Tres crims i tres dies de violència racista a El Ejido l’any 2000 van lligar fatídicament el nom d’aquest municipi al fenòmen de la xenofòbia. Vint-i-dos anys després, i a conveniència de l’extrema dreta de Vox, el discurs d’odi campa pels bars sobretot entre les classes més populars malgrat que la majoria no es reconeix com a racista. És el cas del Luis, un home de 60 anys que es presenta com a gitano i que veu en la immigració la font de pràcticament tots els conflictes. “Aquí no som racistes, acollim tothom, però d’immigrants n’hi ha de bons i de dolents”, diu assegut a la barra del bar El Molino mentre beu un glop de whisky rebaixat amb aigua. Es gira de sobte i assenyala un noi africà que menja un entrepà al fons del local: “Tu! Tu d’on ets? Vine cap aquí. És veritat que aquí a El Ejido et tractem bé? Has tingut cap problema mai?”. El noi, de Gàmbia, respon que treballa molt, més de vuit hores al dia. “Ah, però te les paguen les extra, no?” Assenteix amb el cap i l’home agrega: “És que clar, s’ha d’explicar tot”. El noi de Gàmbia recull les seves coses i marxa.
El discurs d’en Luis, banyat en whisky, sona plenament sincer i fins a cert punt exaltat tot i que vol mantenir un to cordial i amable. No es declara votant de Vox, però assegura que a El Ejido “votem del PP cap amunt”, donant a entendre que no hi ha cap mena de complex a l’hora d’assumir que es vota l’extrema dreta. De fet, tant en els darrers comicis autonòmics com a les eleccions estatals, Vox va superar el PP a El Ejido. “Estem convertint Espanya en un país de dropos, aquí només venen per les ajudes i els marroquins són una fàbrica de nens, això s’ha d’acabar”. L’Ester, la cambrera de El Molino, l’atura: “Luis, això no ho diguis, que encara podries ofendre algú”. Tot i que ella reconeix que també pensa que els immigrants reben “massa ajudes”, que només haurien de donar-se “quan són necessàries”.
Les famílies espanyoles abandonen el centre d’El Ejido, que els immigrants dinamitzen
El bar El Molino es troba a dos minuts de la plaça Major, l’únic indret de la ciutat que els propis ciutadans d’El Ejido descriuen com a “turístic”, si bé amb prou feines hi ha dos bars i ben poca gent passejant-hi. Per tota la ciutat hi escassegen les ombres i a la plaça Major també. La calor s’ha avançat i l’únic punt de la ciutat on sembla possible refugiar-se del sol i la xafogor és el cèntric Bulevar El Ejido. Restaurants de kebabs, supermercats regentats per marroquins, locutoris i sales de joc formen el gruix de negocis a banda i banda de la cèntrica avinguda, plena el diumenge de joves marroquins i d’altres zones de l’Àfrica. Els autòctons expliquen que les famílies espanyoles han marxat d’aquest barri i han preferit traslladar-se als xalets d’Almerimar, una localitat costera a deu quilòmetres d’El Ejido. Això fa augmentar la impressió de gueto.
A El Ejido hi ha unes 90.000 persones censades, però algunes estimacions apunten que hi viuen més de 100.000. També segons les estadístiques, en aquest municipi s’hi apleguen 102 nacionalitats diferents, amb preeminència de la marroquina. En Samuel, de 28 anys, és un d’aquests immigrants del Marroc. No té gaire bon concepte del tracte que reben a la ciutat. “Aquí et fan treballar com un gos i et paguen fatal, la gent que ve ho fa obligada per la gana i la pobresa”, afirma. Tot i que assegura que té amics espanyols, creu que la majoria dels que es fan amb immigrants “és per pur interès, perquè volen que treballis a la seva finca: hi ha moltes hectàrees d’hivernacles i els espanyols no volen treballar al camp perquè és un treball molt dur”. Tot i l’aspecte en general humil que té la ciutat, en Samuel diu que hi ha “molts diners”, però “els catetos són molt garrepes”. Aquest jove marroquí aclareix que catetos és com s’anomena popularment a El Ejido als agricultors sense estudis que no fan més que treballar. “Són els que voten Vox”, subratlla.
Més del 90% de la mà d’obra de l’agricultura d’El Ejido, estrangera
Aquest suport popular va fer que Vox fos una de les forces més votades les darreres eleccions municipals tot i que, en aquest cas, no va superar el PP. De tota manera, l’actual alcalde popular, Francisco Góngora, no va dubtar d’allargar la mà a l’extrema dreta per garantir-se una majoria més estable al consistori. Els nou electes del PP van sumar amb els set de Vox per formar govern. La resta de forces amb presència al consistori es completa amb els cinc regidors del PSOE i els quatre de Cs.
Aquella aposta del PP per Vox no va sortir del tot bé i des del principi es van generar polèmiques per les accions que l’extrema dreta va propulsar, com eliminar un pla d’ajuda a dones víctimes de la violència masclista en cooperació amb la subdelegació del govern espanyol. Una mesura sobre la qual, al cap de poques hores, l’alcalde del PP va fer marxa enrere. Vox finalment va trencar la coalició. Segons expliquen fonts del consistori, va decidir fer-ho seguint les directrius de l’estratègia estatal el partit, que no es podria permetre exposar el fiasco en què acabaven les seves polítiques dins d’un govern on pintaven més aviat poc.
