És la guerra. La decisió del Tribunal de Comptes de demorar l’aplicació de l’amnistia i buscar ara indicis de despeses de fons europeus per esquivar l’aplicació de l’amnistia ha obert la caixa dels trons, per esquivar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avalava la llei. Fins i tot, el cap de la fiscalia davant aquest organisme -especialment dura amb els processats en el sumari per la despesa del referèndum de l’1-O i de l’acció exterior – ha posat el crit al cel. Aquest dimarts ha registrat un escrit amb què reclamat per escrit per que s’apliqui l’amnistia a la quarantena d’encartats en el cas, tots càrrecs i alt càrrecs dels Governs de Carles Puigdemont i d’Artur Mas.
Però la defensa del president a l’exili, dirigida per l’advocat Gonzalo Boye, ha fet una passa més enllà. El lletrat ha presentat un escrit de 86 pàgines amb diferents documents annexos amb què no només reclama l’aplicació immediata de l’amnistia sinó que apunta una possible responsabilitat patrimonial de l’Estat. Una conseqüència que pertocaria en cas que s’incompleixi la resolució del TJUE. En aquest sentit, recorda que el Tribunal de Comptes incompliria de manera greu una resolució que el mateix organisme va demanar. Per això, ha presentat una denúncia davant del TJUE i davant la Comissió Europea.
De moment, denunciats
L’escrit, que és un manual de dret processal de la Unió i de dret administratiu, la defensa de Puigdemont reclama l’aplicació de l’amnistia i l’aixecament immediat de les mesures cautelars així com acusa l’organisme administratiu de “tergiversar” el fons i el sentit de la sentència, com també ha fet la fiscalia, així com la parcialitat demostrada en el procediment i en la provisió on donava deu dies a les parts. “L’incompliment d’una sentència prejudicial per un òrgan jurisdiccional nacional és imputable a l’Estat membre i pot ser perseguit per la Comissió mitjançant el recurs per incompliment dels articles 258 a 260 de la llei del Tribunal a més de generar, si escau, la responsabilitat patrimonial de l’Estat davant dels justiciables”, assenyala. Per això,
D’aquesta manera alerta que la suspensió sine die del termini peremptori i manteniment de cautelars multimilionàries ja ha estat formalment denunciada al TJUE i a la Comissió Europea. I afegeix que el cas s’agreuja perquè és el “mateix òrgan que va invocar davant del Tribunal de Justícia l’efecte útil de la seva remissió prejudicial qui ara priva d’efecte útil la sentència que ell mateix va sol·licitar”. Una paradoxa que deixa en evidència el TJUE i la mateixa credibilitat del Tribunal de Comptes perquè no fas cas d’una decisió que ell mateix va demanar. La denúncia es basa en un “incompliment objectiu i deliberat d’una sentència del Tribunal de Justícia, agreujat per la instrumentalització del procediment en benefici d’una de les parts (…) i de la responsabilitat patrimonial de l’Estat per violació del dret de la Unió imputable als òrgans jurisdiccionals”.
