El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit tres demandes esperonades per l’exvicepresident del Parlament i advocat Josep Costa i de i l’exsecretari de la Mesa Eusebi Campdepadrós. Totes tres amb relació a les seves tasques com a membres de la cambra catalana i integrants de la Mesa. Campdepadrós i Costa van denunciar davant l’alta instància judicial europea l’Estat espanyol per les seves contínues amenaces a la llibertat d’expressió i opinió, al dret de reunió i als drets de representació política, per les constants advertències de les institucions executives i jurisdiccionals d’emprendre accions penals si tramitaven debats sobre la monarquia o el dret a l’autodeterminació de Catalunya.
Campdepadrós va presentar una demanda a nom seu, Costa en va presentar una a nom seu i una tercera en nom de tots els diputats del seu grup de Junts per Catalunya. El TEDH, tot i que les demandes gairebé es van presentar l’any 2020, les ha agrupades totes en entendre que tenien el mateix objecte i descrivien els mateixos fets. De fet, aquestes demandes van anar en paral·lel al judici per desobediència als membres independentistes de la Mesa que presidia Roger Torrent davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que finalment els va absoldre. Ara el TEDH ha comunicat a Espanya l’admissió a tràmit i els insta a presentar les al·legacions que considerin pertinents així com a establir el seu representant processal abans del 31 d’octubre. Les tres demandes dels independentistes estan signades per l’advocat Gonzalo Boye.
Tots contra el Parlament
Les demandes signades per Costa recordaven que cada cop que la Mesa tramitava una resolució política per al debat sobre “l’actuació del rei d’Espanya, sobre la forma monàrquica de l’Estat o sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya” s’emetia una amenaça de l’Estat. Unes advertències que topen amb aquestes tres qüestions en tant que el mateix TEDH, en el cas Stern Taulats i Roura Capellera, va admetre que eren “d’interès públic”. Així, Costa entenia que les prohibicions del Tribunal Constitucional acompanyades de “l’amenaça d’accions penals”, la mobilització de la Fiscalia General de l’Estat i els procediments instats per l’executiu espanyol davant el TC perquè deduís testimoni de particulars per no haver executat o les seves resolucions eren una “persistent coacció per part del Tribunal Constitucional”.
Les demandes entenen que el comportament de les institucions de l’Estat vulnera de ple els articles 10 i 11 del Conveni Europeu de Drets Humans, que protegeixen la llibertat d’expressió, el dret d’opinió i el dret de reunió i associació. Així mateix, s’al·lega la vulneració de l’article 1 del Protocol número 12 del mateix Conveni, que regula la prohibició de la discriminació. Ara l’Estat espanyol haurà de presentar les seves al·legacions abans del 31 d’octubre de 2023 i, un cop s’hagin registrat, es donarà trasllat als independentistes per tal que puguin fer les seves observacions.
6
16