Cap membre de l’actual equip de govern municipal a El Ejido ha accedit a parlar amb El Món per a aquest reportatge. En canvi, sí que ho ha fet el secretari general del PSOE a El Ejido, el veterà socialista José Miguel Alarcón. Alarcón relaciona l’explosió de Vox a El Ejido en les darreres cites electorals amb el canvi poblacional que ha experimentat el municipi, una transformació que s’explica sobretot per les 14.000 hectàrees d’hivernacles que s’exploten i que són la base de la seva economia. Aquesta extensió agrícola també és la base d’una transformació social en curs: “El Ejido és el principal municipi dedicat a l’agricultura intensiva de tot Espanya i la mà d’obra que treballa en aquestes hectàrees és més del 90% estrangera; la mà d’obra dels sectors lligats a aquesta agricultura, com és la manipulació, ocupa també més d’un 50% d’estrangers”.
En aquest context, diu aquest regidor socialista que la dreta d’El Ejido té un problema d’acceptació de la realitat. “Volen que aquesta gent treballi de dia a la seva finca i que a la nit desaparegui”. La presència notable d’immigrants es nota a les cues de tots els serveis socials i aquesta presència és el que sembla molestar alguns. Una molèstia que l’extrema dreta aprofita per promoure la idea “els de casa, primer”. Des del PSOE d’El Ejido apunten que el problema no és la immigració, sinó que no s’han ajustat els serveis socials necessaris a la nova realitat social.
El fill d’un agricultor mort de manera violenta l’any 2000, excandidat de Vox
A banda de l’accés al recursos públics, l’extrema dreta vincula la immigració a la inseguretat. El qui fou portaveu de Vox i candidat a l’alcaldia, Juan José Bonilla, fill d’un agricultor mort en un dels crims amb immigrants implicats que van provocar el aldarulls de l’any 2000, acusa els socialistes de “mentir” en les qüestions de seguretat. Bonilla, que venia del PP i que després va deixar també la militància de Vox, no vol explicar les raons exactes de la seva sortida del partit d’Abascal. Però assegura que les estadístiques sobre criminalitat, que oficialment són més baixes que la mitjana de l’estat espanyol, no recullen a El Ejido la realitat. “No hi ha recursos a les comissaries per posar denúncies, per això no surten a les estadístiques”, afirma.
Bonilla recorre a la “sensació d’inseguretat” per vincular aquest problema a la immigració. “La realitat és que tinc dues filles de 14 i 16 anys i no baixen soles a partir de les nou de la nit a llençar les escombraries, estic segur que les filles dels polítics del PSOE tampoc”. Aquest ex militant de Vox diu que “no és que hi hagi una violació o un ganivet en un coll” i que el problema “a vegades és la pròpia sensació d’inseguretat perquè al carrer hi ha multitud de gent i hi ha zones de El Ejido on un se sent insegur i no circula còmode”.
Advocat de 45 anys, Bonilla diu que el fet que el seu pare morís a mans d’un immigrant no ha implicat després que acabés militant a Vox. De fet, fins i tot diu que no té res contra la immigració i defensa que ell mateix té clients que són immigrants. No li molesta ni li fa “vergonya” que se’l pugui identificar amb una ideologia d’extrema dreta. Bonilla també vincula la immigració a un procés d’èxode d’espanyols que, segons ell, abandonen la ciutat per la “sensació d’inseguretat” que denuncia. A més, culpa la immigració de la pèrdua de valor dels immobles.
Els immigrants són el fonament del “miracle econòmic” d’El Ejido
L’arribada d’immigrants a El Ejido va començar als anys 80 i no s’ha aturat des de llavors. A més a més, ja s’està començant a notar una nova transformació en l’estructura econòmica del municipi. Alarcón assegura que l’agricultura intensiva està en mans de 8.000 empreses locals i que la majoria són familiars. Els fills dels antics propietaris dels hivernacles, però, no es volen dedicar a treballar el camp, tot i que amb només una hectàrea de terreny es pot treure un rendiment de més de 100.000 euros l’any. Alguns propietaris ja estan arrendant les hectàrees a immigrants i alguns d’ells ja en són els propietaris. Com a novetat, apunta Alarcón, també hi ha fons d’inversió que es comencen a interessar pel sector. En uns anys, pronostica, la realitat d’aquest municipi d’Almeria encara pot canviar molt més, per això aquest socialista no s’explica l’obsessió de l’extrema dreta contra un dels factors que hi ha darrere del que s’ha considerat “el miracle econòmic” d’El Ejido.
Abascal i Olona desembarquen a El Ejido a pescar el vot xenòfob
Les eleccions autonòmiques de diumenge a Andalusia suposen una prova de foc per a Vox a El Ejido després del fiasco de la seva participació en el govern municipal amb escassos èxits. Bonilla, en declaracions a El Món, admet que no els deixaven fer com ells haurien volgut i diu que va ser la mateixa direcció local la que va demanar a la direcció de Madrid de Vox trencar el pacte. Des de la capital espanyola els van acceptar la demanda.
Aquest dimarts, Vox porta Santiago Abascal a El Ejido, on acompanyarà la candidata per Andalusia, Macarena Olona. En l’acte també hi participarà Juan García-Gallardo, l’home de Vox al govern autonòmic de Castella i Lleó, on el PP va donar entrada a l’extrema dreta després de prometre en campanya que no ho faria. Aquesta campanya les enquestes auguren bons resultats per a Juanma Moreno, però associats al to de suposada i relativa moderació que han adoptat les darreres setmanes, donant més pes a temes d’economia que no pas entrar a debat en qüestions ideològiques referents a la immigració o les qüestions de gènere.
6 
4 