Demòcrates de Catalunya, el partit format pels independentistes d’Unió que es van escindir del partit de Josep Antoni Duran i Lleida el passat mes de juliol, celebrarà el proper 7 de novembre el seu congrés fundacional. Precisament el mateix dia de l’aniversari de la fundació d’Unió. “Té tot el sentit. No és cap casualitat”, explica en aquesta entrevista Antoni Castellà (Barcelona, 1970), dirigent de Demòcrates de Catalunya i diputat al Parlament per Junts pel Sí. A més, avança que Moviment Demòcrata Català, la plataforma on hi ha l’expresident de l’AMI Josep Maria Vila d’Abadal, serà soci fundador de Demòcrates de Catalunya.
Demòcrates de Catalunya està a punt de celebrar el seu congrés fundacional. Com encaren aquest dia?
Amb molta il·lusió i amb moltes ganes, perquè el procés de naixement de Demòcrates ha estat rapidíssim. Neix en un moment transcendent en la història de Catalunya, i serà el primer partit que neix post-procés. També neix perquè una tradició com la que representava UDC l’any 1931 havia d’estar en el procés plebiscitari. Aquest objectiu s’ha complert, i amb bons resultats, ja que ara tenim un mandat d’una majoria independentista al Parlament. Per tant, tenim totes les ganes d’engegar i consolidar-nos com una força política que neix d’una tradició molt antiga però que vol projectar-se en el segle XXI pensant ja la seva estructura amb el que hauria de ser un sistema de partits en un Estat independent.
Per quin motiu han escollit celebrar el Congrés fundacional del partit el dia de l’aniversari de la fundació d’Unió, el 7 de novembre?
Té tot el sentit. No és cap casualitat. El 7 de novembre de 1931 neix Unió, a través d’una sèrie de persones que en aquell moment no se senten còmodes en els seus partits. Bàsicament els Tradicionalistes o la Lliga, perquè tots dos no van voler donar suport a l’Estatut. I aquells homes deixen els seus partits per crear UDC, per defensar i estar al costat de l’Estatut. Bevem d’aquella tradició i d’aquells valors. Casualitats de la història, tota una sèrie de gent ara deixem una línia autonomista d’Unió, per connectar amb aquella tradició i crear un partit per estar al costat, en aquest cas no d’un Estatut d’Autonomia, sinó d’un Estat independent. Té tot el sentit: connectar l’esperit d’aquella Unió que defensava radicalment el fet nacional català amb una perspectiva humanista, i en un objectiu de fraternitat en termes de comunitat nacional.
