L’exdirector del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, exdexdiputat del PSC i exdirector del Museu d’Història de Catalunya, Jaume Sobrequés, ha proposat que “dues mil persones facin guàrdia davant del Museu Nacional d’Art de Catalunya” (MNAC) per evitar “l’espoli” de les pintures murals de Sixena que l’entitat ha de retornar al monestir dels Monegres després d’un llarguíssim plet judicial. Així ho ha exposat en un acte dedicat al cas aquesta tarda en la 58na edició de la Universitat Catalana d’Estiu, l’UCE, que se celebra a Prada, el Conflent, fins el pròxim 23 d’agost.
Sobrequés participava en la presentació del llibre “Sixena, estat de la qüestió” (Editorial Base, 2026), juntament amb l’exconseller de Cultura, Lluís Puig; l’advocat de la Generalitat que ha comandat la representació de la institució en el cas, Xavier Muñoz; el catedràtic d’Història de la Universitat Autònoma, Josep Maria Figueres, i Carmen Berlabé exconservadora del Museu de Lleida. Tots tres han carregat els neulers contra el procés judicial i polític per manllevar les pintures que rauen al MNAC i traslladar-los a l’Aragó.
“Ens han pres les pintures”
Berlabé, després d’explicar l’origen del conflicte i la feina de conservació, ha conclòs que l’Aragó i l’Estat “ens han pres les pintures”. Muñoz que ha descrit amb precisió tot el procés judicial i la paradoxa que cap govern de la Generalitat ha defensat amb prou fermesa les obres d’art. Sobrequés ha estat el més polític i ha proposat que un poble “que l’1 d’octubre de 2017 2,4 milions de persones van votar” i que d’aquest gruix de gent, “dues mil persones” haurien de “fer guàrdia davant el MNAC per evitar l’espoli”. “Amb aquesta manifestació popular per impedir que els frescos surtin del MNAXpotser els governants faran allò que harieen d’haver fet”, ha reblat. “On és el poble de Catalunya?”, s’ha preguntat.
