El titular del Tribunal Central d’Instància Plaça 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va arxivar el passat 29 de març la instrucció del cas Egara, després de més de tres anys d’instrucció. Un sumari per prevaricació i suborn on s’hi comptaven fins a quinze investigats, entre els quals hi havia el que va ser mà dreta del president Artur Mas, David Madí, i el conseller de Salut del seu primer govern, Boi Ruiz. S’hi havien esmerçat quantitat ingents de recursos públics amb diversos operatius policials, tant dels Mossos d’Esquadra com de la Unitat Central Especial número 3 de la Guàrdia Civil.
A Pedraz, fidel al seu estil, no li va tremolar el pols, tot i que una mica tard, per tancar el cas i arxivar-lo. El magistrat va al·legar que després de la ingent investigació no hi havia cap indici que apuntés a cap dels delictes que va sostenir de manera insistent el fiscal anticorrupció, José Grinda, actualment destinat a Colòmbia arran de diferents problemes interns de la Fiscalia.
El cas girava al voltant de la concessió del transport sanitari de Catalunya. La tesi que defensava Grinda en el cas Egara era que s’havia dut a terme una tupinada en l’adjudicació de contractes de transport sanitari, suposadament per al finançament de Convergència Democràtica de Catalunya. I hi havia dos noms al refefons, Artur Mas i el que va ser conseller de Justícia i secretari del Govern en aquella etapa, Germà Gordó. Un canvi de fiscal, i un duríssim informe de la nova fiscal del cas, Virna Alonso, sobre les perquisicions policials i la feina del seu antecessor -al qual ha tingut accés El Món- va convèncer de manera immediata al jutge que s’havia de donar una carpetada al cas. Ara, els investigats estudien mesures pels tres anys de calvari que han passat.
Un garbuix d’antecedents
El cas Egara va ser alimentat pels informes, i una denúncia que no es ratificaria, per la poderosa Unitat Anticorrupció dels Mossos d’Esquadra, que dirigia l’actual mà dreta de Josep Lluís Trapero a la Prefectura del cos, l’intendent Toni Rodríguez, i per l’UCE 3 de la Guàrdia Civil, dedicada normalment a tasques d’informació. El cas neix per la voluntat del fiscal anticorrupció Girnda de vincular les finances de CDC amb una trama de corrupció sanitària.
De fet, el cas naixia com una ampliació de la peça TRIACOM que provenia alhora de la causa del 3%, sobre el suposat finançament irregular de CDC. la peça TRIACOM es va incoar per investigar el possible finançament de CDC a través d’una pressumpta trama de factures de falses. Una peça que encara dorm el son dels justos i que podria tenir el mateix futur que el cas Egara. En tot cas, seguint el fil de les factures la policia va arribar al concurs per l’adjudicació de la gestió del transport sanitari l’any 2014 pel període de 2015 al 2021 i prorrogable fins el 2025 amb import de licitació de 1.286.312.283, 66 euros.
Els Mossos van interpretar que hi havien “fets nous” amb una vinculació directa entre les diligències de l’any 2018, sobre la causa del 3%, i que calia desglossar de la peça TRIACOM i la de blanqueig, la peça del batejada com el “pitufeo”. Així els Mossos van elaborar un informe amb el número 585197/2022 AT UADINTA que va servir perquè el va servir que el 27 de febrer de 2022 s’obrís una prestesa “confabulació” que pivotaria a través d’una gestoria RCM Consultors Associats, i el procés de licitació del transport”. Un procés d’adjudicació que segons la nova fiscal del cas s’hauria tramitat “correctament i amb totes les garanties”.
Una denúncia per ratificar
Es van adjudicar tretze lots, d’acord amb cada regió sanitària, a diferents empreses que van concórrer moltes en forma d’Unitat Temporal d’Empreses que integraven empreses del sector més especialitzades en algun àmbit. Així hi van participar Ambulàncies Egara i Ambulàncies Lafuente, Transport Sanitari de Catalunya, Grup La Pau, Falck VL, Ambulàncies Domingo, Ambulàncies Tomàs o Trasllats Internacionals Sanitaris, com a destacades. Arran d’aquestes UTE, els Mossos van investigar tres societats que tenien suposadament relacions accionarials amb les adjudicatàries així com quatre dels seus administradors. Els Mossos també es van entretenir a esbrinar el passat societari de cada empresa i els canvis accionarials que van tenir, informació pública que constava al registre mercantil.
