Josep Maria Vila d’Abadal, exalcalde de Vic i el fundador de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), torna a la vida política. Vila d’Abadal, que també va liderar l’oposició interna a Josep Antoni Duran i Lleida a l’extingida Unió Democràtica de Catalunya en els temps àlgids del Procés s’ha donat d’alta a Convergents, la formació política que lidera Germà Gordó i que compta amb alcaldies –Sant Jaume dels Domenys i Prat del Comte- i regidories arreu de Catalunya. A les darreres eleccions al Congrés va concórrer amb 18 candidats a les llistes d’Espai CiU.
El nom de Vila d’Abadal ha estat celebrat per bona part de la militància d’aquest partit sobiranista, nascut després que Convergència Democràtica de Catalunya fos autodemolida per les mateixes bases el juliol del 2016 en el congrés fundacional del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), que assumia el llegat del partit fundat per Jordi Pujol.
Durant aquests anys, Convergents ha concorregut en gairebé totes les eleccions convocades i ara també busca formalitzar una candidatura de cara les eleccions al Parlament Europeu d’aquest 2024.
Vila d’Abadal, l’independentista i “cavaller de Vidrà”
Josep Maria Vila d’Abadal (Barcelona, 1954) va ser el candidat sorpresa de CiU per a Vic en les eleccions municipals l’any 2007, quan l’històric Cinto Codina va deixar vacant la plaça d’alcalde i d’alcaldable. L’acord de la federació de CiU establia que el cap de files a la capital d’Osona havia de ser d’Unió, però no van trobar candidat entre la militància de la ciutat. Va ser per aquest motiu que Josep Antoni Duran i Lleida li va telefonar i li va demanar ser l’alcaldable per retenir la candidatura en mans dels democristians. Vila d’Abadal, que ja havia estat regidor de Fires i Medi Ambient a la ciutat, va acceptar el repte, i els convergents van afegir com a número dos l’actual presidenta del Parlament, Anna Erra, aleshores una professora d’un centre concertat de Vic que no tenia el carnet del partit.
Però la lluna de mel entre Vila d’Abadal amb el llavors líder d’UDC va començar a grinyolar. Com a alcalde, el juny del 2021 Vila d’Abadal va donar la benvinguda a la ciutat a la segona assemblea de Reagrupament, la formació auspiciada per l’exconseller d’ERC Joan Carretero, que se celebrava al cinema Vigatà. En el fragor del discurs i davant d’un públic desacomplexadament independentista, es va comprometre a articular una associació de municipis que treballés “per la independència i no només pel dret a l’autodeterminació”. Va ser el primer anunci del que seria l’AMI.
L’any 2012 va presentar batalla interna a Duran i Lleida al Congrés de la formació a Sitges, on va obtenir un 20% dels suports. Al desembre, va estripar el carnet i el juny del 2013 va fundar el Moviment Demòcrata Català, en un acte a Vidrà on també hi havia Oriol Pujol Ferrusola i l’actual delegat a Madrid de la Generalitat, exmembre d’UDC i exdiputat d’ERC, Joan Capdevila.
El 2015, Vila d’Abadal va deixar l’alcaldia de Vic i es va centrar en la seva activitat privada d’explotació forestal i ramadera. Moviment Demòcrata Català es va integrar a Demòcrates i Vila d’Abadal va ser elegit president del Consell Nacional. L’exalcalde de Vic va posicionar-se a favor de la llista de Junts en les eleccions de desembre del 2017, convocades pel 155, tot i que Demòcrates anava amb la llista d’ERC. Finalment, Moviment Demòcrata Català es va desvincular de Demòcrates i Vila d’Abadal només feia activitat política des del món dels propietaris forestals de Catalunya. De la mà de Germà Gordó torna a la política.
