La nova condemna als presos polítics dictada avui per la sala Penal del Tribunal Suprem ha implicat l’aplicació del nou delicte de desordres públics agreujats del Codi Penal, però només per a dos dels processats. Una interpretació curiosa a la vista que el mateix tribunal que va dictar gairebé 100 de presó pels líders del Procés aplicant sedició i malversació assegura ara que el nou delicte no serveix per substituir la sedició. L’excepció són els dos condemnats que el Primer d’Octubre eren els líders d’Òmnium i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Cap dels dos va demanar per escrit la revisió de la pena.
L’equip de magistrats que presideix Manuel Marchena, que torna a fer de ponent, tot i alertar que els projectes secessionistes sense violència queden despenalitzats –un punyal que llancen a Pedro Sánchez per haver impulsat una reforma del Codi Penal amb la qual estan en desacord perquè elimina la sedició–, no ho veuen de la mateixa manera per als Jordis. Així consideren que la seva activitat durant els escorcolls a la seu d’Economia i de Vicepresidència el 20 de setembre de 2017 encaixa perfectament amb el nou delicte de desordres públics incorporat a la reforma del Codi Penal pactada entre la Moncloa i ERC. “Les seves accions, despullades ara per la seva irrellevància de la finalitat de promoure la inobservança de les lleis i l’incompliment de les resolucions judicials, són subsumibles en el delicte de desordres públics del 557”, avala la nova interpretació de la sentència, plasmada en una interlocutòria. Per tant, el Suprem declara extingida així la inhabilitació dels Jordis, perquè, encara que els apliquessin el tram alt de la condemna ja l’haurien complert.
“Van alterar la pau pública”
La interlocutòria recorda els fets provats per la sentència del Procés del 14 d’Octubre de 2019. En aquest sentit, la resolució assenyala que “l’anàlisi del relat dels fets provats evidencia sense cap dificultat el paper desenvolupat” per Cuixart i Sànchez el 20-S. En aquest sentit, interpreten que van “alterar la pau pública” i que hi va haver “actes intimidatoris a conseqüència de la concentració de 40.000 persones que protestaven per la presència d’agents de la Guàrdia Civil”. La nova interlocutòria recorda que la mobilització va impedir “fer entrar els detinguts a la seu de Vicepresidència”. Així mateix, que no es va poder aplicar l’ordre del jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona amb plena normalitat i subratlla les destrosses dels vehicles Nissan Patrol del Grup de Reserva i Seguretat de la Guàrdia Civil, que participa en el dispositiu per protegir la comitiva judicial.
Els magistrats també retreuen que l’acció dels Jordis va suposar que la secretària del jutjat 13, Montserrat del Toro, endarrerís la sortida de l’edifici a la “vista del risc que per a la seva integritat física podien representar els concentrats”. La resolució insisteix que la van haver “d’infiltrar entre els espectadors” que aquell vespre sortien del Teatre Coliseum. Els magistrats afegeixen que els manifestants no es van dispersar fins entrada la matinada gràcies a la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. “Jordi Cuixart i Jordi Sànchez sí que van practicar actes concrets de violència o intimidació sobre les persones i les coses”, ressalten.
17
1
