s’han fet proves pilot i, en cas d’arribar a la situació d’excepcionalitat, aquesta mesura podria entrar en vigor.
Les sequeres són un fenomen comú a Catalunya
Tot i que la del 2008 ha sigut la sequera més greu que ha viscut Catalunya en els últims 90 anys, aquest segle n’hem patit més. Una entre el 2012 i el 2013, quan la reserva mínima va arribar al 52%. Una altra, del 2016 al 2018, quan les reserves d’aigua se situaven al 43% fins que van arribar les pluges el febrer del 2018. En els últims 14 anys hem afrontat quatre sequeres –inclosa l’actual–, cosa que ens deixa una sequera cada quatre o cinc anys. Com explica l’investigador de la UOC, a Catalunya “tenim patrons de precipitació purament mediterranis” que, a més, es veuen “afectats per l’emergència climàtica”. La sequera “ha sigut i serà part de la nostra vida quotidiana”, subratlla March.
I què passa al món?
En aquest sentit, l’expert en el canvi climàtic i dirigent del Global Carbon Project Pep Canadell, recorda que la sequera ha arribat també a zones de l’hemisferi nord, com ara l’oest d’Amèrica del Nord o la Xina; però, paral·lelament, altres parts del món estan “rebent un excés de pluja”. És el cas d’Austràlia, on aquest és “el tercer any consecutiu” amb inundacions a conseqüència d’episodis de pluja “molt per sobre de les mitjanes anuals”. Per això, remarca que les sequeres “tenen un component estocàstic, atzarós” i que “depèn de molts aspectes del clima i del temps global, regional i local” que poden derivar en l’absència de pluja. Canadell assegura que per això “és difícil veure tendències clares”.
El fenomen la Niña
L’expert en canvi climàtic associa aquests dèficits de pluja a Europa al fenomen climàtic de la Niña per tercer any consecutiu, un fet poc comú, però que ja havia passat. Aquest fenomen provoca que hi hagi “molta pluja” en una part del món, mentre que hi ha sequera en altres zones.
“El clima del món ja no és el mateix que teníem abans”, explica Canadell, que insisteix que també és difícil, i a vegades “impossible”, “atribuir extrems climàtics individuals al canvi climàtic o a la variació natural”. L’energia afecta el clima. En concret, actualment hi ha molta més energia que fa que episodis de tempestes, sequera o huracans siguin “més intensos”. I hi ha més energia perquè “els gasos d’efecte hivernacle n’atrapen més a l’atmosfera”, quan abans aquest es “dissipava fora de la nostra atmosfera”. Així doncs, el que sí que podem dir amb tota certesa és que, ara, cada extrem climàtic “és una mica -o molt- més intens que si hi hagués menys energia”.
En aquesta línia, Canadell afirma que “no podem evitar” les sequeres, però el que sí és a les nostres mans és evitar que empitjorin en el futur “si parem d’emetre gasos d’efecte hivernacle”, els quals són els causants del canvi climàtic. Podem arribar a “estabilitzar el clima”, però cal ser conscients que serà complicat “tornar el clima on era abans de la revolució industrial” i hem d’assumir que tenim “una nova realitat” on les sequeres i les onades de calor formaran part del nostre futur.
Més de 500 poblacions en alerta per sequera
A finals de novembre, el Govern va ampliar l’alerta per sequera a la conca del Ter-Llobregat i a la de Darnius-Boadella. Això suposa que la situació ja afecta 514 poblacions, 27 comarques i 6,7 milions de ciutadans –el 80% dels catalans. A la seva web, la Generalitat detalla els passos a seguir i les restriccions que entren en vigor amb aquesta alerta. Algunes de les quals són la reducció de les extraccions d’aigua dels embassaments i un increment progressiu del 50%-75% de la producció d’aigua dessalinitzada.
La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ja va remarcar aleshores que aquestes restriccions no afectarien el subministrament d’aigua de boca. “Podem estar tranquils”, assenyala Hug March, però “amb cautela” perquè la situació no deixa de ser crítica. “Una sequera no passa de la nit al dia”, sinó que es va “arrossegant” i poden arribar a passar mesos fins que no se superi l’estat d’alerta.
March també destaca que, en comparació amb el 2008, aquesta vegada “tenim uns consums domèstics d’aigua més baixos”. Això, en part, és gràcies a les restriccions que es van implementar fa més d’una dècada i Catalunya compta amb uns consums “molt baixos” si ho equiparem als estàndards europeus. L’inconvenient, però, és que “el marge de maniobra és petit”. És a dir, tenim més temps per preveure mesures, però “tenim menys marge” per incidir en els hàbits de la ciutadania.
Arribaran precipitacions?
El meteoròleg Tomàs Molina alerta que encara queden uns mesos fins que no hi hagi la possibilitat d’omplir els embassaments del país. “D’optimistes no en som”, diu Molina, que apunta que, si “el temps es comporta com sempre” en aquesta època de l’any, fins que la neu no es desfaci, no hi haurà aigua.
El desembre acostuma a ser un mes amb precipitacions, principalment al Pirineu, en forma de neu, i també n’hi ha algunes a la resta del país. Pel que fa al gener, explica el meteoròleg, és un mes “típicament anticiclònic”, un “dels més secs de l’any”, mentre que al febrer tornen les precipitacions, encara de neu, al Pirineu.
La neu “pot ser bona quan es desfaci”, però que això no arribi, “no ens aporta aigua que puguem fer servir”. Així que, per molt que en els pròxims tres mesos nevi de manera abundant als Pirineus, hauríem d’esperar fins a la primavera per poder tenir aigua. “Estem en una situació complexa”, assenyala Molina, i tenint en compte el pronòstic, no podem esperar “precipitacions que canviïn la situació de les reserves” a curt termini.
Per tant, encara que nevi a partir d’aquest desembre, les quantitats podrien no ser suficients. Molina explica que, tenint en compte els pronòstics que utilitzen sistemes més avançats però amb una fiabilitat més baixa, s’indica que al desembre i al gener hi haurà entre un 5% i un 10% menys de precipitacions del que és habitual al Pirineu. En canvi, podria ploure més a la costa i a les Terres de l’Ebre, però en aquestes zones no hi ha embassaments i no s’hi podria recollir la pluja.
De cara al febrer i març, els mapes marquen precipitacions “per sobre de la mitjana”. Així i tot, l’aigua no arribarà fins a la primavera i Molina insisteix que cal “posar-se les piles” per afrontar “una situació que pot ser complexa”.
1