Una d’aquestes empreses, i que va participar en cinc de les UTE que es van presentar a concurs era IVEMON Ambulàncies Egara, que ostentava, per exemple, el 90% de la UTE del Vallès Occidental, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona, Vallès Oriental i Lleida, de les que en va guanyar tres. El gerent únic d’aquesta UTE era Oscar Simón Garcia. El seu germà, Carlos, vinculat també a IVEMON, es va presentar als Mossos i va denunciar, el 22 de juliol de 2022, una història de conspiració econòmica amb punts força extravagants i de divergències familiars.
Carlos va denunciar “pressumptes irregularitats registrades durant les negociacions prèvoies respecte de l’adjudicació del transport públic sanitari”. La denuncia apuntava un empresari, Juan Diego, que l’any 2011 “els havia ofert la possibilitat d’associar-se amb una sèrie de polítics per facilitar l’accés a concursos públics”. Carlos va assegurar als Mossos que havia rebutjat l’oferta però que Diego havia insistit al seu germà per fer “d’intermediari” de David Madí i un dels altres encausats Joan Albert. En la denúncia remarcava l’interès de copsar Diego perquè amb Madí i Albert tenia “accés directe a Germà Gordó i Artur Mas”.
Una centrifugadora
La denúncia afegia que a través de Diego, Madí i Albert estarien interessats a participar a IVEMON a canvi de facilitar l’adjudicació del nou contracte que s’havia de licitar el 2014. La proposta era que a canvi d’obtenir la licitació, Albert i Madí es farien amb el 60% d’IVEMON i que hi posarien “dos testaferros”. “Oferien intercedir en la licitació al·legant que si no ho feien IVEMON no aconseguiria cap lot”. També s’afegia que es contractarien els serveis d’auditoria a RCM que era poc menys que una “centrifugadora de Convergència”. Els Mossos van agafar la denuncia van elaborar un informe i van demanar al jutge diferents entrades i escorcolls i detencions.
El jutge no s’hi va posar per poc i va obrir les diligències 40/2023 de 27 de feber i el 2 de març ordena una ràtzia d’entrades i escorcolls a 21 domicilis i seus societaries, fins i tot, dos d’aquestes registres al Principat d’Andorra. Amb el material recollit, els Mossos van elaborar fins a quatre atestats més, el darrer del 7 de març de 2025. Entremig, es va prendre declaració als 15 investigats i a 26 testimonis. I, curiosament, Carlos Simon, no va ratificar mai la denúncia en seu judicial. De fet, quan va ser l’hora se’n va desdir.
Amb tot aquest material, va arribar el relleu de Grinda al capdavant del cas. La nova fiscal va tirar pel dret quan els Mossos esperaven que el darrer atestat apuntalés i allargués més la causa. La representant del ministeri públic va presentar un escrit més que concloent. “Del conjunt de les declaracions es després que no han quedat acreditats els plantejaments en els que es va basar la investigació inicial”, argumentava la fiscal. “Tots els investigats i testimonis van donar explicacions raonables a totes les operacions que podien semblar controvertides”, afegia. “Les seves versions no han estat desvirtuades amb elements incriminatoris que justifiquin el contrari”, subratllava la fiscal destacant el gruix de diligències practicades, com ara anàlisis de mòbils, dipositius electrònics i informàtics, gravacions o interceptació de comunicacions.
Un conflicte familiar
El ministeri fiscal fa una passa més enllà i retreu als investigadors que hagin insistit en un sumari que es basa en una decisió empresarial “derivada del conflicte familiar i successori entre els dos germans”. De fet, la fiscalia subratlla que l’entrada de nous socis a les societats, que els Mossos veien com a sospitoses, es va produir “precisament per solventar el problema successori i reflotar l’empresa IVEMON”. A més, addueix que l’aparició de la gestoria RCM “no formava part de cap contraprestació per la ingerència en l’adjudicació, ni tampoc res tenia a veure amb les modificacions de l’accionariat de les UTE”.
Per altra banda, la fiscalia també posar en negreta que les adjudicacions van ser avalades per la sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i pel Tribunal de Comptes. La fiscal també retreu als Mossos la seva interpretació de l’informe de la Sindicatura de Comptes sobre l’adjudicació del Transport Sanitari que si bé veia irregularitats administratives les veia en l’adjudicació dels 13 lots no només en els que havia participat Ambulàncies Egara. La fiscal insisteix en el seu informe que un cop “analitzats escrupulosament els elements” es constata que fan “trontollar la denúncia inicial del cas”, dues circumstàncies que “debiliten l’acusació”. “No s’ha acreditat, malgrat la investigació, ni el concert previ, ni la resolució arbitrària d’una adjudicació, ni cap contraprestació a funcionaris ni autoritats relacionats amb la licitació”, conclou la fiscal que només ha pogut observar “simples irregularitats” que no s’han de resoldre en l’àmbit penal.
