El Tribunal Suprem no s’encanta i va per feina. El cas Mascaretes, la causa mare del cas Koldo i cas Ábalos, ja té data d’audiència preliminar, és a dir, la sessió obligada amb la nova llei processal per decidir sobre les qüestions prèvies que plantegin les defenses sobre la competència del tribunal, la vulneració de drets fonamentals, nul·litat de proves, o, fins i tot, per proposar un pacte de conformitat. Serà el sis de febrer quan l’exministre socialista José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García, tots dos en presó provisional pel risc de fuga, hauran de comparèixer juntament amb el delator de tota la causa, l’empresari Víctor de Aldama, que ha esquivat la presó a canvi de la seva col·laboració.
Així, els càlculs de l’agenda del Tribunal Suprem és que el mes d’abril se celebri la vista oral. Un judici que serà un nou instrument de pressió sobre Pedro Sánchez i el PSOE i la preparació del qual coincidirà amb les eleccions a l’Aragó i a Castella. El cas és artilleria pesada per a l’oposició, fins al punt que Vox i PP s’integren en les acusacions populars en un cas sobre presumptes irregularitats en la compra de material sanitari durant la pandèmia de la COVID, quan Ábalos era el ministre de Transports.
Un tribunal i la política
Els magistrats que veuran la causa són el president de la Sala Penal, Andrés Martínez Arrieta, així com Manuel Marchena, Andrés Palomo, Ana Ferrer, Eduardo de Porres, Julián Sánchez Melgar i Javier Hernández. Una majoria conservadora que haurà de decidir si fa cas a una petició de penes de les acusacions força elevada. En concret, la Fiscalia demana 24 anys de presó per a Ábalos, 19 anys i mig per a Koldo i set anys per a De Aldama. Les acusacions populars, liderades pel PP, reclamen 30 anys de presó per a l’exministre i el seu exassessor, mentre que per a l’empresari sol·liciten la mateixa pena que el ministeri públic.
Tenint present els temps actuals en política, que el judici oral sigui en tres mesos és una eternitat. I, a més, cal tenir present que Ábalos també està investigat en el marc de la peça de Santos Cerdán per suposades comissions a canvi d’adjudicacions públiques. Fins i tot, aquest mateix dilluns, la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem que ha ratificat la presó provisional per a Ábalos i Koldo ha deixat entreveure la possibilitat d’una confessió de tot l’entramat a canvi d’un acord amb la fiscalia.
De moment, l’únic acord l’ha signat De Aldama, que ja ha apuntat noves confessions que poden complicar més la vida judicial de Koldo i d’Ábalos. Ara les energies i les estratègies se centren a preparar la vista oral i la llarga llista de testimonis, entre els quals hi ha el del president Salvador Illa i el del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.
Un culpable i dos innocents
Els escrits de defensa ja estan tots registrats i plantegen dues estratègies diametralment oposades. Per una banda, la de Víctor de Aldama, que és el presumpte “aconseguidor” i que s’ha declarat culpable dels delictes d’organització criminal, suborn i aprofitament d’informació privilegiada. De fet, és la peça fonamental de la instrucció perquè la seva “confessió”, que li va permetre sortir de la presó, ha portat a la imputació d’Ábalos, García i, de retruc, Santos Cerdán. Per tant, la mateixa Fiscalia reclama al tribunal en el seu escrit de qualificació que li apliqui una atenuant “molt qualificada” de la condemna de set anys per tal d’esquivar la presó, gràcies a la seva “col·laboració proactiva amb la Justícia”.
Per la seva banda, García i Ábalos defensen la seva innocència. Val a dir que Ábalos ha tornat a canviar d’advocat, després de presentar el seu escrit de defensa, al·legant “diferències contractuals”. Així que l’exministre ja no té com a lletrat l’exfiscal de l’Audiència Nacional Carlos Bautista, que ha atorgat la vènia a Marino Turiel. En tot cas, l’exministre al•lega que els fets que se li imputen no són constitutius de cap delicte perquè les adjudicacions es van fer amb “plena legalitat”. Ábalos sosté que el Tribunal de Comptes ja va fiscalitzar les compres a l’empresa d’Aldama, Soluciones de Gestión, i que va avalar-les.
A més, el seu escrit de defensa carrega contra l’auditoria emesa pel Ministrri de Transports, quan ja era gestionat pel ministre Óscar Puente, perquè considera no és objectiva. Una auditoria que assegura que l’exministre va duplicar en “38 minuts” les compres a l’empresa vinculada a De Aldama sense justificar-ho. De fet, l’escrit de defensa remarca que no es va demanar a Soluciones de Gestión un aval per acreditar-ne la solvència perquè va avançar el 50% dels diners de la compra del material, un fet que acreditava del tot la seva “solvència financera”. Pel que fa a Koldo, la seva defensa argumenta “que no va participar en la decisió de cap compra ni va mantenir cap relació contractual” amb cap empresa vinculada a De Aldama. La defensa de Koldo no s’està de criticar l’escrit de defensa de De Aldama, amb to de confessió, “d’ornitorrinco processal”. Per tant, també suplica al tribunal la seva absolució.
Illa, un dels testimonis
La defensa d’Ábalos ha demanat els testimonis del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per les màscares adquirides al Ministeri de l’Interior, així com d’Ángel Víctor Torres i de Francina Armengol, que van rebre mascaretes comprades pel ministeri per a les Illes i per a les Canàries, que aleshores presidien. La llista de l’exministre també proposa l’expresidenta d’Adif Isabel Pardo de Vera i l’exdirector de Carreteres Javier Herrero, imputats en l’altra peça separada pel cobrament de comissions. També demana que compareguin la presidenta del Tribunal de Comptes, Enriqueta Chicano; l’exsecretari d’Estat d’Interior Rafael Pérez, exmà dreta de Marlaska i que va dimitir, i el president de Correus, Pedro Saura, que va ser ‘número dos’ de Transports amb Ábalos.
Però la llista de testimonis que més afecta Catalunya és la de Koldo García. La defensa de l’exassessor d’Ábalos afegeix al llistat de l’exministre el nom de Salvador Illa, “perquè va ser la màxima autoritat sanitària davant la pandèmia”. Per a la seva lletrada, Leticia de la Oz, el testimoni de l’exministre de Sanitat és “indispensable per acreditar que els canals de compra de material sanitari no van ser assaltats per una trama, sinó que es van regir amb criteris d’estricta necessitat i disponibilitat d’estoc en un mercat internacional col·lapsat”. A la llista també hi afegeix el comandant de la Guardia Civil Rubén Villalba, clau de volta de la instrucció, així com l’exdirectora del CNI, Paz Esteban; Mariano Moreno, exgerent del PSOE; i Francisco Pardo, director general del Cos Nacional de Policia.
