A poc a poc es restaura la vulneració de drets que van patir trenta-tres jutges i magistrats que es van posicionar a favor del dret a decidir, abans de la consulta sobiranista del 9-N de 2014. Si ja el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) els va donar la raó el juny de 2022, avui ha estat el Tribunal Suprem el que ha dictaminat l’obligació de l’Agència de Protecció de Dades a investigar la filtració de dades dels togats publicats pel diari La Razón amb fotografia inclosa. Una filtració que El Món va desgranar com va es va desenvolupar amb les converses registrades en l’operació Tàndem, instruïdes per part del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional.
La sentència, de 19 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, tanca un llarg periple judicial encetat quan l’Agència de Protecció de Dades va arxivar la denúncia presentada l’abril de 2014 per la filtració i difusió de les seves dades. L’argument és que l’Agència no tenia competència sobre les actuacions del Cos Nacional de Policia. L’Audiència Nacional va obligar l’Agència a investigar, però després d’una “investigació de fireta”, segons ha comentat la defensa dels jutges a El Món, va tornar a arxivar. Un arxiu que va avalar l’Audiència Nacional i que van recórrer els jutges davant la sala contenciosa del Tribunal Suprem.
“Diligències útils i eficaces”
La resolució dels magistrats del Suprem no s’estan per brocs i estiren les orelles de manera evident a l’Agència de Protecció de Dades. Així li ordenen que cal que encetin de nou les actuacions per portar a terme “noves diligències útils i eficaces per aclarir els fets objecte de denúncia inclosa l’elaboració de la nota de l’informe policial que va generar la filtració de les dades”.
Els magistrats recorden que els trenta-tres jutges van presentar la denúncia pel reportatge de La Razón per la publicació de la notícia titulada «La conspiració de 33 jutges sobiranistes». Una notícia que explicava un manifest subscrit per aquests magistrats en actiu en diferents òrgans jurisdiccionals, en la que figurava el nom i cognom de cadascun dels magistrats signants del manifest, l’òrgan judicial on prestaven els seus serveis, i la fotografia de cadascun d’ells, no facilitada per ells mateixos, que tampoc en van autoritzar la difusió. Els magistrats van poder acreditar que les dades publicades provenien d’un fitxer del Ministeri de l’Interior, en coincidir amb les utilitzades per a la confecció del DNI. Un extrem que va ser confirmat per les converses publicades per El Món.
En la denúncia dels jutges a l’Agència es demanava que s’investigués la vulneració de diversos drets de protecció de dades com ara el deure de consentiment per la recollida de dades de les persones. També reclamaven la no utilització de les dades recollides per a una finalitat diferent per la qual es van recollir així com la vulneració del deure de preservar la seguretat de les dades. A més, la publicació de les fotografies del DNI suposaven una difusió de dades personals sotmeses a la reserva dels arxius d’identificació policial.
