Llarga tarda a la sala d’actes de la planta baixa del Parlament. Una reunió discreta del grup parlamentari de Junts per Catalunya, aprofitant la solitud del palau de la cambra catalana habitual dels dilluns al vespre. La trobada va ser una “mena teràpia de grup” als diputats juntaires per part del secretari general de la formació, Jordi Turull. Un conclave per analitzar amb calma l’estratègia parlamentària que haurà de dur a terme el tercer grup de la cambra després de la sortida del Govern, causada per la decisió de la militància.
“La reunió era necessària”, indicaven fonts de Junts a El Món, en acabar la trobada. De fet, ja venien escalfats de l’executiva del matí, on la mateixa direcció del partit va esbossar el que es podria descriure com a “pla de contingència” per tal de mirar de recol·locar els damnificats de la trencadissa del Govern. La intenció de la reunió de la tarda era que Turull asserenés els ànims de divisió dins el grup, on hi havia més favorables de mantenir-se a l’executiu del president Pere Aragonès que no pas de sortir-ne. Molts s’havien posicionat en reclamar eleccions. El missatge del secretari general: “Jo ja sé el que és estar a l’oposició”. Proximitat i territorialitat, les claus de la nova estratègia. I, sobretot, centrar la pilota ara en la qüestió de confiança.
Calma i treball
Turull va entrar a la reunió quan passaven pocs minuts de les cinc de la tarda. Al vestíbul del Parlament hi havia l’equip de comunicació i estratègia, que vetllaven les armes abans d’un conclave que albiraven complicat. Turull, però, va posar la bena a la ferida i abans d’esperar moviments estranys al grup parlamentari va voler clarificar les coses, posar ordre i apuntalar la decisió del partit. De fet, era conscient que molts li retraurien que com a secretari general es va posar de perfil sobre la consulta quan havia dit que es mullaria en la disputa.
El líder juntaire estava advertit que més de la meitat de diputats no volien sortir del Govern. Era el cas de Quim Jubert –home de la màxima confiança de l’exsecretari general, Jordi Sànchez–, Glòria Freixa i David Saldoni, el secretari general adjunt turullista que fa de secretari d’organització a l’ombra, tot que oficialment aquest és el càrrec del borrasista David Torrents. Però també sabia Turull que al davant tenia diputats ferms partidaris de la sortida –més aviat líders d’aquesta opció– com el portaveu adjunt del grup i portaveu del partit, Josep Rius, Jaume Alonso-Cuevillas, Francesc de Dalmases i la mateixa Laura Borràs. Amb el resultat de la consulta, han agafat embranzida i ara també volen mostrar la seva força en l’activitat ordinària del Parlament. “Cal posar els bous davant el carro i picar pedra”, va emfatitzar Turull als quadres parlamentaris. Tot i això, diputats com Saldoni, li van reclamar, sobretot, “indicacions” per saber què cal fer ara.
“Jo sé què és estar a l’oposició”
D’aquí que aprofités la seva intervenció per reclamar la fórmula que va utilitzar com a diputat de confiança de la cúpula de CiU durant els dos tripartits. “Jo sé què és estar a l’oposició!”, va insistir sabent l’hostilitat de molts diputats a l’opció de marxar del Govern. Així, recordava la seva primera etapa com el diputat que anava al departament d’Universitats i Empresa a estudiar informes polèmics adjudicats per menys de 12.000 euros, o bé com a portaveu de la federació sobiranista en polèmiques comissions com la del Cas Palau o el cas de l’incendi d’Horta de Sant Joan.
“Ens ha posat les piles”, deia un dels noms preeminents del grup parlamentari de Junts a la sortida de la reunió en conversa amb El Món. Altres eren més crítics i titllaven la trobada d'”d’avorrida” o de “sorprenent”, ja pensaven que seria més “dura” que la reunió de l’executiva. I algun diputat, hàbil amb la ironia, qualificava la sessió de “millorable”. La recomanació de Turull va ser no caure en la complaença, i començar a treballar per formular una oposició formal a un Govern que considera “d’abans de 2012”. “Rigor, solvència i lleialtat al procés d’independència”, perquè “no som la CUP de dretes”, opinava un dels participants en conversa informal a les portes de la cambra catalana.
