Aspra. Així ha estat l’ordinària sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, al Parlament. Aquest matí, l’atenció no se l’ha endut en l’oposició, despistada, de Junts per Catalunya, ni les preguntes soft d’ERC o la previsibilitat dels Comuns. Aquesta vegada, el ple ha pogut contemplar una baralla intensa, rotunda i agra entre els integrants del bloc espanyolista que integren el PSC, el PP i Vox. Amb un element de fons, que ha emergit com un convidat de pedra: la victòria de la selecció espanyola del Mundial 2026 el passat diumenge.
A la sessió s’hi ha afegit el debat sobre la manca d’inversions de l’Estat a Catalunya, el futur memorialístic de la comissaria de Via Laietena, la seguretat i, com no podia ser d’una altra manera, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Una resolució que ha servit per donar ales a les formacions afectades per la repressió i de retruc, per fer memòria del posicionament d’Illa i dels socialistes amb l’amnistia que, de bon principi, no en volien ni a sentir a parlar. I ara, com bé ha apuntat la presidenta dels juntaires al Parlament, Mònica Sales, sembla que el líder del PSC n’hagi estat “el ponent”. Una sessió incòmoda que tot i ser estiu no ha estat, precisament, un anunci d’Estrella Damm i el senyor Canyut.
Amnistia i inversions
La primera a intervenir ha estat Sales. La presidenta dels juntaires a la cambra, que cada cop llegeix menys i recita més les seves intervencions, ha posat en valor l’amnistia i ha clamat contra la manca d’inversions de l’Estat a Catalunya, ateses les xifres publicades la setmana passada. Sales ha carregat contra les dades que demostren que Madrid rep gairebé tres vegades més que Catalunya. Illa s’ha vantat de l’amnistia, seguint el seu relat de la pacificació, i per altra banda, ha demanat a Junts que deixi de “queixar-se” i que s’apuntin al consorci d’inversions que han pactat amb ERC. En tot cas, la juntaire ha aconseguit arrencar a Illa el reconeixement del “problema” de la manca d’inversions a canvi que els de Carles Puigdemont aprofitin la seva influència a Madrid per revertir la situació.
El relleu de Sales l’ha agafat Josep Maria Jové, president del grup parlamentari dels republicans, que cada cop utilitza cartolines més grosses per llegir les seves intervencions. Potser que algun ecologista li digui alguna cosa o l’acusaran de desforestar l’Amazònia. Jové li ha recordat a Illa el seu posicionament contrari a l’amnistia amb una llarga intervenció que li ha exhaurit tant el temps que en torn de dúplica només li ha donat temps per mostrar el condol per la mort de Josep Vallverdú, una figura que amb 103 anys ha passat a formar part del santoral català, sense discussió ni divisió d’opinions. Fet que encara el converteix amb més heroi nacional. En tot cas, Illa ha aprofitat el donapàs de Jové per defensar l’amnistia i la política del seu govern de “normalització institucional”. I, de passada, ha obert una escletxa al seu discurs en comparar l’independentisme de Jové amb el seu federalisme. “Ho haurem de decidir entre tots, l’encaix de Catalunya amb Espanya”, ha proposat sense entrar en més detalls ni en el fons ni en el sistema de com fer-ho.
La batussa del 155
Amb Alejandro Fernández, el renovadíssim líder del PPC, ha arribat el canvi de ritme. El popular, fidel al seu estil àcid, ha aprofitat el torn per recriminar les dues ànimes del president socialista. De fet, és una de les crítiques habituals de Fernández a Illa, que pot dir una cosa i alhora l’altra, i és capaç d’encendre un ciri a la Mare de Déu de Montserrat i amb la mateixa flama, al Diable. Seguint aquest fil, el líder del PPC li ha retret que felicités a les xarxes la victòria de la selecció i, en canvi, els socialistes votessin en contra de rebre els jugadors al Parlament.
Fernández també ha repescat l’acord que va fer amb ERC sobre les seleccions esportives catalanes. Una proposta que Fernández apunta que espera assegut a través d’una “menjadora” com és l’Oficina per les Seleccions Catalanes. De fet, Fernández ha dit que espera veure com també munten una “Taula”, un “observatori”, “un consorci” o una “comissió” sobre la mateixa oficina. Illa, amb certa sorpresa pel contingut de la pregunta, li ha contestat que va convidar als jugadors espanyols al Palau però van rebutjar anar-hi. “Informi’s bé”, li ha etzibat quan Fernández li preguntava per la petició que els jugadors de la Roja anessin al Parlament i no a Palau. Illa s’ha esverat i ha acusat Fernández i el PP “d’instrumentalitzar” la selecció, de boicotejar l’amnistia i de pactar amb Vox. “Què fa el seu partit per Catalunya? Dir una tonteria de tant en tant!”, ha sentenciat Illa visiblement enutjat.
Fernández no s’ha arronsat i li ha demanat serenor amb un malpensat “Calmi’s, excel·lència!” i ha continuat criticant la doble ànima socialista. Illa, en torn de dúplica, ha acusat el PP d’oferir “res, zero, un conjunt buit a Catalunya”. Amb Ignacio Garriga, de Vox, el president ha apujat el to, després d’una intervenció on l’acusava de la baixada de tensió energètica a Catalunya. Illa, d’entrada, li ha contestat amb un rotund “a mi, no em vingui amb amenaces”. I ha acabat amb una recomanació: “Els ciutadans el paguen per fer política”, li ha retret per reclamar-li que faci la feina que li pertoca. I, de retruc, ha recuperat la selecció espanyola per preguntar-li sobre els “fills d’immigrants que l’integren que són tan espanyols com vostè o com jo”.
Via Laitena, la CUP i Gotham City
El tram final de la sessió de control s’ha encetat amb Jèssica Albiach dels Comuns, que li ha preguntat sobre el futur de Via Laietana. Illa ha defensat la idea de mantenir la comissaria oberta perquè el Cos Nacional de Policia (CNP) és “democràtic” i es pot compaginar amb un espai de memòria. Dani Cornellà de la CUP li ha retret la “venda de fum del Govern” en aquests dos anys i li ha demanat que si és president de tots els catalans, no tots els catalans, ni de bon tros, estan amb la selecció espanyola. “No és una victòria de tots”, li ha remarcat. I ha tancat la sessió, Sílvia Orriols, d’Aliança, que amb el seu to de Manelic a Terra Baixa, ha descrit Catalunya com Gotham City, la sinistra ciutat que només podia salvar Batman, “on surts a passejar el gos i et degolla un immigrant”. Illa li ha preguntat si s’havia “recuperat de l’ensurt” de la victòria de la selecció farcida de fills d’immigrants, sense donar-li cap peixet més enllà de dir que a “Catalunya qui la fa la paga”. Ha tancat la sessió, el portaveu socialista, Ferran Pedret, que enraona tan fluixet que sort en té el president de tenir-lo aprop. En tot cas, si alguna cosa és més previsible que el final d’una pel·lícula per adults, són les preguntes del grup parlamentari del president de la Generalitat.
