Matinada del 23 de setembre de 2019. L’actualitat política catalana està pendent de la imminent sentència del Tribunal Suprem sobre el Procés que condemnaria a un total de gairebé 100 anys de presó els líders civils i institucionals de l’independentisme vinculats al referèndum de l’1-O del 2017. La Guàrdia Civil, per ordre del jutjat central d’instrucció número 6, en mans del jutge Manuel García Castellón, i la Fiscalia Antiterrorista, porta a terme una ràtzia de detencions contra suposats membres de CDRs. Les acusacions són gravíssimes i els detinguts són traslladats a Madrid amb l’etiqueta de ‘terroristes’. Una acusació sostinguda a través d’un atestat policial plagat de perles, com quan s’hi admet que els investigadors tenen problemes per entendre bé el català o s’apunta com a indici d’activitat terrorista el fet que els detinguts es connectaven al wifi dels restaurants i tenien ampolles de lleixiu a casa. Era l’operació Judes.
Després de quatre anys, tot els investigats es troben en llibertat a l’espera que el ministeri fiscal faci el seu escrit d’acusació. La instrucció ha estat una veritable batalla per a les defenses, que han vist que la peça es mantenia secreta i, a més, es nodria d’una altra causa secreta, les misterioses diligències 104/17, que han estat gairebé cinc anys tancades a pany i forrellat. Un desori judicial que ha costat al jutge instructor diverses estirades orelles de la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional. Quatre anys després, un atestat, amb el segell de “secret” i al qual ha tingut accés El Món, relata com els agents del Servei d’Informació de la Guàrdia Secret van articular una causa contra els CDR que encara s’intenta utilitzar, com ho acredita el cas de la Vuelta.
“Paraules inconnexes i en català”
L’atestat policial es recull dins l’annex XIX de les diligències 99/18. Una carpeta policial que recull les tasques de la “força actuant”. En concret, el seguiment dels investigats per part d’agents d’informació de l’institut armat. Un dels informes policials relata el dispositiu de vigilància i control a un dels investigats, en Jordi. És el 30 d’agost del 2019 i els policies el segueixen durant tota la jornada i constaten que fa gestions a Correus, la Tresoreria General de la Seguretat Social i l’Agència Tributària. Tres llocs on, precisament, no s’hi passejaria un suposat terrorista abans de cometre una acció.
Després els agents continuen el seguiment fins a un restaurant on fa un menú amb la seva parella i el seu germà. El seguiment continua fins a la tarda, on seu a la terrassa d’una cafeteria de Sabadell i es troba amb un altre dels processats, l’Eduard. L’agent encarregat del seguiment, s’instal·la en una taula a prop, i subratlla que enraonen “en català“. Un fet que li suposa dificultats, també pel fet que parlen baixet. L’agent admet que només entén paraules “inconnexes”, però no en deixa constància de cap. Només i casualment quan l’agent sospita que parlen de qüestions “sensibles” s’aixeca i s’hi acosta i sent l’expressió “clorhídric que vaig comprar per a la termita”. L’atestat no recull cap més expressió.
Pots de lleixiu Conejo i papers manuscrits
Els dispositius de vigilància de la Guàrdia Civil també es porten a terme als domicilis dels investigats. En concret, la vigilància serveix per controlar les bosses d’escombraries que llencen als contenidors. Despeés d’una llarga espera, els agents que vigilen, un cop “assegurada la zona”, treuen les bosses i les buiden. Entre el material “sospitós” hi ha una ampolla buida de lleixiu Conejo amb restes d’un producte químic “transparent”, tubs de cola Super-Blue, i un paper manuscrit amb paraules com “trintrofenil metilnitramina”, “àcid pícric”; “cloratita” o “nitrocel·lulosa”.
A aquests indicis, els guàrdies civils hi afegeixen la “usurpació de punts wifi de restaurants i establiments” com un protocol “segur” de comunicacions, amb suport de walkie-talkies, que respondria a una estructura articulada per fer “accions violentes que poden provocar danys materials i personals”. Accions que els investigadors igualen a les que en el seu moment “feien organitzacions com ETA o Terra Lliure”. “Tenien un pla de conspiració contra les institucions de l’Estat”, detallen els investigadors aportant els seguiments, les restes de les escombraries i converses interceptades, tot apunta, amb sistemes com Pegasus d’intromissió als aparells mòbils.
Els diferents nivells
Aquest atestat articula una doble funció de tot el grup investigat i ara processat. Suposadament, tots ells integraven el que la Guàrdia Civil bateja com a “Equip de Reacció Tàctica”, ERT, que es desdoblaria en dos grups. Un “nucli productor”, que s’encarregaria de la logística dels actes, i un “nucli executor format pels CDR més radicals”, que portaria a terme les accions previstes. Per sobre de l’ERT i d’aquests dos grups, aquest atestat d’agost del 2019 considera que la direcció de tot plegat estava en mans del “CNI catalán“, un clàssic ja en els diferents atestats de la policia.
Els investigadors conclouen que amb les proves recollides en aquest atestat els que ara esperen judici “formen part del moviment independentista global més radical i més combatiu” que busca la “materialització de la república catalana per qualsevol via, incloses les violentes, per això, els investigats pertanyen als CDR i al sector més radical, clandestí i compromès”. El cas ha despertat la solidaritat de les entitats antirepressives pel pròxim Primer d’Octubre que els actes centrals es dedicaran als represaliats d’aquest cas.