Aquesta opció, però, no estava del tot compartida amb membres de l’executiva. Per exemple Jaume Giró, exconseller d’Economia, va admetre que no se sentiria “còmode” a l’oposició ni havent d’anar “pel territori, per pobles i fires”. Toni Morral, home de Sànchez, reconeixia que es troba “en una cruïlla, un camí difícil”. Alguns dels opositors a l’opció de sortir del Govern van qualificar els que defensaven l’oposició dura “d’adolescents polítics”.
Proximitat i territorialitat
En aquest marc, el líder juntaire va demanar que els 32 diputats vagin com un sol home encarats a protegir i potenciar el que consideren que ha de ser el “valor de futur de la formació”: la combinació de “proximitat i territorialitat”. En concret, treballar l’estructura territorial del partit, que haurà de vertebrar la presumible travessa del desert que pot suposar deixar el poder després de 12 anys. De fet, una de les temences de la formació és mantenir els alcaldes de Junts per Catalunya a les seves files, i evitar que altres facin maniobres i evitin presentar-se amb les sigles juntaires arran de l’esclat del Govern.
Des de la maquinària orgànica de Turull, saben que molts alcaldes van fer campanya i van apostar per mantenir-se al Palau de la Generalitat. D’aquí que ara el partit vulgui recuperar la seva confiança i deixar-los una pista d’entrada dels seus problemes, projectes i moviments a través del grup parlamentari. “No es poden sentir desemparats i més a les portes d’unes municipals que poden ser molt dures”, alertaven des de Junts a la sortida de la reunió. Una fórmula que volen replicar amb entitats de la societat civil, sindicats, patronals, associacions, entitats socials amb qui s’ha de “privilegiar la relació”.
En aquest punt, molts diputats volien aclarir com seria el pla de contingència per intentar parar el cop de la pèrdua de personal dins l’administració. “La fórmula si és vol, és fàcil, i hem de fer com el Vietcong, no deixar ferits enrere”, esgrimia un diputat després de la trobada. “Al capdavall, entre ajuntaments, diputacions, el grup a Madrid i el Parlament es pot repartir, la patacada pel partit és de mig milió d’euros a tot estirar”, calculava un dels diputats en relació a la part petita dels 26 milions en sous dels alts càrrecs que acabava arribant a l’organització.
Estratègia parlamentària: fer “suar” ERC
“El president Aragonès ens volia fora, és la seva estratègia”. Aquest és el mantra que va exposar Turull i d’aquí que va plantejar no posar les coses fàcils a ERC. Turull va apostar per reclamar amb insistència la qüestió de confiança a la vista que els republicans “no fan autocrítica” de la pèrdua de suports parlamentaris independentistes, no només de Junts sinó dels cupaires. “No podem deixar passar la pantalla de la qüestió de confiança”, va remarcar precisament en resposta a Saldoni, que exigia directrius i indicacions.
En definitiva, Junts vol constatar d’una manera o una altra la solitud de l’estratègia d’ERC de cara el projecte d’alliberament nacional. Això implicarà que els juntaires hagin d’esmerçar esforços en els comissions parlamentàries, les interpel·lacions, les preguntes orals i escrites, i com no, en les resolucions que han de ser votades al plenari. La tàctica passa per un “control” de l’activitat executiva i “convicció i exigència” en l’objectiu independentista. “Farem que suïn”, amenacen. “Hem de marcar de prop ERC”, asseveren. “Els hem de fer gruar que són un Govern minoritari”, emfatitzen.
Estudiar molt bé el que han de fer amb els pressupostos
Un altre dels debats candents del grup parlamentari serà el dels pressupostos. “La reunió també ha servit per deixar clar que hem de replicar el que vol fer ERC, se’ls veu el llautó quan diuen que els comptes són els que havia dissenyat el conseller Jaume Giró“, argüeixen. “Però això no és tan fàcil, s’han canviat conselleries, s’han traspassat competències i sospitem que volen refer-los per portar-los a votació al gener”, especulen membres destacats de la infanteria parlamentària de Junts. “No tenim tan clar que puguem fer costat als pressupostos, s’ha de veure, i em sembla que ERC vol una altra mena de solució, i és l’ajuda del PSC en connexió amb la Moncloa i el suport al Congrés i l’Ajuntament de Barcelona”, conclouen.
7 
6 