El president del grup parlamentari de Vox, Ignacio Garriga, ha anunciat aquest dimecres que el seu partit ha ofert a Cs i PP que se sumin a la petició de consulta al Consell de Garanties Estatutàries sobre la nova llei del català pactada per PSC, ERC, JxCat i Comuns. Aquesta maniobra de Vox suposa un canvi de política de l’extrema dreta al Parlament ja que habitualment diu que no confia en l’organisme i que el vol tancar: “L’únic objectiu és paralitzar aquest assalt a la legalitat i a la vulneració dels drets i llibertats del conjunt dels catalans”. També busca que el Govern hagi d’explicar com garanteix l’aplicació de la sentència del 25%.
Garriga s’ha presentat com a “líder de l’oposició a Catalunya” i de la “primera força de reacció nacional” en un moment “d’especial transcendència”. El líder de Vox ha carregat contra el PSC i Salvador Illa concretament: “Avui és un dia fatídic perquè el Partit Socialista ha traït obertament els valors dels seus votants, s’ha lliurat de facto al separatisme i promou la rebel·lía de les institucions”.
Poc després des l’anunci fet per Vox, el president del grup parlamentari de Cs, Carlos Carrizosa, ha fet una piulada confirmant que porten la llei al Consell de Garanties Estatutàries per evitar que el 31 de maig el Govern disposi d’aquesta eina. Aquesta decisió suposa una entrebanc a l’aprovació prevista pel divendres a migdia. A més de Cs, també el PP ha dit que s’afegia a la petició de garanties.
El Consell de Garanties Estatutàries disposaria de set dies per emetre els seu informe, encara que pot esgotar abans el termini. Aquest pas en l’aprovació de la llei dificultaria poder tenir la llei aprovada el 31 de maig, data límit que ha donat el TSJC per fer-ne l’execució forçosa.
Una llei amb diferents interpretacions segons el partit
Els diferents partits que proposen la nova llei de defensa del català davant de la sentència del 25% del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han tornat a exhibir aquest dimecres interpretacions dispars sobre el contingut de la nova norma, que es va acabar de pactar dimarts a la tarda. Les interpretacions més distanciades són les que han exposat el PSC i JxCat en el marc del debat i votació al ple del Parlament de la proposta de tramitació en lectura única de la Proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament no universitari.
La diputada del PSC Esther Niubó ha dit durant el debat que la nova norma “conserva l’esperit” de l’acord inicial del 24 de març, “preserva el sistema educatiu català, també reconeix el castellà com a llengua d’aprenentatge —garantint-ne l’ensenyament i l’ús curricular—, perquè és també la llengua pròpia de molts catalans i no pot ser considerada llengua estrangera”. Niubó ha reconegut que “no tothom té el mateix grau de satisfacció” respecte la llei, “però no es defensen unes llengües en contra d’unes altres”.
Niubó ha afirmat que “s’equivoca qui defensa el català en contra del castellà i el castellà en contra del català” i ha insistit en defensar el darrer pacte perquè “trenca la política de blocs, adapta la normativa a la realitat educativa”, facilita “un major compliment de la sentència del 25%” gràcies a “la flexibilitat dels projectes lingüístics”. Niubó ha dit que amb el pacte s’ha omplert un buit legal que “havien omplert els tribunals a causa de la inacció”. “La proposició preserva allò essencial, ho millora; és una llei justa, que no busca la confrontació amb els tribunals”, ha reblat.
Per part de JxCat, la portaveu parlamentària del partit, Mònica Sales, ha dit durant el debat al Parlament que el pacte és una acció política de resposta les “ingerències judicials que volen condicionar el model d’escola català”. Sales ha reiterat que gràcies a l’acord “la llengua catalana és, sense interpretació possible, llengua vehicular a les escoles, llengua de referència per l’acollida garantint la immersió”.
Des de JxCat es considera que la nova norma planteja una alternativa a les “quotes” que imposen els tribunals, “que veuen les llengües com una amenaça i no com una oportunitat”. “L’aprenentatge de llengües només es farà tenint en compte criteris pedagògics, deixant de banda el que diu una sentència que només vol fer dèbil el català”, ha subratllat Sales. A banda, ha defensat la portaveu, el decret llei des del Govern ha de servir per “donar resposta als equips docents que veuen qüestionada la seva feina”.
3
1
