Sebastián, el tècnic d’ADIF que va començar la macrocausa contra l’independentisme

Les diligències 104/2017 del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, que dirigeix Manuel García Castellón, han estat gairebé cinc anys secretes. Una investigació judicial contra l’independentisme, inclosos els Comitès de Defensa de la República (CDRs) i altres col·lectius i que ha alimentat causes com l’Operació Judes, l’Operació Tadeu, l’Operació Mambo o l’Operació Cadera. L’origen d’aquesta causa, però, va ser gairebé accidental. El testimoni d’un tècnic d’ADIF anomenat Sebastián va generar una causa absolutament prospectiva, una investigació que no parteix de suposats delictes sinó que va a pescar el que pugui per intentar implicar determinades persones. 

Seguint fil per randa el sumari del cas, al qual ha tingut accés El Món, es detecta que els mateixos investigadors van demanar poc després al jutge arxivar la causa per poder-ne obrir-ne una de nova amb un delicte diferent: els fets van passar de ser considerats estralls a terrorisme, per poder justificar intervencions de les comunicacions. De fet, els mateixos guàrdies civils admeten per escrit que van canviar el delicte motiu de la instrucció orientats per la fiscalia, per tal de poder justificar les perquisicions. A més, el cas d’inici també va comptar amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra amb un atestat sobre nou ninots penjats a la C-17 que emulaven figures polítiques unionistes. 

Sebastián, l’iniciador

Amb el número de registre 300/17 es va obrir la carpeta de les diligències 104/2017. Era el 20  novembre del 2017, no havia passat ni un mes de la declaració d’independència i només feia un mes i mig del referèndum del Primer d’Octubre. Obria l’expedient un ofici de la Guàrdia Civil número 3052/5, de la Prefectura d’Informació de la Guàrdia Civil a Catalunya i de la Unitat de Delictes del Terrorisme, Tepol, del Centre contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). Un ofici que reclamava la intervenció de les comunicacions de Jaume R. i Joan G. així com la localització per antena BTS i l’activació de les dades de navegació web. Tot per un suposat delicte de terrorisme. 

Era la reacció de la Guàrdia Civil a una denúncia presentada el 8 de novembre de 2017, el dia de la vaga general, de Sebastián, un tècnic operatiu de seguretat d’ADIF, l’empresa pública que gestiona infraestructures ferroviàries. A la denúncia hi feia constar “quatre actes de sabotatge” en l’estructura ferroviària de Renfe a Catalunya. En concret, era sobre “l’obstaculització” de les vies per “interrompre sobtadament la marxa” dels combois quan els “conductors se n’adonessin”. Sebastián va emfatitzar a l’institut armat que “es va evitar un possible descarrilament ”i “danys personals i materials”. Fins i tot, van aportar un peritatge de virtuals danys realitzat per la mateixa empresa pública. 

Quatre actes perpetrats per “grups organitzats”

Seguint el relat de la Guàrdia Civil i de la denúncia de Sebastián, les barricades del 8 de novembre –que consistien, per exemple, en palets encadenats– es van muntar a Sant Joan de Mollet, a Tarragona, Reus i a Orís (Osona). Actes de “sabotatge” que segons el denunciant també se n’havien registrat de similars el 5 i el 6 de novembre a la Llagosta, Sant Celoni i Cardedeu. “Tots aquests actes presentaven les mateixes característiques i modus operandi”. Fins i tot, Sebastián apunta als investigadors que els sabotejadors serien “lugareños” perquè interpreta que coneixen perfectament la zona. 

A la vista de l’extensa i densa denúncia de Sebastián, els analistes de la Guàrdia Civil afirmen que “hi ha prou elements per concloure que aquestes accions s’havien executat per grups organitzats, ja que pensaven que requerien la intervenció de diverses persones coordinades, perquè les accions van ser executades simultàniament per persones amb coneixement del lloc, en zones de difícil accés i de nit”. Fins i tot deixen caure la possibilitat que “en algun cas tinguin coneixement de les infraestructures ferroviàries”. “A més”, continua l’atestat, “totes aquestes accions s’incardinen dins l’estratègia propugnada pels sectors més radicals del separatisme a Catalunya, com ara la vaga general del 8 de novembre, i dins d’aquesta pel paper protagonista que van portar a terme els Comitès de Defensa de la República”. Unes entitats que ja defineixen com a “veritables actors de les accions violentes que es van produir”. 

La fiscalia antiterrorista canvia el rumb del cas

Un cop s’han demanat les intervencions de les comunicacions i les geolocalitzacions es produeix un gir de guió. El 15 de novembre , Sebastián creu que s’ha quedat curt en la seva denúncia i l’amplia. Així, afegeix un “sabotatge a la subsestació de Baró de Viver a Barcelona, que consisteix en una tallada de cables” i el tall d’un arbre proper a la via en la línia de Barcelona-Girona. Aquests elements animen a incrementar la gravetat del relat per part dels analistes de la Guàrdia Civil. I revisen les seves peticions al jutge.  Concretament, el 22 de novembre de 2017, una setmana després que Sebastián ampliés la denúncia, el tinent de la Guàrdia Civil encarregat de la investigació, cap accidental de la Secció d’Informació, el Q18393L, renuncia a les peticions d’intervenció i demanar arxivar provisionalment la causa. 

La seva justificació al jutge és que manega el cas amb la fiscalia antiterrorista que dirigeix Miguel Ángel Carballo, el fiscal del cas Trapero. “Recentment, i al fil de la present investigació, aquesta unitat ha mantingut contactes amb la fiscalia de l’Audiència Nacional, que aconsella una reformulació de la tipificació penal dels fets investigats”, escriu el tinent. A més, alerta que aportarà nous informes.

Efectivament, el 13 de desembre i amb l’ofici 2105, la Guàrdia Civil torna a demanar la intervenció de les comunicacions, ara sota l’acusació de terrorisme. L’argument exposat en el seu ofici és la “ràpida escalada de violència utilitzada en les accions de l’estratègia secessionista”. El fiscal defensa aquesta tesi i García Castellón comença a autoritzar intervencions de comunicacions, geolocalitzacions i seguiments que s’incrementen exponencialment al llarg de quatre anys i que emboliquen centenars de persones. I tot havia començat per una denuncia de Sebastián, l’empleat d’ADIF que va alertar de quatre barricades en una jornada de vaga. Continuarà.