Després d’anys i panys, el Ple del Tribunal Constitucional ha decidit posar negre sobre blanc el seu aval -per majoria- la llei de l’avortament. La resolució que, finalment ha redactat la vicepresidenta Immaculada Montalbán Huertas, desestima íntegrament el recurs d’inconstitucionalitat presentat per setanta-un diputats del Partit Popular, contra la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. Tota una rèmora encara de l’època que el president espanyol era José Luis Rodríguez Zapatero. La decisió també conté quatre vots particulars contraris i un de concurrent.
El Tribunal interpreta que l’aprovació i l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2023, de 28 de febrer, per la qual es va modificar la Llei orgànica 2/2010, no deixa sense objecte el recurs atès que a les sessions plenàries que es van celebrar els dies 8 i 9 de febrer – amb anterioritat a l’aprovació de la Llei Orgànica de reforma- el Ple va deliberar tots els punts de fet, les qüestions i fonaments de dret de la demanda i va acordar per majoria desestimar el recurs a la seva integritat. Un fet que se suma la circumstància concreta de la llei que l’únic que contemplava era passar d’un sistema d’indicacions a un de terminis. De fet, els terminis són claus per resoldre el recurs a la vista que demanen el deure de protegir la vida prenatal. La llei del 2010 estableix aquest model de terminis que reconeix el dret de la dona a avortar en les primeres 14 setmanes de gestació sense haver de donar explicacions ni haver de complir cap requisit, i fins a la 22 si existeix risc “greu” per a la salut.
Un sistema de terminis
El Tribunal considera que el sistema de terminis és conforme a la Constitució en tant que reconeix a la dona embarassada l’àmbit raonable d’autodeterminació que requereix l’efectivitat del seu dret fonamental a la integritat física i moral, en connexió amb el seu dret a la dignitat i lliure desenvolupament de la personalitat. En definitiva, entén que són drets constitucionals que exigeixen del legislatiu el respecte i el reconeixement d’un àmbit de llibertat en què la dona pugui adoptar raonablement, de forma autònoma i sense coerció de cap mena, la decisió que consideri més adient a la continuació o no de la gestació.
Així declara que el sistema de terminis garanteix el deure estatal de protecció de la vida prenatal -desestimant així la queixa nuclear dels recurrents- en el sentit que existeix una limitació gradual dels drets constitucionals de la dona en funció de l’avenç de la dona gestació i el desenvolupament fisiològic-vital del fetus, així com en atenció a la possible aparició de circumstàncies que impliquen una afectació extraordinària dels drets de la dona (risc per a la seva vida o salut o detecció de greus anomalies al fetus). Han anunciat vot particular discrepant a la sentència aprovada pel Ple els magistrats Enrique Arnaldo Alcubilla, Ricardo Enríquez Sancho i César Tolosa Tribiño, per entendre que aquesta excedeix greument l’abast i els límits del control jurisdiccional que correspon al Tribunal.
2
